Publicat el llibre sobre el bombardeig de la Legió Còndor en Munitibar en 1937
- Munitibar 26/04/1937: Crònica d'un atac aeri i presentació pública el diumenge. El 26 d'abril de 1937 la Legió Còndor va atacar als habitants de Munitibar. A la tarda del mateix dia va ser pròleg a la massacre a Guernica.
Abans d'incendiar Guernica el 26 d'abril de 1937, aquell matí la Legió Còndor va realitzar un atac aeri en Munitibar, llançant desenes de bombes contra els pobladors i refugiats que allí estaven refugiats, destrossant nombrosos edificis i colpejant posteriorment als supervivents.
Els bombardeigs de Guernica o Durango són molt coneguts, però molts dels realitzats per l'aviació alemanya són més desconeguts, com el de Munitibar.
Munitibar 
26/04/1937: Crònica d'una agressió aèria es presenta aquest diumenge a les 12.00 en el Saló Municipal de Munitibar.
El llibre s'ha elaborat a partir de testimoniatges i entrevistes rebudes en els últims anys, així com de treballs publicats amb anterioritat i documentació obtinguda: “Hem intentat citar tot el rebut per a documentar, conservar i posar en valor el recollit”, expliquen des de l'associació.
Han volgut comptar com a crònica l'ocorregut en aquell 26 d'abril de 1937, “per a poder recollir vivències individuals i construir un relat general”. En aquest sentit, han contextualitzat els dies anteriors i posteriors al bombardeig amb la finalitat d'ajudar a comprendre el succeït. Les pors, els ferits, els morts, els enterraments... també tenen, per tant, cua.
En el llibre es recullen informacions com la llista dels munitibartarras que havien estat en el front, els ciutadans refugiats en Munitibar i els enterraments i exhumacions practicats. La Memòria dels Oblidats explica que han fet un esforç per formar un “relat col·lectiu”.
En Astigarraga s'estrena el documental Orri zuria bete
L'Ajuntament d'Astigarraga ha realitzat el documental "Orri zuria bete", que recull els testimoniatges de les víctimes de la guerra de 1936 i del franquisme en Astigarraga, que aquest divendres s'estrenarà en el teatre de la Ribera a les 18.30 hores.
El documental, dirigit per Eneritz Aulestia i Unai Alberdi, es basa en l'estudi realitzat per la historiadora Maddalen Laburu. Laburu va completar la llista de víctimes en Astigarraga des de 1936 fins a 1945, gràcies a una beca de recerca concedida per l'Ajuntament. Ara, el mateix autor es posa davant de la cambra i parla amb diversos familiars i experts per a debanar aquesta història.
Per a l'alcalde d'Astigarraga, Xabier Urdangarin, “construir una memòria compartida del succeït i reconstruir la convivència” són iniciatives imprescindibles.
Pamplona, 1939. A l'inici de l'any, la plaça de toros de la ciutat va ser utilitzada com a camp de concentració pels franquistes. Va tenir oficialment capacitat per a 3.000 presoners de guerra, en un moment en el qual no hi havia front a Navarra, per la qual cosa els tancats... [+]
Segundo Hernandez preso anarkistaren senide Lander Garciak hunkituta hitz egin du, Ezkabatik ihes egindako gasteiztarraren gorpuzkinak jasotzerako orduan. Nafarroako Gobernuak egindako urratsa eskertuta, hamarkada luzetan pairatutako isiltasuna salatu du ekitaldian.
