Relats divergents
Crec que en els últims anys s'estan construint dos relats ben diferenciats sobre la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua, etc. D'una banda, la qual cosa podríem dir "línia oficial" i per un altre, una línia basada en recerques recents i troballes arqueològiques.
El descobriment de la mà d'Irulegi i les restes arqueològiques de l'Edat de Ferro descoberts en la muntanya Oiz (similars als trobats històricament als Pirineus) desvirtuen l'argument de la línia oficial que l'absència d'aquesta formació en l'oest d'Euskal Herria no era la pròpia ètnia pirinenca i biscaïna (per dir-ho d'alguna manera). Les dues troballes arqueològics ens mostren que la teoria del substrat bascónico té el seu fonament. Per tant, pot dir-se que el descobriment tant de la mà d'Irulegi com de la petjada de la muntanya Oiz ha suposat una galtada per a la teoria tardana (encara que alguns no volen acceptar-la), i m'ha cridat l'atenció que des que va aparèixer la mà d'Irulegi (rectifiquin-me si m'equivoco) no s'ha tornat a emetre cap fragment. És casualitat? O llevar-se de la graella de la tele abans que estava programada? Potser per la seva escassa base científica? M'encantaria saber la raó.
Obres com Irati poden fer més per la cultura basca que alguns programes divulgatius de televisió pagats de la butxaca de tots
Grans investigadors a nivell mundial (Hammel, Venneman, Torroni, etc.) articles publicats en revistes científiques de primer nivell (The American Journal of Human Genetics, Scientific American, etc.) indiquen que existeix la base per a considerar la teoria del substrat basc. No obstant això, investigadors d'Euskal Herria i de l'Estat espanyol estan defensant una teoria poc fundada per historiadors franquistes i promoguda amb finalitats ideològics. M'agradaria saber als qui impulsen aquesta "línia oficial" en quines revistes científiques internacionals han publicat articles (de veritat, no sé). Sorprèn que alguns es converteixin en endogàmics quan els interessa... Jo no soc científic, però sé perfectament que la bibliografia, les referències de les recerques, etc. són imprescindibles per a donar base a qualsevol argument o teoria. És molt fàcil dir "com ens demostren els últims estudis" o "com diuen els investigadors actuals" i quedar-se tan ampli sense més aportacions. I això no val.
Parlant de relats i pensant que tenen alguna cosa a veure amb el tema, vull expressar la meva opinió sobre la pel·lícula Irati. La pel·lícula m'ha sorprès a mi mateix. La mirada que Paul Urkijo ofereix al basc, al rol de les dones, a la mitologia basca i a la història d'Euskal Herria, que és ficció, m'ha semblat molt adequada. Ha estat una aposta molt arriscada, però pot tenir un valor incalculable per a difondre la cultura basca. Això crec jo, i el temps dirà…
Potser és una barbaritat, però diria que treballs com Irati poden fer més per la cultura basca que alguns programes divulgatius de televisió pagats de la butxaca de tots.
Joseba Azkarate
Enlaces relacionats amb el tema:
2022-12-03 Campionat de Bilbao [Vers] / Amets Arzallus, Maddalen Arzallus
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
Per a què l'ensenyament concertat?
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]