Ens hem posat en els nostres llocs, a dos metres i amb la màscara posada. En veure que la projecció, que anava a començar a les 19.00 hores, s'ha retardat durant gairebé mitja hora, m'he recordat que “la puntualitat és un dels pilars de l'ètica revolucionària”, que fa uns dies va sortir al carrer un dels presentadors de la pel·lícula. Bé, si s'ho mereix, li ho perdonarem.
La presó de Pamplona va ser la llar de tants joves insubmisos en la dècada dels noranta i quan es va assabentar que un dels insubmisos tenia la possibilitat si es fes amb la càmera i gravar algunes de les seves últimes imatges. Aquest seria el punt de partida de la pel·lícula que es projectarà en els pròxims vuit anys. Van condemnar a dos anys, quatre mesos i un dia de presó als joves que van aprendre a morir i no van voler “acarnissar-se”, després d'haver-se plantat davant la pena de grau 3. Un bomber, un músic, un professor, un activista lligat a la terra i dos periodistes són els protagonistes del relat, sis persones que al costat de molts altres joves van lluitar per la insubmissió. El documental inclou gravacions de veu a l'interior de la cel·la dels 25 anys d'edat, fotografies de la vaga de fred preses com a referència pels membres de l'ira i testimoniatges de l'entorn. La pel·lícula va més enllà de l'explicat per les boques d'aquests sis amics: mostra l'enorme importància que van tenir les dones –no sols les que eren mares o parelles– dins d'un moviment plural, i la base compartida que té la lluita de la insubmissió amb altres lluites actuals com el feminisme o la sobirania alimentària. Garro ha estat capaç d'omplir d'humor i emoció el relat, prenent el relat en la mesura necessària i compaginant-lo com cal.
Un dels insubmisos proposa tornar a posar en primera línia la desobediència civil no violenta en aquest país, després de constatar que va ser la base d'una victòria que no es va celebrar prou. Un dels protagonistes de Twitter ha escrit la raó: "Un poble que compta mai morirà". Un ocellet m'ha dit que l'estrena serà a Pamplona i tenint en compte que estem en temps de mitja capacitat… Afanya't!
Ah! I tranquil·la, encara que comenci tard, val la pena, de veritat…
No other land dokumentalaren zuzendari Hamdan Ballal kolono sionistek jipoitu zuten astelehenean bere herrian, beste hainbat palestinarrekin batera, eta Israelgo militarrek eraman zuten atxilo ondoren. Astarte goizean askatu dute.
Donostiako Tabakaleran, beste urte batez, hitza eta irudia elkar nahasi eta lotu dituzte Zinea eta literatura jardunaldietan. Aurten, Chantal Akerman zinegile belgikarraren obra izan dute aztergai; haren film bana hautatu eta aztertu dute Itxaro Bordak, Karmele Jaiok eta Danele... [+]
35 film aurkeztu dira lehiaketara eta zortzi aukeratu dituzte ikusgai egoteko Euskal Herriko 51 udalerritan. Euskarazko lanak egiten dituzten sortzaileak eta haiek ekoitzitako film laburrak ezagutaraztea da helburua. Taupa mugimenduak antolatzen du ekimena.
Pantailak Euskarazek eta Hizkuntz Eskubideen Behatokiak aurkeztu dituzte datu "kezkagarriak". Euskaraz eskaini diren estreinaldi kopurua ez dela %1,6ra iritsi ondorioztatu dute. Erakunde publikoei eskatu diete "herritar guztien hizkuntza eskubideak" zinemetan ere... [+]
Geroz eta ekoizpen gehiagok baliatzen dituzte teknologia berriak, izan plano orokor eta jendetsuak figurante bidez egitea aurrezteko, izan efektu bereziak are azkarrago egiteko. Azken urtean, dena den, Euskal Herriko zine-aretoak gehien bete dituztenetako bi pelikulek adimen... [+]
Otsailaren 24tik eta martxoaren 1era bitartean, astebetez 60 lan proiektatuko dituzte Punto de Vista zinema dokumentalaren jaialdian. Hamar film luze eta zazpi labur lehiatuko dira Sail Ofizialean; tartean mundu mailako lau estreinaldi eta Maddi Barber eta Marina Lameiro... [+]
S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]
Makroproiektu "berriztagarriek" sortzen dituzten ondorioak filmatu ditu Vidas irrenovables (Bizitza ez-berriztagarriak. Euskarazko eta frantsesezko azpitituluak prestatzen ari dira) dokumentalean Extremadurako (Cabeza del buey, Espainia, 1985) landagunean hazitako... [+]
Itoiz, udako sesioak filma estreinatu dute zinema aretoetan. Juan Carlos Perez taldekidearen hitz eta doinuak biltzen ditu Larraitz Zuazo, Zuri Goikoetxea eta Ainhoa Andrakaren filmak. Haiekin mintzatu gara Metropoli Foralean.
