Veïns: Menjars "per a trencar prejudicis i estigmes"
- El 17 de novembre s'organitzarà el projecte Bizilagunak. Les persones migrants, refugiades i les seves famílies s'ajuntaran per a menjar a Àlaba –també s'organitzarà en Bizkaia i Guipúscoa-. Serà la quarta vegada que enguany se celebri aquest dia especial entre gent de diferents cultures de tot el món.
Angelines Ortiz d'Arrizabaleta (Salvatierra, 1957) i Nora Reyes (Neyba, República Dominicana, 1961) han participat en les tres edicions anteriors del projecte bizilagunak (Agurain) en el qual han conegut cultures internacionals. En l'entrevista, a més de comentar la relació que s'ha mantingut amb altres persones, es tractarà detingudament sobre la seva experiència.
Quins objectius té el projecte Bizilagunak?
Angelines Ortiz: L'objectiu, tal com indica el projecte, és la creació de veïns. L'objectiu és crear una xarxa que serveixi de connexió entre les diferents cultures. És una labor de sensibilització per a trencar prejudicis i estigmes.
Nora Reyes: No sols organitzem un menjar entre dues famílies o dos grups d'amics. A través d'aquest menjar, pretenem mantenir aquestes relacions i donar pas a la diversitat cultural. Aquests menjars donen pas a la convivència.
Què us aporta aquest projecte?
N.R. : El fruit que aporta el projecte és enriquidor per al poble. Ajuda a estrènyer la relació entre els autòctons i els que venen de l'exterior. Tant el paper d'amfitrió com el de convidats són interessants. Jo he estat pels dos costats.
A.O. : Jo també he tingut paper d'amfitrió i convidat. Aquests menjars serveixen per a debatre o compartir idees sobre temes que no es parlen al carrer, en aquest sentit és molt interessant. També es generen companyonia.
Fins a quin punt estan implicats els i les aguraindarras i la ciutadania basca?
A.O. : Crec que la ciutadania basca està donant una bona resposta. Penso que existeix un interès per les cultures internacionals, i a mesura que passen els anys, cada vegada són més els bascos que s'apunten. Però no és una tendència que canvia d'un dia per a un altre.
N.R. : Potser la seva implicació és insuficient. És possible que en les pròximes edicions calgui posar l'accent aquí. Ens ajuntem molta gent internacional, però jo almenys veig la falta de gent d'aquí. Esperi que la quantitat augmenti.
El 18 de desembre se celebra el dia internacional dels migrants. L'any passat es va celebrar a l'Alhóndiga de Bilbao un acte institucional en col·laboració amb els agents socials i a mi em van convidar a participar. Allí vaig tenir una oportunitat immillorable per a conèixer... [+]
Dorleta Mikeok esango digu elkarrekin baina nahastu gabe bizi garela, ez dagoela bizikidetzarik bertakoen eta beste jatorri batzuetatik etorritako familien artean. Mikeo eta Lola Boluda Donostiako Egia auzoan, Aitor ikastolako jolastokian, abiaburua izan zuen egitasmoa garatzen... [+]
La societat basca actual és culturalment molt diversa, en els municipis viuen persones de diferents orígens, i els nostres centres han notat aquesta diversitat cultural, ja que en els últims cursos les matriculacions d'alumnat estranger han augmentat considerablement. Segons... [+]
Rosario Palomino Liman (Peru) jaio zen eta 30 urtetik gora daramatza Bartzelonan bizitzen. Katalanez erraz egiten du, eta hala ere, katalan hiztunek gaztelaniaz egiten diote, kanpotar itxura duelako. Badaki errespetuaren izenean egiten diotela gaztelaniaz, baina bera... [+]
Encara sort que al final ha arribat la pluja: Com aguantar tan verd, si no, a Euskal Herria…!”, diuen. I ho té de veritat. Però al país de la nostra mare la terra adquireix un color teixeixi fosc quan plou, com si no fos molt clar què està fet de: teules per terra o... [+]
Greu situació? A qui va dirigit la situació d'extrema gravetat? A qui li importa? Si els estudis, estudis i enquestes de 2018 demostren que el basc viu d'esquena a la seva cultura, a qui li importa?
La meva amiga em va contar el que ens costa ajuntar-nos, a l'alba, quan... [+]
