Del 4 a l'11 d'abril, un equip de la UPV/EHU ha realitzat més de 11.500 enquestes en l'Estat espanyol. Segons les dades recollides, gairebé la meitat dels pares considera que la salut mental dels nens ha empitjorat des de l'inici del confinament i un 25% creu que la salut física també ha empitjorat. L'enquesta reflecteix un empitjorament de les condicions de salut i dels costums diaris, segons la mateixa font. Per exemple, el 20% dels nens no fa exercici o el temps que passen davant de les pantalles ha augmentat molt. Els nens i nenes romanen davant les pantalles durant 6 o més hores (televisió, ordinador, tauleta, mòbil...).

L'alimentació també és un factor important per als enquestats. Una àmplia majoria afirma que els nens mengen menys fruita i menys verdura des de l'inici del confinament. Les condicions de l'habitatge i els ingressos són efectes importants per a atendre les necessitats dels nens, segons les dades recollides. Al voltant del 15% dels pares creu que l'impacte en la salut emocional dels nens durarà mesos o anys.

Entre els entrevistats hi ha 200 professionals relacionats amb la infància, dels quals el 90% creu que el confinament té un efecte negatiu en els nens. I el 76% opina que l'impacte en la salut dels nens serà molt diferent en funció del nivell socioeconòmic de la família.

Quant a les conseqüències per als pares, prop del 70% dels pares creuen que el confinament afecta negativament a la seva salut, i un de cada quatre diu que això durarà mesos o anys. Diuen que la influència en les dones és major, sobretot pel que fa al benestar emocional.

Aquest estudi ha estat realitzat pel Grup de Recerca sobre Determinants Socials i Canvi Demogràfic de l'OPIK-Salut de la UPV/EHU, en col·laboració amb CISAL (UPF) i la cooperativa de promoció i desenvolupament comunitari Bidegintza - Humanitari i el Centri d 'investigació en Salut Laboral de Catalunya.