Dissabte passat, 21 d'octubre, es va presentar a Guernica la nova dinàmica de Sare: "Claus de Solució".
En aquesta presentació, la societat civil, representada per persones de diferents àmbits culturals, universitaris, esportius, etc., referents de la diversitat de la societat basca, va posar veu a la reivindicació d'una altra política penitenciària. Aquesta altra política penitenciària exigeix sobretot humanitat, com van manifestar els magistrats Martín Pallin o Garbiñe Biurrun, els ex presidents Garaikoetxea i Ibarretxe, i les víctimes de les més diverses violències (Rosa Lluch, Rosa Rodero o Unai Romano). Així mateix, exigeix l'adequació de les sancions a les modalitats diferents a les actuals. En aquestes modalitats contemplades en la legislació penitenciària, la llibertat condicional o el règim de semi-llibertat no significa que la pena hagi estat complerta íntegrament, sinó que pot ser complerta en les seves diferents modalitats des de l'aplicació del tercer grau penitenciari.
Fa uns dies, fa dos anys que la competència penitenciària es va traspassar al Govern Basc, publiquem la nostra valoració dins de la Xarxa, des de l'esperança. Sabent que l'Audiència Nacional i el Ministeri Fiscal recorren permanentment les decisions acordades pels Jutjats de Justícia dels Tribunals Superiors de Justícia i el Govern Basc, el vam fer amb aquest estat d'ànim, perquè veiem possibilitats d'avançar en la solució justa del problema dels presos. Sense oblidar, per descomptat, la necessitat d'un tractament equitatiu a totes les víctimes de totes les violències produïdes a Euskal Herria. Perquè donar solució a aquests dos problemes ens ajudarà a avançar com a societat basca, que en definitiva ens portarà a aconseguir acords entre els diferents que estem tan obligats i a assumir compromisos contra tota vulneració de drets, Drets Humans.
No té cap justificació el manteniment de l'excepció jurídica i, per tant, per a posar-la fi, tornem a llançar el ferm compromís adquirit pels agents polítics, sindicals i socials
A Guernica recordem, malgrat les dificultats, especialment les judicials, que la política penitenciària ha evolucionat positivament en els últims tres anys. La política d'allunyament s'ha posat fi i en aquesta nova etapa, els presos bascos han deixat enrere el primer grau. Ara tots els presos estan en segon grau, encara que les decisions injustificables de l'Audiència Nacional els impedeixen avançar amb normalitat de segon a tercer.
Acabem de donar principi a aquesta nova etapa. Difícil, complicat, però sens dubte fonamental per a consolidar la nostra convivència.
No té cap justificació el manteniment de l'excepció jurídica i, per tant, per a posar fi a aquesta, tornem a llançar el ferm compromís adquirit pels agents polítics, sindicals i socials.
El fet que la Fiscalia hagi recorregut el 75% de les progressions de grau proposades pels Tribunals Territorials i ratificades per l'Administració penitenciària comunitària no és només un problema que afecta directament els presos bascos, sinó també al propi Govern, que està recorrent constantment les decisions que prenen els professionals penitenciaris, que són els que millor coneixen l'evolució d'aquests presoners.
A conseqüència d'això, aquests presos viuen l'evolució de la seva situació penitenciària sota un fort estrès, ja que les decisions judicials dictades pel jutjat competent de l'Audiència Nacional es resolen amb freqüència lluny dels criteris jurídics aplicables als centres penitenciaris. Això, sens dubte, provoca enormes danys en l'ànim dels presos.
L'Audiència Nacional, a més de quatre-cents quilòmetres de distància, continua exercint una jurisdicció especial que va sorgir en un moment i context determinat en el qual la situació actual ha superat, sense cap mena de consideració jurídica, negant-se a acceptar la nova realitat i retorçant el Dret per a aplicar una versió del dret que no contempla el principi d'inclusió.
Ho hem dit moltes vegades, però ho tornem a repetir avui, no estem demanant privilegis per a ningú. No. Exigim legalitat. La mateixa legalitat que s'aplica a qualsevol altre pres de milers de presos existents.
En una democràcia els presos tenen drets en el seu camí per a complir les seves penes, i si se'ls neguen, se'ls nega la pròpia democràcia. El reconeixement i la promoció dels seus drets no va contra les víctimes
L'abolició del Dret " Penal de l'Enemic", centrat en la falta de drets, i el retorn al dret penal i penitenciari dels ciutadans, no és més que el reconeixement de la indivisibilitat i universalitat de tots els drets humans. Cal tornar a la convivència democràtica, sense discriminació injustificable ni doble biga de mesurar.
Estem parlant de presos que porten molts anys a la presó. Alguns, més de 30 anys. Estem parlant de presos que han complert més d'una part de les condemnes fa temps i no hi ha llei que digui que no poden complir la pena d'una altra manera, fora de les muralles de la presó.
Per tot això, "Claus de Solució". Hem de tenir la clau. Claus de la solució. La pròpia societat basca ha de ser, a través de les seves institucions polítiques i judicials, la principal partícip que dissenya el retorn d'aquests presos a les seves llars. L'objectiu és posar fi a les exempcions i, en aplicació de la política penitenciària ordinària, anar obrint aquest camí de tornada a casa després de dècades de privació de llibertat.
Ho hem esmentat el començament d'aquest article. Aquesta reivindicació és compatible amb el respecte degut a totes les víctimes de les diferents violències sofertes.
A totes aquestes víctimes volem dir-los que som conscients del seu dolor, que sentim el seu dolor i que el compartim amb elles. Volem reafirmar la defensa dels drets humans i els demanem que facin un esforç per a entendre la nostra defensa de tots els drets. Perquè la vulneració de drets suposa la continuïtat de les violacions viscudes, a través d'una cadena de conseqüències infinita, perquè no s'atén les sancions que ja han complert. En una democràcia els presos tenen drets en el seu camí per a complir les seves penes, i si se'ls neguen, se'ls nega la pròpia democràcia. El reconeixement i la promoció dels seus drets no va contra les víctimes. Aquesta oposició entre presos i víctimes és una fal·làcia que ha aconseguit arrelar una visió extrema de la política però que no té cabuda en l'època de la convivència normalitzada. Entenem el dolor de les víctimes. Com no ho entendrem! I no volem augmentar aquest dolor amb la nostra acció. El nostre únic objectiu és la defensa dels drets fonamentals dels presos bascos, sense altres objectius ni plantejaments polítics.
Claus de reparació. Aquesta serà la reivindicació que el 13 de gener tornaran a fer milers de bascos als carrers de Bilbao.
Joseba Azkarraga i Bego Atxa, portaveus de la Xarxa Ciutadana
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Zinez txalogarria, eskolako irakasle talde jakin baten borondatez, eta zenbait gurasoren inplikazioz, A ereduko ikastetxe estigmatizatu bat D ereduko eskola bilakatzeko abian jarri duten prozesua Gasteizko Judimendi auzoan. Honela, posible egiten ari dira Araba, Bizkaia eta... [+]
2025-2026 ikasturterako matrikulazio kanpaina hasi baino bi aste lehenago, Hezkuntza Saileko arduradunengana jo genuen, itunpeko eskoletako gelen ituntze maila ez delako egokitzen demografiaren jaitsierara eta indarrean dagoen lege esparrura.
Hiri gehienetan arazo orokorra... [+]
Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]
Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]