Els passats 15 i 16 de maig, els xilens han triat als representants de l'Assemblea Constituent. Els 155 membres de l'Assemblea hauran de redactar la mateixa Carta Bàsica, en substitució de la qual està en vigor. La dreta i el centreesquerra han aconseguit menys escons dels que s'esperava, mentre que els independents han pujat más.se van presentar 1.373 candidats, entre els quals es trobaven actors, escriptors, professors, treballadors socials, advocats i polítics tradicionals, entre altres. La votació es va realitzar durant dos dies per a reduir la congestió, ja que s'han registrat més de 1,2 milions de casos de COVID-19 i 30.000 morts a Xile.

La candidatura recolzada pel president Sebastián Piñera ha obtingut 37 escons i s'ha quedat lluny dels 52 escons necessaris per a poder influir en el contingut de la nova Constitució i vetar els articles. El resultat ja està en el poder i s'ha interpretat com un "càstig" contra la dreta i els partits polítics tradicionals."La ciutadania ens ha enviat un missatge clar i contundent, tant al Govern com a totes les forces polítiques: No estem sintonitzant adequadament amb les seves demandes i aspiracions", ha afirmat el president, Sebastián Piñera. "S'estan demandant noves declaracions i nous lideratges. La nostra obligació és escoltar amb humilitat i atenció el missatge de la gent", ha afegit. Els independents, per part seva, han aconseguit gairebé un terç dels escons, amb un total de 48.

Els ciutadans també van elegir en les urnes als governadors, alcaldes i regidors de la zona.El partit del president ha perdut els municipis més importants i el Partit Comunista li ha arrabassat l'alcaldia de Santiago de Compostel·la. Al novembre se celebraran les eleccions presidencials.Segons les dades de l'enquesta, prop del 40% de la població ha votat aquest cap de setmana.

En l'Assemblea s'utilitzarà un mecanisme d'equitat de gènere que garanteixi que almenys el 45% de les dones siguin dones. A més, disset dels 155 escons seran per a indígenes, ja que també s'han volgut tenir en compte els deu municipis xilens que ha aprovat l'Estat.

Eleccions històriques

L'Assemblea Constituent té la responsabilitat de redactar una nova Constitució, ja que l'anterior Constitució va ser redactada en la dictadura d'Augusto Pinochet en 1980. Promou l'empresa privada en tots els sectors, com l'educació, la sanitat o les pensions, i té un origen il·legítim per a un sector important de la societat xilena.

Una de les principals demandes de les protestes que van esclatar a l'octubre de 2019 va ser la de canviar la Constitució.Els ciutadans van sortir al carrer a denunciar les desigualtats socioeconòmiques i a reclamar la posada en marxa de reformes socials de gran importància. Una de les demandes dels manifestants va ser la major implicació i participació de l'Estat en la prestació de béns bàsics.

Quant a les protestes, es va decidir adoptar una via constituent de canalitzar les demandes i a l'octubre de 2020 la majoria dels xilens –gairebé el 80%– es va inclinar per canviar la Constitució. L'assemblea tindrà un termini de nou mesos per a elaborar el nou text i en 2022 se celebrarà una nova consulta per a aprovar o rebutjar el nou text constitucional. Els ciutadans creuen que canviar la Constitució no és suficient, però si que portarà molts canvis.