En aquest context, ja estem veient als moviments en les empreses, en l'àmbit polític i internacional, per a fer xantatge i evitar als governs qualsevol mesura, social o laboral, que beneficiï als treballadors i perjudiqui els seus interessos. Ho estem veient amb l'actitud del pp en l'Estat espanyol, i també amb la del Fons Monetari Internacional (FMI). Així mateix, s'estan plantejant mesures perquè els governs siguin els responsables de les conseqüències econòmiques i empresarials d'aquesta crisi. En l'Estat espanyol, els bancs van ser rescatats amb 60.000 milions d'euros en la crisi econòmica que acabem de travessar, però mai han retornat aquests diners públics.

Ara el Capital torna a intentar condicionar les polítiques del Govern d'Espanya. Volen aprofitar-se d'aquesta situació per a, entre altres coses, no derogar la reforma laboral; per a activar la reforma de les pensions; per a evitar nous impostos previstos, com el de la taxa Tobin o el dels grans operadors tecnològics, o per a no incrementar l'impost de societats.

Els moviments socials, els sindicats i els partits haurien d'estar molt atents perquè el Capital, com sempre, ha posat en marxa la màquina del xantatge. Volen fer el mateix amb el rescat públic bancari amb la crisi del coronavirus: un altre rescat públic. La socialització de les pèrdues i la privatització dels seus beneficis multimilionaris es torna a traduir en una nova socialització. El capitalisme més cru.