Garbiñe Aranburu (Legorreta, Guipúscoa, 1973) ha reconegut que fins que «es coneix la responsabilitat» de la Secretaria General no se sap el seu «pes real». Ha arribat amb ganes d'aclarir la postura de LAB davant les crítiques d'ELA, avançant-se moltes vegades a les preguntes i sense entrar en molts entorns.

Fa ja dos anys que vostè és secretari general. Què posaries en la bossa de beneficis i en la de pèrdues?

Un dels assoliments és posar en primer lloc la salut del sindicat. Tenim un sindicat cohesionat, amb una estratègia clara, i tot això es veu en la nostra expansió i en els nostres resultats. Tenim els millors resultats de tots els temps després de l'última campanya electoral. Estem en el sostre històric, i en les eleccions que hem celebrat des de gener estan tenint molt bons resultats.

Com va l'afiliació?

També és l'afiliació més alta de tots els temps. LAB té al voltant de 44.000 afiliats.

També hi haurà alguna cosa de Gaza.

En l'últim congrés vam fer una aposta clara per les aliances, per la col·laboració amb ELA, i no s'ha materialitzat. Hem fet tot el que era a les nostres mans. Som dos sindicats, amb dues estratègies diferents, i això és legítim, però nosaltres en tot moment hem fet una aportació constructiva a aquesta situació. La nostra aportació ha estat com superar les desigualtats, però no ha estat possible perquè la resposta que hem trobat a l'altre costat ha estat: «Veuen al meu model o no hi ha col·laboració».

Amb un model de contrapoder heu aconseguit el sostre històric en representació. El model de LAB no està en dubte, no?

En aquest país, aquest sindicat és l'únic que ha nascut en un model de contrapoder i que ha crescut dins d'aquest model. I des que vam néixer no hem fet més que créixer. Tenim molt clar el nostre model.

La confrontació serà comprensible llavors la diferència amb ELA, que també té la seva base en el contrapoder.

No hi ha una única manera d'entendre el contrapoder. Nosaltres tenim clar que hem de fer una oferta integral de transformació social i política, i que el principal àmbit de treball són els centres de treball; l'objectiu és promoure les lluites pels treballadors, impulsant les vagues. On està la vaga, LAB és allí. Però més que això és el contrapoder.

Potser ELA no fa tota aquesta oferta?

Aquí està una de les nostres principals diferències. Creiem que a més d'impulsar les vagues en les empreses, haurem de ser capaces d'oferir mobilitzacions més generals davant la situació precària que estem vivint.

Es refereix a un escenari intersectorial?

Sí, amb una oferta de resposta global. En aquest país, on la lluita social està viva, els pensionistes són al carrer, també les feministes, cada vegada més joves, i també contra el canvi climàtic. La classe treballadora està dividida, però la classe treballadora és una i l'única, i volem impulsar aliances per a donar una millor resposta. Per què no fem mobilitzacions pel salari mínim? Per què no una vaga?

CCOO i UGT no s'han sumat a la reivindicació d'un salari mínim de 1.200 euros per a l'empresa.

Si UGT i CCOO s'unissin a aquesta reivindicació, molt bé, però nosaltres no els situem aquí, perquè estan en plena aposta pel sindicalisme de concertació.

Llavors estàs demanant col·laboració a ELA?

També a ELA i als altres que estan en la majoria sindical, així com a altres agents socials.

Estàs parlant d'un gran escenari, de la societat, però heu reforçat la Caixa de Lluita de cara a les vagues d'empresa.

LAB sempre ha estat i serà present en els conflictes de les empreses i en totes les vagues que tinguin com a objectiu millorar la situació dels treballadors. A aquest sindicat ningú li donarà lliçons de contrapoder, perquè nosaltres hem nascut i crescut dins del model de contrapoder. Borroka Kutxa és una eina per a donar suport a aquestes vagues, però el que hem d'oferir als treballadors és una estratègia, un model sindical. La caixa és una eina per a pal·liar les conseqüències de la vaga, però també per a fer front a altres conseqüències de la criminalització de la vaga. És una diferència important amb la caixa de resistència d'ELA.

Parla de criminalització. Posaria un exemple?

Des de l'aprovació de la llei mordassa, en alguns casos, hem pagat les multes que hem rebut per l'acció sindical a través de Borroka Kutxa.

I la caixa d'ELA no s'utilitza per a això?

No.

És clar que estem en el moment de ressaltar les diferències entre ELA i LAB.

ELA és el que està dimensionant les nostres diferències. Aquesta estratègia ens ha portat a situacions incomprensibles.

Per exemple?

En el conflicte laboral de les residències, la prioritat d'ELA és convocar la vaga en solitari. No han intentat arribar a cap acord amb LAB.

Mitxel Lakuntza diu que ELA està treballant sol i que no entén que vostès no se sumin a ells. Això dona un partit de tennis.

La qüestió és que ELA vol posar en valor les nostres diferències, i nosaltres no neguem que hi ha diferències. En la vaga també podem tenir diferents estratègies. Nosaltres pensem que cal parlar de com es pot generar més pressió a la patronal, i no sols de la durada de la vaga. A la patronal cal llevar-li la clau de la durada, ja que és l'opció d'allargar les vagues. Cal socialitzar els conflictes i buscar la solidaritat entre treballadors i usuaris.

Això és només una de les diferències, segons el propi ELA. D'acord?

També tenim una estratègia diferent de cara a la negociació col·lectiva, sí, és cert. També sobre el paper que han de jugar els sindicats en el procés polític... Hi ha moltes coses, però davant elles nosaltres fem una aportació constructiva per a superar els obstacles. També ho sap Mitxel Lakuntza, ja que hem realitzat aquestes aportacions per escrit a ELA. Per contra, el que rebem d'ELA és “aquest model és el que val, i vostès han de venir aquí”. I com no hem anat i no es treballarà, ELA ha fet un relat fictici per a justificar la falta de col·laboració, i en aquest relat ha insistit en la diferència, en el rebuig als consensos.

