Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Volador que corre

  • Igual que altres casos d'insectes, també se'l nomena en alguns països sota la paraula “tigre”. No faltava, per descomptat, l'habilitat de caçar que s'esperava amb tal nom! I així és.
Argazkia: Iñaki Mezquita Aranburu.

08 de setembre de 2024 - 09:32
Cicindela campestris

GRUP: Invertebrat/Insecte/Coleoptera/Carabidae.

TALLA: 10-15 mm.

ON VIU? A Europa, Sibèria i el nord d'Àfrica.

Què menja? Altres insectes.

NIVELL DE PROTECCIÓ No està protegit.

En ser insecte, es desenvolupa omplint la metamorfosi. En la fase larvària habita en forats fets en les costes del sòl, i d'allí, com si d'una bruixa del tren Txu-txu es tractés, es treu de sobte i captura a insectes estúpids que passen per la porta del seu niu. Per a això té unes mandíbules espectaculars i terribles per a un animal de la seva grandària, per descomptat… així que queda't tranquil!

L'abdomen gruixut i llarg de la larva és un indicador de l'energia que acumula en aquesta fase per a omplir la metamorfosi a través dels aliments.

Els adults són molt soleadores i a partir d'abril se'ls pot veure sovint prenent raigs de sol en els camins de terra, formigó i ciment. Són molt ràpids i no és fàcil observar-los de prop, ja que ràpidament s'escapen volant o corrent. Això sí, no van molt lluny, són molt terrestres. Hem dit corrent i dir que un animal tan petit s'escapa “corrent” a més d'un, us semblarà ridícul, però… Atenció! Si en un segon qualsevol de nosaltres poguéssim fer gairebé 80 metres, què diríem? Déu meu, que feliç hauria estat Usain Bolt! El nostre petit escarabat és capaç d'omplir la seva longitud 40 vegades en un segon. Així que, per respecte, amics meus.

Ja hem esmentat les mordasses, que són dignes de ser explicades. Aquestes mordasses robustes, de color clar, no sols serveixen per a agarrar les preses, sinó també per a mantenir unida a la parella durant l'adrogueria. El mascle, en ser més petit, agafa a la femella a la seva esquena per a transportar-la “debalde”. Fins i tot en aquesta actitud difícil i complicada, la parella és capaç d'escapar a tota velocitat davant qualsevol perill que pugui sorgir.

La seva coloració verda i metàl·lica és espectacular, com altres carácidos de la seva família, i algunes taques blanquinoses es deixen veure en la seva verdor. Al seu cap llueixen antenes allargades i el seu cos té la forma d'una armadura que va des del cap fins als elitroes de protecció de les ales. Es tracta d'un insecte de potes fines i fosques, encara que els pèls de les potes oculten les seves clares coloracions davant els nostres ulls. Les taques blanquinoses dels elitros esmentats estan envoltades de vermell, igual que les arestes dels elitros.

Altres dues espècies del gènere Cicinda van ser esmentades per Alonso i Bahillo en el Catàleg de Coleòpters de la Comunitat Autònoma Basca, publicat en 2019: Cicindela maroccana i Cicindela hybrida, tots dos molt semblants a C. campestris, que avui ha merescut la nostra atenció.


T'interessa pel canal: A ze fauna!
2024-12-23 | Irati Diez Virto
No soc un ratolí, ni un talp; soc un ratoner
En sentir la paraula mamífer, sovint els primers representants que se'ns venen al capdavant són els de major grandària: l'os, el llop, el cérvol… A vegades els primers a aparèixer són el gat domesticat o el gos, o lleons llunyans i elefants. L'espectacularitat sol guanyar... [+]

Or al cap, la majoria en l'aqüicultura
Hi ha diverses espècies que semblen forçades a romandre sempre en les peixateries. Un peix entre ells té una resplendor especial, perquè ens mira amb una corona d'or: orades (també en castellà, obeint a la mateixa característica, daurada). Al costat d'ells hi ha un lot que... [+]

Caçador forestal
És de nit. La llum de la lluna passa a través de les poques fulles que queden en els arbres. El silenci és absolut. Els ocells dormen entre la mala herba, protegits, adormits. Però de sobte alguna cosa va colpejar l'estómac. La majoria dels ocells s'han espantat, però s'han... [+]

