Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Claus de reparació


24 de octubre de 2023 - 11:59

Dissabte passat, 21 d'octubre, es va presentar a Guernica la nova dinàmica de Sare: "Claus de Solució".

En aquesta presentació, la societat civil, representada per persones de diferents àmbits culturals, universitaris, esportius, etc., referents de la diversitat de la societat basca, va posar veu a la reivindicació d'una altra política penitenciària. Aquesta altra política penitenciària exigeix sobretot humanitat, com van manifestar els magistrats Martín Pallin o Garbiñe Biurrun, els ex presidents Garaikoetxea i Ibarretxe, i les víctimes de les més diverses violències (Rosa Lluch, Rosa Rodero o Unai Romano). Així mateix, exigeix l'adequació de les sancions a les modalitats diferents a les actuals. En aquestes modalitats contemplades en la legislació penitenciària, la llibertat condicional o el règim de semi-llibertat no significa que la pena hagi estat complerta íntegrament, sinó que pot ser complerta en les seves diferents modalitats des de l'aplicació del tercer grau penitenciari.

Fa uns dies, fa dos anys que la competència penitenciària es va traspassar al Govern Basc, publiquem la nostra valoració dins de la Xarxa, des de l'esperança. Sabent que l'Audiència Nacional i el Ministeri Fiscal recorren permanentment les decisions acordades pels Jutjats de Justícia dels Tribunals Superiors de Justícia i el Govern Basc, el vam fer amb aquest estat d'ànim, perquè veiem possibilitats d'avançar en la solució justa del problema dels presos. Sense oblidar, per descomptat, la necessitat d'un tractament equitatiu a totes les víctimes de totes les violències produïdes a Euskal Herria. Perquè donar solució a aquests dos problemes ens ajudarà a avançar com a societat basca, que en definitiva ens portarà a aconseguir acords entre els diferents que estem tan obligats i a assumir compromisos contra tota vulneració de drets, Drets Humans.

No té cap justificació el manteniment de l'excepció jurídica i, per tant, per a posar-la fi, tornem a llançar el ferm compromís adquirit pels agents polítics, sindicals i socials

A Guernica recordem, malgrat les dificultats, especialment les judicials, que la política penitenciària ha evolucionat positivament en els últims tres anys. La política d'allunyament s'ha posat fi i en aquesta nova etapa, els presos bascos han deixat enrere el primer grau. Ara tots els presos estan en segon grau, encara que les decisions injustificables de l'Audiència Nacional els impedeixen avançar amb normalitat de segon a tercer.

Acabem de donar principi a aquesta nova etapa. Difícil, complicat, però sens dubte fonamental per a consolidar la nostra convivència.

No té cap justificació el manteniment de l'excepció jurídica i, per tant, per a posar fi a aquesta, tornem a llançar el ferm compromís adquirit pels agents polítics, sindicals i socials.

El fet que la Fiscalia hagi recorregut el 75% de les progressions de grau proposades pels Tribunals Territorials i ratificades per l'Administració penitenciària comunitària no és només un problema que afecta directament els presos bascos, sinó també al propi Govern, que està recorrent constantment les decisions que prenen els professionals penitenciaris, que són els que millor coneixen l'evolució d'aquests presoners.

A conseqüència d'això, aquests presos viuen l'evolució de la seva situació penitenciària sota un fort estrès, ja que les decisions judicials dictades pel jutjat competent de l'Audiència Nacional es resolen amb freqüència lluny dels criteris jurídics aplicables als centres penitenciaris. Això, sens dubte, provoca enormes danys en l'ànim dels presos.

L'Audiència Nacional, a més de quatre-cents quilòmetres de distància, continua exercint una jurisdicció especial que va sorgir en un moment i context determinat en el qual la situació actual ha superat, sense cap mena de consideració jurídica, negant-se a acceptar la nova realitat i retorçant el Dret per a aplicar una versió del dret que no contempla el principi d'inclusió.

Ho hem dit moltes vegades, però ho tornem a repetir avui, no estem demanant privilegis per a ningú. No. Exigim legalitat. La mateixa legalitat que s'aplica a qualsevol altre pres de milers de presos existents.

En una democràcia els presos tenen drets en el seu camí per a complir les seves penes, i si se'ls neguen, se'ls nega la pròpia democràcia. El reconeixement i la promoció dels seus drets no va contra les víctimes

L'abolició del Dret " Penal de l'Enemic", centrat en la falta de drets, i el retorn al dret penal i penitenciari dels ciutadans, no és més que el reconeixement de la indivisibilitat i universalitat de tots els drets humans. Cal tornar a la convivència democràtica, sense discriminació injustificable ni doble biga de mesurar.

