Sembla que darrere de la pandèmia del coronavirus hi ha una pèrdua de biodiversitat en moltes zones del món. Els ecosistemes sencers desapareixen per a donar cabuda als cultius i a les empreses que necessita el sistema capitalista. Al no existir diversitat vegetal i animal, les malalties que afecten la fauna silvestre faciliten el salt a altres animals i d'aquí a l'espècie humana principal del planeta. També contribueix a l'augment de la grandària de les explotacions ramaderes, les altes densitats ramaderes d'aquestes explotacions i els usos industrials de la seva salut, impregnats d'antibiòtics i altres productes químics.

A més, aquesta facilitat de pas de les malalties cap als éssers humans s'ha vist reforçada per una altra característica de la nostra civilització: la hipermovilidad. La globalització ha permès que la malaltia ocupi tot el planeta en unes poques setmanes gràcies a la potència dels combustibles fòssils que desplacen el transport de persones i mercaderies a llargues distàncies en avions i vaixells. Hem creat una societat tan interconnectada i interdependent que qualsevol petit problema, en qualsevol dels seus punts, es transmet als altres i s'amplifica ràpidament.

Tots ells són símptomes d'una sèrie de crisi encadenada que la humanitat està vivint en l'actualitat. Són el reflex d'un sistema que ha anat augmentant el nivell d'explotació de la naturalesa i de les persones. Un sistema capitalista, basat en l'extracció sense fre dels recursos naturals, que necessita un creixement continu (impossible en un planeta limitat) i que està arribant als límits dels recursos extraïbles i dels embornals dels residus generats.

Així, d'una banda, hem de fer front a l'esgotament dels combustibles fòssils, que suposen prop del 80% de l'energia que consumim avui dia. En aquest moment, l'extracció difícilment podrà incrementar-se, ja que és necessària per a mantenir el "creixement" d'aquest sistema capitalista.

A més, el desenvolupament de les energies renovables no està sent l'esperat degut en gran manera a les limitacions que suporten. Es tracta d'instal·lacions que ocupen part dels fluxos energètics de la naturalesa i que han de consumir-se pràcticament en el moment de la seva captació, sent difícil el seu emmagatzematge. És l'energia que es produeix sobretot en forma d'electricitat i que representa aproximadament el 20% de l'energia que consumim avui dia. I l'emmagatzematge d'electricitat no és molt rendible i difícil: el sistema principal serien les bateries, però hi ha altres sistemes d'aire comprimit que utilitzen hidrogen. Finalment, cal assenyalar que les energies renovables no es produeixen de manera contínua, sinó que són estacionàries, la qual cosa augmenta encara més la necessitat d'emmagatzematge.

El problema de l'esgotament dels recursos no acaba amb l'energia, sinó que s'esgoten moltes altres matèries primeres i minerals: el fòsfor necessari per als abonaments químics, el coure necessari per a transmetre electricitat, tots els metalls agrupats sota el nom de terres rares, que s'utilitzen àmpliament en la informàtica i en les noves energies renovables.

A això cal afegir l'esgotament que sofreixen els magatzems on emmagatzemem els productes de deixalla que generem en el consum de tot l'anterior. El principal exemple és el Canvi Climàtic, produït per l'increment de CO₂ i altres gasos d'efecte d'hivernacle que emetem a l'atmosfera com a elements residuals de la combustió de combustibles fòssils, així com en altres processos generats pel nostre consumisme. Però hi ha més, són abocadors de tot tipus de residus urbans o industrials, incineradores que cremen aquests residus, que generen compostos cancerígens i altres contaminants de l'aire, o residus sòlids com a cendres i escòries que necessiten abocadors de residus perillosos.

Tots aquests problemes als quals ens enfrontem tenen un origen comú, la nostra depredació sobre la naturalesa i les persones. I l'única solució és canviar de sistema. Les solucions tecnològiques no són capaces de fer front a tot això, a causa de les limitacions que imposa la física. Les lleis de la termodinàmica indiquen que "no es pot sortir d'on no està": l'energia només es pot transformar i sempre ho fa per a una menor disponibilitat, sempre hi ha pèrdues, i les matèries primeres no es poden tornar a utilitzar en les mateixes condicions si no es tracta d'un gran consum d'energia per a reciclar.

D'aquesta manera, només les solucions basades en els canvis socials seran realment efectives. Solucions per a reduir el consum total de matèries primeres i energia i intentar tancar els cicles d'aprofitament. I la reducció del consum i la simplificació del sistema social es produirà "sí o sí". És imprescindible perquè els recursos esmentats estan cada vegada més esgotats.

En aquesta situació es podria dir que hi ha dos escenaris de futur que podem expressar de forma simplificada: que la reducció del consum afecti per igual a tots o només a una part de la població. Aquest últim suposaria un retrocés en l'expropiació social, un procés que, una vegada més, només beneficiaria a les classes privilegiades dels països enriquits i que implicaria règims de tipus dictatorial però suposadament protegits a les fronteres planetàries. El ressò-axismo.

No obstant això, creiem que es pot aconseguir que el procés de reducció del consum sigui equitatiu per a tota la societat. Aconseguir una vida adequada per a la humanitat i el planeta, tant als nostres països enriquits com en els empobrits. A aquesta alternativa la cridem Descrecimiento. I creiem que hem de fer tot el possible perquè aquest sigui el camí de la humanitat.

El nostre món va cap a una situació en la qual la menor energia reduirà el comerç global i el turisme, la qual cosa obligarà a reubicar les activitats productives. La producció s'anirà simplificant gradualment, utilitzant menys energia i menys recursos tecnològics. Així mateix, gran part del treball haurà d'estar basat en recursos locals i dirigit al sector primari (agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca...) per a cobrir les necessitats essencials de la població. I el manteniment bàsic de la infraestructura d'energies renovables, la rehabilitació d'edificis, la gestió de residus, la petita indústria local i la restauració ecològica també seran imprescindibles.

Tots aquests processos obligaran a un canvi radical del teixit productiu i a una nova estructura. Aquesta estructura serà positiva per al personal si aconseguim que el Descrecimiento sigui planificat, distribuït i equitatiu. Reduir al màxim la llei per a aconseguir el màxim rendiment privat. Repartir el treball entre tota la població, independentment del gènere i de les classes socials, tant les labors de producció, com les de reproducció, producció de béns de consum i cura de nens i de la tercera edat.

Per això, és necessari començar a mostrar les possibilitats d'aquest nou món que ens ve damunt per a ampliar les seves dificultats i possibilitats. Que bella pot ser una societat més simple, més local i amb més relacions socials. I també el repte que suposa fer necessària una societat hiperconsumista actual a una societat humil.