Menovell d'escut jaspiat
Turista no convidat
Va ser vista per primera vegada en 2016 als Països Catalans. Dos anys després, en 2018, els entomólogos Xanti Pagola i Imanol Zabalegui van donar a conèixer la seva presència a Guipúscoa. I també nomenar-ho en basc! Han passat uns anys i no diré que ens hàgim acostumat... [+]

2024-11-25 | Iñaki Sanz-Azkue
Una sargantana “on no hi ha res”
Últimament es parla molt del bosc. Sovint escoltaràs sobre la recuperació dels boscos, la creació de boscos i l'extensió del bosc. I pot ser una bona acció, sens dubte, perquè el seu valor com a ecosistema és alt. Però, en aquesta atenció i força que li prestem al... [+]

2024-11-18 | Nagore Zaldua
Cavaller, ballarí o guardador, un tresor invisible
Aquests animals, considerats pels antics grecs i romans com a éssers mitològics, havent nascut i crescut en el fons de la mar, en aconseguir la grandària dels cavalls de terra, haurien estat tirats del carro de Neptú. Els veien al lluny, saltant sobre els cims de les ones.

2024-11-11 | Irati Diez Virto
Incansable gegant marí
Els boscos canvien de color, el vent es refreda i els dies s'escurcen. Arriba l'hivern i apareix en terra seca i també en la mar. Els animals migrants comencen el seu camí cap al sud, i mentre les grues passen volant pel cel, el cel flueix a través de la mar, nedant en aigües... [+]

Sardina europea
Sense límits però no il·limitats
Es van trobar dues sardines... A l'Atlàntic, al Mediterrani, en l'Índic, en el Pacífic… De nit, a 25-55 metres de profunditat; de dia, fins a 100 metres, per a protegir-se dels depredadors.

Tórtora europea
Protagonista de l'època de passada
Un Ürx’aphal és un trixte al poble que es fa en Nigarrez pel carreró, Amb el seu afecte Lagün: Espera'ls, diables.

Eternitat d'un instant
En aquest apartat hem esmentat en diverses ocasions que en el món dels éssers petits, com en el nostre, l'aparença ens porta a empitjorar moltes vegades. I l'amic que avui portem és un clar exemple d'això, ja que pocs animals tenen un aspecte més feble o més vulnerable en la... [+]

2024-10-14 | Iñaki Sanz-Azkue
Trident de cantonada
Quatre potes petites per a un cos ràpid
Traurem dues fotos a la nostra memòria: una ens portarà a les Bardenas de Navarra. Allí, al costat d'una pista polsosa, trobarem un petit camp d'herba alta. La foto mostra a un jove herpetólogo que s'endinsa en ella: alerta, què veure. Però més que veure, percep moviments en... [+]

Jabirón
L'agulló, que no és medusa
Aquest estiu no hem vist massa meduses a les nostres platges. Però centenars de persones han estat ateses en els llocs del Cantàbric, des de Galícia fins al País Basc. Meduses? No. Caravel·les portugueses llavors? Tampoc. En aquesta ocasió, els agullons d'un peix han estat... [+]

2024-09-30 | Irati Diez Virto
És cérvol o cabirol?
Segurament un naturalista hauria pogut llegir i pensar aquesta pregunta: “Preguntar també! No tenen res a veure!” És cert que, una vegada conegut, el cérvol i el cabirol es diferencien fàcilment. Però per a alguns no és fàcil veure aquest animal a la muntanya i... [+]

2024-09-23 | Nagore Zaldua
Adeu, J.
Quina fauna! En la primera temporada del capítol IV, he presentat diverses onades d'éssers marins des de la borda de la trainera d'aquest racó. No obstant això, vull utilitzar el meu primer article de la segona temporada per a homenatjar un amic i subratllar la importància... [+]

Antzandobi comú
Cabezón de campanya
És un ocell capgròs, però no perquè sigui obstinat, sinó perquè físicament té un cap gran. Per això és coneguda aquest ocell, molts dels noms que s'utilitzen en basc fan referència al seu gran ull i cap: capgròs, gegantesc, begihandi, badall… En canvi, el nom comú... [+]

Eguneraketa berriak daude