Estem parlant de presos que porten molts anys a la presó. Alguns, més de 30 anys. Estem parlant de presos que han complert més d'una part de les condemnes fa temps i no hi ha llei que digui que no poden complir la pena d'una altra manera, fora de les muralles de la presó.

Per tot això, "Claus de Solució". Hem de tenir la clau. Claus de la solució. La pròpia societat basca ha de ser, a través de les seves institucions polítiques i judicials, la principal partícip que dissenya el retorn d'aquests presos a les seves llars. L'objectiu és posar fi a les exempcions i, en aplicació de la política penitenciària ordinària, anar obrint aquest camí de tornada a casa després de dècades de privació de llibertat.

Ho hem esmentat el començament d'aquest article. Aquesta reivindicació és compatible amb el respecte degut a totes les víctimes de les diferents violències sofertes.

A totes aquestes víctimes volem dir-los que som conscients del seu dolor, que sentim el seu dolor i que el compartim amb elles. Volem reafirmar la defensa dels drets humans i els demanem que facin un esforç per a entendre la nostra defensa de tots els drets. Perquè la vulneració de drets suposa la continuïtat de les violacions viscudes, a través d'una cadena de conseqüències infinita, perquè no s'atén les sancions que ja han complert. En una democràcia els presos tenen drets en el seu camí per a complir les seves penes, i si se'ls neguen, se'ls nega la pròpia democràcia. El reconeixement i la promoció dels seus drets no va contra les víctimes. Aquesta oposició entre presos i víctimes és una fal·làcia que ha aconseguit arrelar una visió extrema de la política però que no té cabuda en l'època de la convivència normalitzada. Entenem el dolor de les víctimes. Com no ho entendrem! I no volem augmentar aquest dolor amb la nostra acció. El nostre únic objectiu és la defensa dels drets fonamentals dels presos bascos, sense altres objectius ni plantejaments polítics.

Claus de reparació. Aquesta serà la reivindicació que el 13 de gener tornaran a fer milers de bascos als carrers de Bilbao.

Joseba Azkarraga i Bego Atxa, portaveus de la Xarxa Ciutadana

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
El repte de reduir la jornada laboral més de 37,5 hores setmanals

L'any 2025 portarà una política global per a la implantació de setmanes de treball més curtes, que portarà amb si petits costos per a les noves contractacions de les empreses i un canvi en la direcció efectiva de les relacions laborals.

L'equip del Ministeri de Treball i... [+]


2025-01-29 | Aramaixo Bizirik
Valoració de l'informe ambiental contra la central eòlica “Itsaraz”
El passat 16 de gener, el Ministeri per a la Transició Energètica de l'administració de Madrid va publicar la declaració d'impacte ambiental sobre el projecte “Itsaraz” que esperàvem amb entusiasme i inquietud. La resolució expressa una decisió tan ferma com ferma... [+]

2025-01-27 | Aritz Arrieta
Un poble d'acolliment?

La veritat és que no sé per què estic escrivint això. En l'ambient conflictiu d'avui dia no es prenen bé aquest tipus d'opinions. És possible que ARGIA no publiqui això, ja que no coincideix amb les opinions que han publicat fins ara (però si finalment han decidit... [+]


Que el soroll dels diners no calmi els brunzits de les bombes

El 15 de gener el lobby tecno-empresarial Zeditzak va presentar el seu 6è informe, Euskadi i la Unió Europea, un destí compartit de prosperitat i competitivitat. El neoliberal Think tank , format per experts emergents del món de les finances, va presentar una recepta màgica... [+]


Poble d'acolliment del basc

Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.

Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]


Vagues de glutamat

I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.

Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]


50 anys de vaga de potasses

Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]


Conversió de la indústria militar, necessitat ètica

Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]


2025-01-19 | Urtzi Ugalde
Adeu, mamà

Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.

Ja un mes abans de l'arribada... [+]


2025-01-17 | Oihane Artetxe
Infància vulnerada: violència institucional en el nostre context

Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]


No a la prohibició de la militància política!

El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]


“Habiti with less”

L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]


Telèfon intel·ligent: el nostre rei fetitxe

La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]


Marxter Xef

Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.

Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]


2025-01-13 | Gerardo Luzuriaga
Selecció d'Euskadi?

La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]


Eguneraketa berriak daude