Per a evitar que el clavell vermell es marceixi "mai", s'ha homenatjat al carrer Roncesvalles de Pamplona a Germán Rodríguez i Joseba Barandiaran. Han passat 46 anys des del 8 de juliol de 1978, quan la Policia Nacional va obrir foc en la plaça de toros i posteriorment, en els disturbis del carrer, va matar a Rodríguez. Tres dies més tard, Barandiaran va ser assassinat en Donostia-Sant Sebastià, en protesta per l'assassinat de Rodríguez a les mans de les seves parelles. Demanen veritat, justícia i reparació.
Igual que fa cinc anys, enguany s'ha interposat una querella en els jutjats per a investigar el succés de 1978. “El Parlament de Navarra i l'Ajuntament de Pamplona han aprovat una moció per a reconèixer que els successos dels santfermins del 78 són crims contra la humanitat comesos pel franquisme durant la Transició”. D'aquesta manera, l'article 2 de la Llei de Memòria Democràtica d'Espanya determina que els crims de lesa humanitat són imprescriptibles. Aquesta seria la manera de superar la llei d'amnistia de 1977, segons els promotors.
També han recordat a Presa Zubillaga, un dels fundadors del grup, i han mostrat la seva solidaritat amb el poble palestí.
Rodríguez ha estat homenatjat entre aurresku, bertsos i cançons. L'aurresku ha estat ballat per Irene Arauko, i han sonat Josu Sarasate i Mikel Legorburu, els tres ferits en els santfermins del 78, respectivament. A més, també han participat en l'acte el raper Mikel Lasarte i el raper La Fúria.
La importància de la memòria
Enguany han estat els membres del Moviment Juvenil de la Part Vella els que han homenatjat a Rodríguez. Han subratllat que és “imprescindible” construir una memòria que reivindiqui “la seva gent, els seus herois, els de veritat, les seves classes i els del seu poble” perquè no es quedi en el passat: “Volem que les generacions d'avui i les de demà, més enllà del barri i del barri, coneguin a persones com tu i que estiguin orgulloses de tu”.
Han destacat l'aportació de Rodríguez des de l'antifranquisme i el moviment obrer: “Amb la teva vida vas pagar els desitjos de tants expropiats”. A més, han recordat que els carrers i places de Pamplona han canviat "molt" i han recordat el llibre L'espai de la festa i la subversió (El lloc de la festa i la subversió): “El que vas ajudar a explicar en el llibre és el pas cap a una turistificación incipient. Les botigues del barri són ara cases d'apostes”.
Els joves s'han referit al mur que s'ha construït enguany en homenatge a Rodríguez: “Les parets i els cantons continuen reivindicant la teva memòria i els teus somnis des d'aquest deixant a la paret del carrer Deskalzos”.
Visca Germán! L'acte ha finalitzat amb crits i aplaudiments, i amb l'actuació del músic Fermin Balentzia cantant el Monument a la Memòria: “Condemnats sense càstig, quan el poble de justícia? Ets un clavell vermell que ha florit en el nostre cor”.
1978ko uztailaren 8an poliziak German Rodríguez gaztea tiroz hil zuen Iruñeko zezen plazatik gertu. San Fermin tragiko haietatik 30 urte pasa dira eta Josu Chueca historialaria bere bizitza ikertzen ari da. German ez zegoen kasualitatez barrikaden lehen lerroan,... [+]
Sanferminetan 1978ko inpunitatea salatzeko balkoietan jarritako pankarten ardura bere egin du kolektiboak, eta "estatua kalumniatzeagatik" deklaratzera deitutako herritarren kontrako diligentziak ixteko eskatu.
Begoña Zabala (Algorta, Basque Country, 1950) reached Iruñea in 1977 and was a first-hand witness of the police attack in the bullring and outside it. She is a lawyer by profession, a member of the committee for establishing what took place, and she has... [+]
No sé exactament quan veurà la llum aquest article, però imagino que per a quan surti, l'acte del 8 de juliol de 2018 tindrà lloc en record del 40 aniversari de la mort de Germán Rodríguez.
No tinc cap dubte que la plaça de l'Ajuntament s'omplirà fins als topalls, ja que... [+]
Egia, justizia eta ordaina exijitu dute igande honetan milaka lagunek Iruñean 1978 Sanferminetako gertakariak eta German Rodriguez oroitzeko egindako ekitaldian.