El dimecres, Josep Borrell, cap de diplomatura de la Unió Europea, ha participat en la conferència EuroLat, composta per 150 parlamentaris europeus i llatinoamericans. I el membre català del PSOE no ha tingut millor idea per a analitzar la situació actual que: “Com els descobridors i els conqueridors, hem d'inventar un Nou Món. La nostra brúixola estratègica ha de ser recalibrada amb tota la consciència històrica per a comprendre la importància dels canvis que tenim davant”.
Occident ha posat com a referència un sistema basat en la violència, el racisme i el saqueig contra els pobles d'origen, perquè Borrell, en aquesta època dels remolins, necessita reforçar els llaços entre la Unió Europea i Amèrica Llatina: Ens necessitem més que mai".
Expressió eurocèntrica d'Enegar
“Europa és un jardí […], i la resta del món no és exactament un jardí. La resta del món és la selva, i la selva pot ocupar el jardí”, assenyalava Borrell a principis d'octubre en l'acte d'obertura de l'Acadèmia Diplomàtica Europea. I, llançant tranquil·lament un discurs xenòfob i civilitzador d'extrema dreta, va afegir: "Els jardiners han d'anar a la selva. Els europeus han de comprometre's molt més amb el món. En cas contrari, la resta del món ens envaeix de formes i mitjans diversos".
A l'abril de 2019, a la Casa d'Amèrica de Mèxic, ministre d'Afers exteriors del Govern espanyol, va subratllar que el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, reclama als països d'origen una sèrie de "tòpics" construïts a partir de la "Llegenda Negra". La Llegenda Negra, promoguda per la dreta i l'extrema dreta d'Espanya, assenyala que amb la finalitat d'embrutar la història espanyola, s'ha difós en el món propaganda antiespanyola i anticatòlica, sobretot per a ofegar l'Imperi espanyol i ocultar els “assoliments” dels espanyols. En aquest sentit, Borrell va definir la conquesta com: "Va ser una guerra civil entre els indígenes, on nosaltres utilitzem intel·ligència pragmàtica com Alejandro Magno". Així mateix, va subratllar que gràcies a Espanya "es va crear una nova societat, un nou desenvolupament polític, i que no hi ha més que veure que en anar a Amèrica Llatina, quan els d'allí et diuen que era cosa de conquestes indígenes i d'independència dels espanyols".
Al novembre de 2018, en un fòrum per a debatre sobre el futur d'Europa en la Universitat Complutense de Madrid, va afirmar que "no sols van matar a quatre indis" per a aconseguir la independència dels Estats Units. També va subratllar Borrell que el fet que tots utilitzin la mateixa llengua i que la història sigui molt petita ajuda a consolidar la integració política.
Fa unes setmanes Sony ha llançat el videojoc Rise of the Remaknin, en el qual els experts han destacat la posició històrica del joc. El joc està situat al Japó de mitjan segle XIX, en les proximitats de Yokohama, Edo i Kyoto.
O van ser els últims anys de l'era, en els anys... [+]
Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]
Malin, Burkina Fason eta Nigerren Frantzia haizatua da. Mendebaldeko potentziek haien eragina galtzen ari dira Afrikako kolonia zaharretan. Afrika frankofonoko populazioa bereziki gaztea da, eta ez du frantses kolonialismoa zuzenki ezagutu. 35 urtez peko gazteek populazioaren... [+]
Ghana, 1823. Comença la primera guerra entre l'Imperi Ashanti i els britànics. En total van ser quatre les guerres que es van prolongar fins a 1901. Abans, els europeus controlaven la Costa d'Or del país. Però l'abolició de l'esclavitud de 1807 va provocar el declivi del negoci... [+]
Un poble indiferent! Que diferent seria el vostre destí si conocerais el preu de la llibertat! Però no és tard. A pesar que soc dona i jove, ara tinc la valentia d'afrontar la mort i la tindria mil vegades més, no ho oblidi! ".
Amb aquestes paraules va morir afusellat... [+]
Frankismoa ez zela 1975ean amaitu diktadoreak ohean azken hatsa eman zuenean, hori badakigu. Erregimenaren haziek bizirik iraun zuten poliziaren tortura ziegetan, justizia auzitegien sumarioetan eta militarren zein politikarien deklarazio kolpistetan –Aznarrek azkenaldian... [+]
Julian de Zulueta esklabista arabarraren inguruko erakusketa ikusgai dago LABE espazioan.
En el bar Gat de Pamplona es cantava cridant, el famós cant de maledicció de Malinche: "Eta oker horretan, pasako grandesa eman egingo dugu, eta oker horretan tres-cents anys esclaus geratu gara".
Tenir un naixement a Sud-amèrica, especialment a Colòmbia, no és gens... [+]