El Front Nacional d'Alliberament de Còrsega (FLNC) diu al Govern francès que està disposat a tornar a prendre les armes
- En les eleccions celebrades al juny de 2021, els abertzales van obtenir la majoria a Còrsega. No obstant això, el FLNC ha denunciat en un comunicat que les forces governamentals han abandonat la lluita independentista i han optat per la defensa dels interessos del Govern francès. A més, han advertit al Govern francès que, si persisteixen les polítiques d'Estat, es procedirà al lliurament d'armes.
El comunicat està signat per les dues branques que componen el front: La Unió de Combatents (FLNC-UC) i el FLNC. Després d'anys sense comparèixer, en els quals les dues parts del front van deixar les armes en 2014 i 2016 respectivament, es van presentar als mitjans abans de la celebració de les eleccions presidencials. Ara, han fet públic la seva lectura amb un vídeo i un comunicat en el qual han participat activament.
"Creiem que estem davant l'aparició d'un nou clan", afirmen des del front, que ha negat que es produís. El recentment nomenat president de Còrsega, Gilles Simeoni, ha utilitzat "els mateixos mitjans que els seus predecessors" per a incrementar el seu control i s'ha convertit en un súbdit de l'Estat francès, segons els militants armats. El FLNC ha denunciat que s'han oblidat els principis de la lluita per l'alliberament nacional i que Còrsega es troba en el nou "kredo" de França. Exemple d'això són les “visites colonials de cortesia” dels ministres que arriben a l'illa des de París.
El Front d'Alliberament ha actuat "amb discreció" durant aquests anys i els polítics han dit que el silenci del grup és un senyal que s'ha abandonat la lluita. Per això, han considerat que han comès "un greu error polític" els que han arribat al poder, mostrant el seu "menyspreu" per Còrsega. Si l'Estat francès continua amb aquesta política, la FNLC prendrà les armes "amb més determinació que en el futur" i tornarà a iniciar "el camí de la nit de la lluita".
El front ha explicat que la desmilitarització es va dur a terme amb l'objectiu d'aconseguir la democràcia, però que mentre duri la "política d'Estat" això no és possible. Els independentistes no s'han complert els objectius que se'ls demanava i han demanat als primers socis que van prendre les armes que es reorganitzin: "Als veterans de la lluita, als quals fan una crítica fàcil per a passar a la clandestinitat, els diem que són benvinguts. [Acció armada] En el seu lloc. Com abans ", ha es? Alat la font.
Vots 2021
Les eleccions regionals franceses es van celebrar al juny de 2021. La coalició d'autonomistes i independentistes Pé à Corsica va aconseguir llavors el 68% dels vots, mentre que Gilles Simeoni va ser nomenat president de la Generalitat. Simeoni és la líder de Femu a Corsica, una de les integrants de la unitat que forma la coalició al costat de Partitu vaig donar a Nacione Corsa i Corsica Allibera, entre altres.
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
Irulegiko Irratiko Sakonean emankizunaren hirugarren saioan Korsikako nazio askapen mugimendua izan dute hizpide, Marseillako presondegian Yvan Colonna FLNC Korsikako Nazio Askapen Fronteko militante eta preso politikoak bizia galdu zuenetik hilabetera.
