L'enginyer Jan Rasmussen és un dels autors del pla que ha preparat la capital. Diu l'enginyer que Konpenhage, una ciutat de gran població, té pocs camins naturals perquè l'aigua escapi. Per això, diu, “l'aigua fa el seu propi camí en un corrent brut i fangós. Cal detenir-la i canalitzar-la perquè no causi cap mal”.

Després de la desagradable sorpresa de 2011, es va analitzar la ciutat per a veure com organitzar les fuites d'aigües pluvials violentes. Després de l'estudi es va comprovar que hi havia tres alternatives. La primera opció era no fer res. Van estimar que, si no actuaven, els costos dels desastres en els pròxims cent anys serien de 2.000 milions d'euros. Van concloure que no era una opció real. La segona alternativa seria la de construir els desguassos i els pous d'aigua.

La tercera opció era més innovadora i poc freqüent, però els dissenyadors del pla consideren que seria amb diferència la més eficaç. Formarien una xarxa subterrània de drenatge i recollida d'aigua, construirien parcs per a recollir l'aigua i preparaven els carrers per a complir la funció dels rius en època d'inundació. L'objectiu era que la ciutat tingués capacitat per a absorbir aigua i alliberar-la lentament, encara que fos una zona molt poblada.

120 euros més a l'any

El Skybrudsplan o Pla de Gestió de Núvols ha tingut un cost de 1.800 milions d'euros i protegirà la ciutat de les fortes pluges dels pròxims cent anys. La major part del finançament s'ha realitzat a través de l'empresa gestora de l'aigua, a través d'un impost a particulars i empreses. Les famílies de 4 membres experimenten un increment de 120 euros en la seva tarifa anual. Els dissenyadors del pla consideren que tenint en compte els riscos del canvi climàtic, el cost és justificable.

Al llarg de la ciutat s'han construït canals subterranis i superficials, zones verdes, camins condicionats especialment per a grans pluges torrencials i pous. En època de tempestes, aquestes zones s'inundaran, actualment són zones verdes per a gossos, zones de passeig i esbarjo.

Durant aquests anys s'han trobat amb dubtes i pors dels veïns en diferents intervencions. Els autors del Pla manifesten que han impulsat la participació de la població, d'una banda, perquè volien comptar amb el seu vistiplau, però també perquè volien que els ciutadans actuessin amb responsabilitat. Ditte Juul és un dels arquitectes del projecte de Sorens i així ho diu: “Si estan d'acord amb el projecte que s'ha realitzat al costat de la casa el cuidaran més fàcilment i, per exemple, no tiraran escombraries a pous preparats per a recollir aigua”.