Ahir vaig llegir en Berria el que deia un tolosarra que viu en Utrech: “…podem sortir al carrer. Han deixat en mans de la consciència civil la decisió de com actuar. No obstant això, no hi ha ningú al carrer”. Un amic que viu avui mateix a Leipzig: “La gent està en parelles o en grupitos. Si són de la mateixa casa funcionen amb normalitat i si no deixen una mica més d'espai, 1,5 metres. Però, en general, es veu gent en la bicicleta, tombat en les prades... hi ha molta diferència amb el d'aquí. Crec que els més majors estan més cures”.
Doncs sí, hi ha una diferència terrible! Aquí, en la Comunitat Autònoma Basca o Comunitat Foral de Navarra dependent del Regne d'Espanya, els nens a casa i els adults també, excepte sortides excepcionals. Tenen pitjors resultats a Holanda i Alemanya els contagis, hospitalitzacions i defuncions? No. Tot el contrari. On està la diferència? En la consciència cívica?
"La llibertat per a enfortir la consciència cívica és imprescindible, i juntament amb els drets també tenim deures per a sentir-nos i posar-nos en pràctica"
La llibertat per a enfortir la consciència cívica és imprescindible, i juntament amb els drets també tenim deures per a sentir-nos i posar-nos en pràctica. Si surto al carrer i els ertzaines o policies municipals em detenen, o tinc por d'això, i per això viu confinat, el meu no és una elecció lliure, sinó una elecció forçada, i per tant no tinc ni mèrit ni culpa, estic o estic prop de convertir-me en un titella dependent de les autoritats.
Sí, però estic escoltant, per solidaritat, per solidaritat comunitària, cal quedar-se a casa: queda't a casa! Després, en els mitjans de comunicació, aplaudiran la nostra posició.
No és d'aplaudir, no és lliure. És digne de lloança que Utrech o Leipzig, malgrat la seva llibertat, facin un ús responsable d'ella, però per a això és imprescindible la llibertat.
El gran poder (el Govern d'Espanya i els poders fàctics) va ordenar el confinament, i en totes les autonomies del regne, confinat a casa. Petits mandats, és a dir, el Govern Basc no vol parar l'economia, una senda entre la salut i l'economia; una pandèmia per a superar ràpidament les mesures de dissidència més dures, a la Xina. La veritat és que ja tenim un mes a casa, rendits inevitablement entre les quatre parets. I no se sap quan s'aplacaran les severes ordres. I sense llibertat, consciència i responsabilitat cívica en un grau molt baix.
En general, les autoritats ens consideren immadurs als ciutadans. En el tema dels residus, el porta a porta era una imposició intolerable –desgraciadament excusa i farratge per a la pitjor lluita política–, i mostraríem en llibertat la nostra consciència cívica. Però era mentida, perquè el projecte de la incineradora ja s'havia aprovat i s'havia començat a avançar i ara ja està a punt de començar, apel·lar a l'excel·lent consciència cívica de la ciutadania era un parany i un parany. Mala política, i tots patirem les lamentables conseqüències d'aquesta mala política.
"El gran poder (el Govern d'Espanya i els poders fàctics) va ordenar el confinament, i en totes les autonomies del regne, confinat a casa"
En l'actual crisi sanitària, al contrari, s'ha optat per tallar gairebé per complet la llibertat. Passeig solitari o prohibit córrer. Prohibit sortir de manera individual amb nens petits. Prohibit anar a la muntanya. També desplaçar-se amb cotxe, encara que no causin danys a ningú. Bombardeig en els mitjans de comunicació per a quedar-se a casa i quedar-se a casa.
Em tornaria boig si reivindiqués que cadascun faci el que vulgui. No. Reivindico un ús responsable i solidari. Però amb més llibertat. En cas contrari, considerar-ho com un nen etern, que, a través dels mitjans de comunicació i policies, les autoritats lliçons i neguin la llibertat, ens facin acontentar-nos amb la pastanaga verinosa, convertint-nos a la fi en una marioneta.
Castigar amb multes les conductes mereixedores de la multa, fins i tot les que es desplacin de qualsevol manera, però cal tenir més confiança en la ciutadania –i hem vist aquests dies amb més claredat com el poder devora la petita autoritat– perquè tinguem cada vegada més llibertat i una consciència cívica millor. No som nens per a ser tractats com a nens!
Com sortirem d'això? Tornarem abans que molt o res serà com abans? No tinc moltes esperances que les coses vagin a canviar molt o molt. No seria dolent que es fes més septentrional i, entre altres coses, que la petita autoritat que aquí exercia tingués una decidida aposta pel poder, s'elevés en els drets i en la confiança cívica dels individus.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
L'altre dia, mentre repassava la famosa sèrie de televisió The Wire, va arribar una escena que em va recordar la desesperació. Allí, la direcció del diari The Baltimore Sun va reunir els treballadors i els va avisar dels canvis que s'aveïnen, és a dir, dels acomiadaments i... [+]
La cultura consumista que vivim, mana a tot usuari a un gaudi desmesurat. Com diu Slavoj Zize, Gaudeix del teu fetitxe, s'ha convertit en el rude mandat de la hiper-modernitat. El gaudi actual es duu a terme a través dels dispositius tecnològics existents per a ocupar el lloc... [+]
Un fantasma travessa les cuines: Els fantasmes de Carlos.
Karlos no s'ha presentat al Màster Xef Celebrity. Després d'analitzar el seu patrimoni culinari, té molt clar que no superarà la selecció dels seus contrincants. De fet, l'Acadèmia de la Gastronomia i els mitjans de... [+]
En 2018 vaig apagar les xarxes socials i la majoria de les comunicacions dels dispositius per a intentar controlar on centrar-me en la vida. Cada dia segueixo en aquesta tasca, a la llum de l'arna, perquè la meva curiositat busca constantment informació fresca que m'ajudi a... [+]
Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]
El nou mandatari sirià ha retirat la mà al pit del ministre d'Exteriors alemany, la ministra, i li ha negat l'encaixada. Amablement, Annalena Baerbock sofreix un menyspreu. Abans, el sirià Al-Golani ha tendit la mà al ministre d'Exteriors francès, Jean-Noel Barrot, i li ha... [+]
El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]
Cridàvem “Any nou, què ens porta?”, a la volta de la primera nit de l'any, als prematurs que creuàvem pel camí. Esperant als poltres, borratxos, nosaltres. I com encara no hi havia runner ni selfie, trobaríem a la major part dels russos que havien sortit per a tirar a... [+]
Donald Trump prendrà de nou possessió del seu càrrec el pròxim 20 de gener i tornarà a exercir el càrrec de president d'EE. Si en l'anterior mandat, 2017-2021, es va mostrar poc vergonyós en la presa de decisions, en aquest mandat eliminarà aquests escassos complexos i... [+]
La consecució de la Selecció d'Euskadi ha estat, sens dubte, un assoliment històric. Però si es queda en això, per a molts bascos –jo també, perquè soc navarrès– serà el dia més fosc i trist. Després de gaudir de l'alegria i la calor dels primers dies, tornem a la... [+]
Els professors d'audició i llenguatge (PDI) i logopedes són professors especialistes que treballen tant a l'escola pública com en la concertada. Entre les seves funcions està l'atenció directa a l'alumnat amb dificultats de llenguatge i comunicació, però també l'establiment... [+]
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]