Izagirre ha dit que la crònica és “gènere híbrid”: “No hi ha ficció, però s'escriu des d'un sentit artístic. Informar no és el més important, és la manera d'informar, i es trenca l'objectivitat, la fredor, no la involucració que s'exigeix al periodista. Són treballs realitzats des del punt de vista personal, part literària del periodisme”.

Izagirre ha explicat que la crònica és un gènere pre-periodístic, ja existien en els segles XIV-XV, donant curs a la transmissió oral: “En el nostre cas, la crònica té una segona hibridació, ser tan cantada com escrita”.

Sobre el valor literari de les cròniques, l'autor ha afirmat que "400 males obres" no crearan una literatura, "però vint senzilles cròniques poden iniciar una literatura". Izagirre no ha donat massa explicació, prefereix llegir alguns dels fragments dels textos per a gaudir dels reunits a la Biblioteca Municipal de Sant Sebastià. Entre altres, Mikaela Zarrana, Martin V. Bizkailuz, Jean Pierre Duvoisin, Jean Elizalde, Julene Azpeitia, Tene Mujika, Xipri Arbelbide, Joxemi Zumalabe, Ramon Saizarbitoria, Itxaro Borda i Kirmen Uribe. En total, 89 títols: "Ofereix 89 viatges a diferents llocs comprant un bitllet".

Izagirre agraeix a Juan Luis Zabala el treball realitzat per a actualitzar l'ortografia de les cròniques recollides en el llibre i adaptar-la al lector actual.

"Un bon assortiment de pedres precioses"

Gorka Bereziartua també ha col·laborat com a editor i ha qualificat de “luxe” la possibilitat de participar en el procés i llegir “aquesta bella col·lecció de gemmes”. Explica que al gener de 2009 es va començar a elaborar el llibre quan ARGIA havia de complir 90 anys. En l'acte d'inauguració, celebrat en Hernani amb motiu de l'aniversari, Izagirre va oferir una conferència sobre la història de la premsa basca. Va ser la primera pedra.

En el preàmbul Bereziartua diu: “Per fi apareix aquest llibre en el qual l'objectiu informatiu de la premsa deixa més espai de l'habitual a la part més expressiva de l'escriptura. És un resultat tant literari com periodístic. Perquè aquí és on circula la crònica, en un interval d'aigua que no és de ningú, tan fugaç com l'anguila, sense papers per als qui volen identificar-la, sempre és fals: és massa subjectiu per als qui volen coses humanes en conceptes rígids, i sempre té massa fangs per als qui tenen dificultats per a imaginar la literatura fora de les oficines. En aquesta inidentificabilidad cal reivindicar-ho, en la llibertat que suposa no ser gènere de ningú”.

En l'últim segle i mig, els bascos han aprofitat permanentment la crònica, en paraules de Bereziartua: “Per a explicar el que han vist i viscut en la guerra, per a donar compte de l'exili, per a alliberar riures, o simplement per a contar alguna anècdota. Malgrat la seva llarga tradició, no ho tenim ben prestigiat”.

- El llibre està disponible en la web d'ARGIA. El llibre ha estat editat en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa.