Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Publicat el llibre sobre el bombardeig de la Legió Còndor en Munitibar en 1937

  • Munitibar 26/04/1937: Crònica d'un atac aeri i presentació pública el diumenge. El 26 d'abril de 1937 la Legió Còndor va atacar als habitants de Munitibar. A la tarda del mateix dia va ser pròleg a la massacre a Guernica.
Junkers Ju-52 bonbardatzailearen pilotu kabinako irudia. Argazkia: Ahaztuen Oroimena

19 de abril de 2023 - 10:40
Última actualització: 12:13
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Abans d'incendiar Guernica el 26 d'abril de 1937, aquell matí la Legió Còndor va realitzar un atac aeri en Munitibar, llançant desenes de bombes contra els pobladors i refugiats que allí estaven refugiats, destrossant nombrosos edificis i colpejant posteriorment als supervivents.

Els bombardeigs de Guernica o Durango són molt coneguts, però molts dels realitzats per l'aviació alemanya són més desconeguts, com el de Munitibar.

Munitibar 26/04/1937: Crònica d'una agressió aèria es presenta aquest diumenge a les 12.00 en el Saló Municipal de Munitibar.

El llibre s'ha elaborat a partir de testimoniatges i entrevistes rebudes en els últims anys, així com de treballs publicats amb anterioritat i documentació obtinguda: “Hem intentat citar tot el rebut per a documentar, conservar i posar en valor el recollit”, expliquen des de l'associació.

Han volgut comptar com a crònica l'ocorregut en aquell 26 d'abril de 1937, “per a poder recollir vivències individuals i construir un relat general”. En aquest sentit, han contextualitzat els dies anteriors i posteriors al bombardeig amb la finalitat d'ajudar a comprendre el succeït. Les pors, els ferits, els morts, els enterraments... també tenen, per tant, cua.

En el llibre es recullen informacions com la llista dels munitibartarras que havien estat en el front, els ciutadans refugiats en Munitibar i els enterraments i exhumacions practicats. La Memòria dels Oblidats explica que han fet un esforç per formar un “relat col·lectiu”.

En Astigarraga s'estrena el documental Orri zuria bete

L'Ajuntament d'Astigarraga ha realitzat el documental "Orri zuria bete", que recull els testimoniatges de les víctimes de la guerra de 1936 i del franquisme en Astigarraga, que aquest divendres s'estrenarà en el teatre de la Ribera a les 18.30 hores.

El documental, dirigit per Eneritz Aulestia i Unai Alberdi, es basa en l'estudi realitzat per la historiadora Maddalen Laburu. Laburu va completar la llista de víctimes en Astigarraga des de 1936 fins a 1945, gràcies a una beca de recerca concedida per l'Ajuntament. Ara, el mateix autor es posa davant de la cambra i parla amb diversos familiars i experts per a debanar aquesta història.

Per a l'alcalde d'Astigarraga, Xabier Urdangarin, “construir una memòria compartida del succeït i reconstruir la convivència” són iniciatives imprescindibles.


T'interessa pel canal: 1936ko gerra
Bego Ariznabarreta Orbea Sense guerra
"Encara tenim els traumes i els símptomes de la guerra dels nostres majors"
Assassinats els seus pares, els fills es van posar a desallotjar la golfa. Entre altres coses, un munt de quaderns i papers, fotografies i tota classe de documents. Bego Ariznabarreta Orbea va llegir en blanc les sorprenents memòries de la guerra del seu difunt pare, i es va... [+]

Lliuren a la família les restes del diputat republicà Manuel Azcona, assassinat en 1936
María Jesús Fuertes, neta d'Azcona, ha estat l'encarregada de recollir les restes mortals en un acte celebrat aquest dissabte en la Diputació. En l'acte es recorda que entre 1936 i 1945 es van executar a 376 persones, de les quals 299 van ser executades sense judici.

Josu Garritz
"En la Diàspora viuen en el dia d'avui, oblidant una mica l'origen i la història dels seus avantpassats"
Va ser un famós pilotari, campió del món, però només una vegada va jugar a Euskal Herria, ja que va néixer, va créixer i vivia a Mèxic, on els seus pares viatjaven allí fugint de la guerra de 1936. Abertzale, president de l'euskal etxea mexicana, assessor del Govern,... [+]

Jesús Carrera, cap comunista torturat i afusellat pels franquistes, a la pantalla
No obstant això, Jesús Carrera Olascoaga (Hondarribia 1911 – Alcala d'Henares 1945) va arribar a ser secretari general del Partit Comunista d'Espanya. Detingut, torturat i afusellat pels franquistes, les seves restes van ser destapades en 2018 en el cementiri d'Alcalá de... [+]

2024-05-29 | Reyes Ilintxeta
Estefanía de Paz Asín
Sento que he vingut a rescatar i ressuscitar als morts
"Antigament, al meu país, totes les cadenes es deien Remigia, tota una generació de katemes que van conquistar les millors vistes panoràmiques de Pamplona". Així comença l'obra de teatre La Reina d'Arga que narra la vida de Remigia, el funambulista d'Etxarren. Estefanía, Tefi,... [+]

2024-05-22 | Euskal Irratiak
Ezkabako presondegi frankistako ihesaldia oroitu dute Urepelen, ‘La Fuga’ lasterketarekin

86 urte bete dira asteazkenean Iruñean 795 preso errepublikarrek Europako ihesaldi handiena egin zutela. Aldiz, abantzu 800 iheslari horietarik bakarrik hiruk erdietsi zuten muga trabeskatzea.


Els forenses denuncien la pressió i sabotatge de l'extrem dret en les excavacions de Cuelgamuros
En Cuelgamuros, Madrid, en les excavacions que els arqueòlegs estan realitzant en el monument denominat Vall de les Caigudes, la pressió d'extrema dreta és constant, segons ha assenyalat el mèdic forense Pako Etxeberria. Durant aquests dies, els familiars de les víctimes... [+]

2024-04-26 | Xuban Zubiria
Usurbildarras a primera línia per a recuperar la memòria
La muntanya Andatza es va convertir en un lloc de memòria en la regeneració històrica d'Usurbil 1936, el 13 d'abril. Les trinxeres recuperades amb el treball voluntari dels ciutadans es van convertir un dia en escenaris. Es tracta d'una iniciativa enèsima per a compartir... [+]

Un any més les sirenes a Guernica, de la mà de la població palestina i dels Artesans de la Pau
Aquest divendres es compleixen 87 anys des que l'aviació feixista va bombardejar i va massacrar Guernica el 26 d'abril de 1937. Com tots els anys, les institucions i agents socials han organitzat nombroses activitats. Posada en servei de les sirenes del tram, passeig i fàbrica... [+]

Sigui un nou Nurenberg

Quan els aliats van guanyar en la Segona Guerra Mundial, van subratllar la necessitat de donar un càstig públic i exemplar als nazis. Per a això van organitzar un judici internacional en el qual quatre jutges van castigar els dirigents nazi. Aquell judici va ser sense... [+]


El Govern d'Espanya promet llevar les condecoracions democràtiques al pilot del bombardeig d'Otxandio de 1936
L'avió que conduïa el militar franquista Ángel Salas Larrazabal, en la plaça Andikona d'Otxandio, va llançar bombes contra els civils el 22 de juliol de 1936. Van morir almenys 61 ciutadans. Va exercir càrrecs militars i polítics durant el franquisme i en 1991 va ser... [+]

Don Jokin Pantxesk Etxebarria. Nen de guerra, pare
"Han dit tres vegades que soc vermell, comunista!"
Res més entrar en el nucli urbà d'Irisarri, allí, a la porta d'una casa, la ikurriña i l'estelada. Tens la teva residència Jokin Etxebarria. Un nen de guerra, un munt de passejos, i més d'onze recorreguts, d'allí i d'aquí. Perquè 92 anys permeten viure tot el que es... [+]

Missak Estela de Manouchian
Partisans comunistes bascos contra els nazis
El 21 de febrer, Missak Manouchia i Meliné Assadourian introdueixen les restes del matrimoni armeni en el Panteó de París. Poeta i partisà comunista, Manouchian va dirigir espectaculars accions a la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial, fins que va ser capturada i... [+]

Els búnquers del franquisme
Cicatrius de formigó en el límit dels Pirineus
A punt d'acabar la Guerra de 1936, el dictador Franco va ordenar la construcció de milers de búnquer als Pirineus. Estem acostumats a veure'ls en la muntanya fa temps, però no sabíem que formaven una gran línia defensiva, i en els últims anys s'han posat en marxa iniciatives... [+]

Eguneraketa berriak daude