Raworth proposa deixar de costat les línies rectes a l'alça o a la baixa del PIB i passar a una economia en forma de dònut o rosquilla. En el forat central estarien les necessitats bàsiques de la ciutadania: aigua, menjar, energia, habitatge, igualtat de gènere. El buit exterior representa la frontera ecològica i en el centre es troba el "benestar".

La tinenta d'alcalde d'Amsterdam, Marieke van Doornincke, va presentar la setmana passada un pla dissenyat perquè la ciutat pugui viure plenament en l'economia circular en 2050. Es prendran mesures concretes, es promouran productes que duraran més temps, s'elaboraran "passaports de materials" o es donarà un incentiu als allotjaments perquè no tirin menjar.

"Vivim en un sistema que crema els productes que tirem, malgrat que encara siguin materials valuosos, perquè només els hem etiquetat com a escombraries –explica Van Doorninck en Balena Blanca–, tenint en compte que els materials estan limitats en el món, això és imperdonable".

En definitiva, pretenen trencar d'una vegada per sempre amb l'actual model de consum per a incloure els límits físics del món en l'equació de càlcul de l'economia i la riquesa posterior al coronavirus.

Aquest model requereix fer una "fotografia" de la ciutat, en primer lloc, per a detectar les necessitats de la ciutadania, però també per a tenir en compte l'impacte ecològic que tindria. A Amsterdam, el problema amb el lloguer d'habitatges no es pot resoldre amb més habitatges, ja que, segons això, augmentaria considerablement les emissions de CO₂.

Raworth és un economista de la universitat d'Oxford i els seus models estan tenint una gran repercussió en els últims temps, no per les seves noves aportacions, sinó per la seva visió visual i paradigmàtica dels elements de l'economia circular que s'han estès en els últims anys.

No obstant això, la seva teoria ha estat més utilitzada en el nucli del capitalisme que en el moviment altermundialista, i va estar en el Fòrum de Davos donant aquesta visió curiosa del dònut als més rics del món.