Dissabte passat, 21 d'octubre, es va presentar a Guernica la nova dinàmica de Sare: "Claus de Solució".
En aquesta presentació, la societat civil, representada per persones de diferents àmbits culturals, universitaris, esportius, etc., referents de la diversitat de la societat basca, va posar veu a la reivindicació d'una altra política penitenciària. Aquesta altra política penitenciària exigeix sobretot humanitat, com van manifestar els magistrats Martín Pallin o Garbiñe Biurrun, els ex presidents Garaikoetxea i Ibarretxe, i les víctimes de les més diverses violències (Rosa Lluch, Rosa Rodero o Unai Romano). Així mateix, exigeix l'adequació de les sancions a les modalitats diferents a les actuals. En aquestes modalitats contemplades en la legislació penitenciària, la llibertat condicional o el règim de semi-llibertat no significa que la pena hagi estat complerta íntegrament, sinó que pot ser complerta en les seves diferents modalitats des de l'aplicació del tercer grau penitenciari.
Fa uns dies, fa dos anys que la competència penitenciària es va traspassar al Govern Basc, publiquem la nostra valoració dins de la Xarxa, des de l'esperança. Sabent que l'Audiència Nacional i el Ministeri Fiscal recorren permanentment les decisions acordades pels Jutjats de Justícia dels Tribunals Superiors de Justícia i el Govern Basc, el vam fer amb aquest estat d'ànim, perquè veiem possibilitats d'avançar en la solució justa del problema dels presos. Sense oblidar, per descomptat, la necessitat d'un tractament equitatiu a totes les víctimes de totes les violències produïdes a Euskal Herria. Perquè donar solució a aquests dos problemes ens ajudarà a avançar com a societat basca, que en definitiva ens portarà a aconseguir acords entre els diferents que estem tan obligats i a assumir compromisos contra tota vulneració de drets, Drets Humans.
No té cap justificació el manteniment de l'excepció jurídica i, per tant, per a posar-la fi, tornem a llançar el ferm compromís adquirit pels agents polítics, sindicals i socials
A Guernica recordem, malgrat les dificultats, especialment les judicials, que la política penitenciària ha evolucionat positivament en els últims tres anys. La política d'allunyament s'ha posat fi i en aquesta nova etapa, els presos bascos han deixat enrere el primer grau. Ara tots els presos estan en segon grau, encara que les decisions injustificables de l'Audiència Nacional els impedeixen avançar amb normalitat de segon a tercer.
Acabem de donar principi a aquesta nova etapa. Difícil, complicat, però sens dubte fonamental per a consolidar la nostra convivència.
No té cap justificació el manteniment de l'excepció jurídica i, per tant, per a posar fi a aquesta, tornem a llançar el ferm compromís adquirit pels agents polítics, sindicals i socials.
El fet que la Fiscalia hagi recorregut el 75% de les progressions de grau proposades pels Tribunals Territorials i ratificades per l'Administració penitenciària comunitària no és només un problema que afecta directament els presos bascos, sinó també al propi Govern, que està recorrent constantment les decisions que prenen els professionals penitenciaris, que són els que millor coneixen l'evolució d'aquests presoners.
A conseqüència d'això, aquests presos viuen l'evolució de la seva situació penitenciària sota un fort estrès, ja que les decisions judicials dictades pel jutjat competent de l'Audiència Nacional es resolen amb freqüència lluny dels criteris jurídics aplicables als centres penitenciaris. Això, sens dubte, provoca enormes danys en l'ànim dels presos.
L'Audiència Nacional, a més de quatre-cents quilòmetres de distància, continua exercint una jurisdicció especial que va sorgir en un moment i context determinat en el qual la situació actual ha superat, sense cap mena de consideració jurídica, negant-se a acceptar la nova realitat i retorçant el Dret per a aplicar una versió del dret que no contempla el principi d'inclusió.
Ho hem dit moltes vegades, però ho tornem a repetir avui, no estem demanant privilegis per a ningú. No. Exigim legalitat. La mateixa legalitat que s'aplica a qualsevol altre pres de milers de presos existents.
En una democràcia els presos tenen drets en el seu camí per a complir les seves penes, i si se'ls neguen, se'ls nega la pròpia democràcia. El reconeixement i la promoció dels seus drets no va contra les víctimes
L'abolició del Dret " Penal de l'Enemic", centrat en la falta de drets, i el retorn al dret penal i penitenciari dels ciutadans, no és més que el reconeixement de la indivisibilitat i universalitat de tots els drets humans. Cal tornar a la convivència democràtica, sense discriminació injustificable ni doble biga de mesurar.
Estem parlant de presos que porten molts anys a la presó. Alguns, més de 30 anys. Estem parlant de presos que han complert més d'una part de les condemnes fa temps i no hi ha llei que digui que no poden complir la pena d'una altra manera, fora de les muralles de la presó.
Per tot això, "Claus de Solució". Hem de tenir la clau. Claus de la solució. La pròpia societat basca ha de ser, a través de les seves institucions polítiques i judicials, la principal partícip que dissenya el retorn d'aquests presos a les seves llars. L'objectiu és posar fi a les exempcions i, en aplicació de la política penitenciària ordinària, anar obrint aquest camí de tornada a casa després de dècades de privació de llibertat.
Ho hem esmentat el començament d'aquest article. Aquesta reivindicació és compatible amb el respecte degut a totes les víctimes de les diferents violències sofertes.
A totes aquestes víctimes volem dir-los que som conscients del seu dolor, que sentim el seu dolor i que el compartim amb elles. Volem reafirmar la defensa dels drets humans i els demanem que facin un esforç per a entendre la nostra defensa de tots els drets. Perquè la vulneració de drets suposa la continuïtat de les violacions viscudes, a través d'una cadena de conseqüències infinita, perquè no s'atén les sancions que ja han complert. En una democràcia els presos tenen drets en el seu camí per a complir les seves penes, i si se'ls neguen, se'ls nega la pròpia democràcia. El reconeixement i la promoció dels seus drets no va contra les víctimes. Aquesta oposició entre presos i víctimes és una fal·làcia que ha aconseguit arrelar una visió extrema de la política però que no té cabuda en l'època de la convivència normalitzada. Entenem el dolor de les víctimes. Com no ho entendrem! I no volem augmentar aquest dolor amb la nostra acció. El nostre únic objectiu és la defensa dels drets fonamentals dels presos bascos, sense altres objectius ni plantejaments polítics.
Claus de reparació. Aquesta serà la reivindicació que el 13 de gener tornaran a fer milers de bascos als carrers de Bilbao.
Joseba Azkarraga i Bego Atxa, portaveus de la Xarxa Ciutadana
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]
Érase una vegada el poble es va convertir en un dipòsit de cultura. Amb el pas del temps, les mesures restrictives preses per les autoritats mundials contra qualsevol forma d'expressió cultural van anar apagant la flama, la creativitat i la imaginació dels pobles, com una... [+]
La presència d'Elon Musk en els mitjans de comunicació avança com un coet després d'aterrar al jardí de la Casa Blanca. Altres poders, pel que sembla, s'han vist alterats pel poder i la influència que està adquirint, i per a reduir la seva influència, han carregat contra la... [+]
Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]