En aquests anys han començat a expandir el que en principi era la producció per a la llar i l'han convertit en una activitat important. “Encara que es faci per a casa, cada vegada més gent ens demanava sabons i cada vegada més gent venia preguntant”, explica. La venda dels seus productes originàriament els suscitava dubtes, ja que no era una intenció, però davant la demanda i l'interès existent, han decidit fer un pas més recentment: “Si bé encara tinc un altre treball, amb el temps el que pretenem és viure d'això, aquest és el somni de la meva mare i també el meu”.
El procés d'elaboració de sabons i champúes es realitza de manera artesanal. No obstant això, recentment s'ha preparat un petit obrador i un lloc per a assecar els productes. “El sabó triga 40 dies a assecar-se. Els champúes s'assequen d'un dia per a un altre, és un procés més fàcil”.
En la cosmètica Izpiliku treballen amb productes naturals i tracten d'obtenir de prop els ingredients que utilitzen per a fabricar sabons i xampús. “Tenim un jardí a casa, i la meva mare coneix des de fa temps el món de les herbes: el caléndulo, el lavanda... en la mesura que sigui possible utilitzem plantes casolanes fent oleaginoses”, diu Lizarribar. També tenen relació amb petits comerços pròxims que compren olis a la botiga d'Abaltzisketa a canvi de sabons i xampús. “També tenim molt a veure amb els del projecte Abelles de Balerdipe, als quals els prenem cera, mel, pol·len, etc., que també venen les nostres coses”.
Per a evitar l'ús del plàstic, els membres d'Izpiliku van prendre la decisió de fabricar tots els productes cosmètics en sòlid: “Sembla que cada vegada hi ha més, però quan vaig fer un estudi de mercat vaig anar a buscar un xampú sòlid a Sant Sebastià, i era molt difícil trobar-ho”. En comparació amb la conscienciació alimentària que s'està donant, Lizarribar veu un pas més enrere en el món de la cosmètica, però observa que a poc a poc s'estan donant canvis en això: “Cada vegada hi ha més problemes en la pell, i jo diria que aquí també hi ha una necessitat i una conscienciació”.
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.