En el nostre el bufó ha donat molt a parlar. Marca una fita en el calendari. Arriba el bufó i el dia es prolonga magníficament, i el riure de la majoria de nosaltres. És un senyal en la cultura i en l'idioma. Deixem les qüestions d'idioma per a uns altres i aquí teniu algunes cultures.

Sabem que la cultura és caos i gràcies, perquè sense caos, quina cultura seria? Perquè en les plantes de la nostra cultura tenim un caos tremend: un bufó a dalt a baix. El canvi de temps i la renovació de la suor del nostre paisatge porten el bufó en l'equinocci de primavera, quan l'herba de bufó (Aquileguia vulgaris) obre les flors i li diu un deliciós “veuen” color violeta. El poeta, en la seva bogeria, veurà al revés, el bufó ve amb el seu ràpid vol a crear paisatges i floracions. El bufó té un vol ràpid especial, com gairebé tot: aquest cant del mascle, la mandra de criar als cadells i, com a conseqüència, pondre en els nius d'altres ocells i parasitar-los... A un pagès i a un home que viu una mica prop de la naturalesa, el bufó li ofereix una bonica oportunitat, i això és el que ha desencadenat el caos. És el caos de noms que s'ha posat a les plantes que floreixen en l'època en què el bufó és aquí. El nom que se'ls ha posat no serà un caos, però els usuaris aniquilem el nomenclátor de plantes.

Per a dir al coixinet (Aquileguia vulgaris) que acabem d'esmentar, conec almenys dos noms més: el laufraka i el lliri de signes. El laufrac, pels quatre extrems de les flors, i les flors de signes, mirant cap avall, per la forma d'una campana o pel signe que fa al cuclillo, o... També es denomina herba de signes al guant de la verge. No m'atreveixo a posar el seu nom científic, però el que nosaltres cridem kuku-praka (Digitalis purpurpurpurea) es diu així en el castellà que ens colonitzen: guant de les verge i en francès gant de notre dona'm.

El "kuku-pantalons" té molts noms al nostre país: rucs o astolilis, kuku-lore, kuku-porru, joane-belar, azkutai, sukar-belar i ditare-lore almenys. A Astolil també els cridem: rosella (Papaver rhoeas), peu gruixut o peònia (Paeonia spp. ), Punta de drac (Antirrhinum spp.) i al malvat o lilipa comú (Narcissus pseudonarcissus). A la rosella també se'n diu "herba de bufó". El mal ambulant o lilipa comú també es diu cupè.

En el roure (Quercus robur) també criden al bufó les pomes de bufó, i quan el bufó es mossega es convertiran en bales de bufó.

Quina salsa de bufó! Caldrà preguntar als que parlen la llengua i, agafant-la sota el cuclillo, arrodonir els diccionaris, per descomptat, a favor del caos.