Però per què no interessaria a ELA una aliança estratègica?

Ells hauran de respondre, però nosaltres veiem interessos corporatius. ELA vol portar l'escenari del debat a uns treballs domèstics que ens ha posat. Com a LAB no els fa, no hi ha col·laboració. Aquesta és la seva explicació i ens vol en aquest remolí gens constructiu. I nosaltres no estarem en aquest remolí de la desigualtat.

Sembla que ho estàs fent.

Hem d'explicar la nostra posició. Ja he dit abans que hi ha situacions incomprensibles. Un d'ells és el conflicte de les residències. Tornem a convocar la vaga i no sabem ni el que pretén ELA. El que passa en les oficines de Bizkaia també és incomprensible; ELA ha trencat la col·laboració sindical i ha anomenat pel seu compte a una vaga; i després no ho ha fet.

Li diu que ha anomenat a la vaga i que no s'ha fet?

No s'ha realitzat cap vaga i els preguntaria als treballadors què els han aportat. En el conflicte dels menjadors, igual, cridar a les mobilitzacions després d'un acord? Cridar a la vaga estant en minoria? Això mai s'ha vist i confon a l'opinió pública. Per això necessita un relat fictici, perquè a la gent li resulta molt difícil entendre aquest comportament.

Una possible aliança a vegades dona obsessió, però tant ELA com LAB estan en el sostre històric mirant a la representació. Aquesta situació no us ha perjudicat en aquest apartat.

Això no satisfà a LAB, perquè els interessos corporatius mai han estat la nostra prioritat. Si fos així, ens dedicaríem uns anys centrant-nos en nosaltres i sense fer apologia de la col·laboració, però els treballadors no mereixen això, sinó una acumulació de forces.

Comença l'era de Mitxel Lakuntza en ELA. Les relacions estan tan mal com sembla en aquest moment? Heu mantingut alguna reunió amb ell?

Hem estat amb ell perquè ha estat així, però no hem realitzat cap reunió de treball. És a ells als qui els correspon fer aquest pas. No mendigarem. La col·laboració que cal construir entre dues no es pot construir si un dels dos no vol. Si és una manera que hi hagi col·laboració que LAB es rendeixi, això no passarà.

Adolfo Muñoz, en el seu comiat de BERRIA, va destacar que LAB és part de l'esquerra abertzale, per a donar a entendre que no és un sindicat independent. Què dius?

Ells es llancen a l'ofensiva perquè els altres ens defensin. El nivell d'autonomia de LAB l'ha demostrat la pràctica, i això no és un problema, sinó una excusa.

Ha demostrat la pràctica que LAB és independent?

LAB és independent per a prendre les seves pròpies decisions, jakina.LABek té una posició clara a favor de la transformació social i política; diem que la lluita nacional no es pot relativitzar, que sense canvi polític no es pot dur a terme la transformació social. També diem que el sindicalisme abertzale ha de tenir un compromís clar amb un procés sobiranista, i estem en un contrapoder davant les institucions, amb crítica, però també amb propostes.

ELA diu que només arriba la crítica quan l'esquerra abertzale no està en les institucions.

Això no és cert, i hi ha molts exemples que ho demostren clarament.

Citarà algun?

En el context del 8 de març de l'any passat, amb motiu de la bretxa salarial, el Parlament Basc va aprovar per unanimitat una resolució, també amb els vots d'EH Bildu, i ho critiquem amb duresa, i traslladem aquesta crítica a tots els partits polítics i també a EH Bildu. ELA ha utilitzat aquest mateix exemple precisament per a dir el contrari, i per això l'he esmentat, perquè vam fer més crítica que ells. Però vull dir clar que dins de la sobirania de l'esquerra defensem estratègies a favor de les aliances, en l'àmbit institucional, sindical i social. I aquí veiem que ELA té complexos, li falta voluntat.

Sánchez serà el que governi a Espanya. No es va tocar la reforma laboral, i ara s'està estenent que pot canviar la prioritat dels convenis col·lectius, donant el lideratge als d'Espanya. Por del que pugui venir?

La reforma laboral de 2010 es va aprovar en l'època de Zapatero amb l'abstenció del PNB, que va fer una aposta clara per centralitzar la negociació col·lectiva. Els equilibris de força a Espanya difereixen dels d'aquí, i allí la patronal saca més profit. Al cap i a la fi, volen substituir a les representacions sindicals; la majoria d'aquí ha lluitat i aconseguit altres condicions laborals. Sánchez no vol redreçar l'esperit de la reforma. Més de la meitat dels treballadors bascos estan en risc d'estar subjectes o sotmesos als tractats espanyols. Davant això, la nostra resposta ha estat defensar tots els àmbits de la negociació, no sols el de l'empresa.

Estem en la Part Vella de Sant Sebastià. Es pot lluitar alhora pels treballadors precaris vinculats al turisme i pels treballadors públics que volen recuperar les condicions de precarietat?

Sí, entenent que hi ha hagut tot un procés de precarització que ens ha afectat a tots els treballadors; tots hem vist empitjorats els nostres salaris i condicions. Però la realitat i el punt de partida de tots els treballadors no és el mateix, i la precarietat no ens toca a tots al mateix nivell. Hem de fer ofertes de lluita adaptades a cada realitat. Aquí està el repte del sindicalisme. Hem de demostrar que som capaços d'adaptar-nos a les realitats de tots els treballadors, més enllà dels sectors clàssics, amb noves fórmules.

Aquesta entrevista ha estat publicada pel diari Berria i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-By-sa.