La comunitat energètica és una paraula en boca de molts a les portes d'una crisi energètica desconeguda fins ara. Aquí estan sorgint com una petita i eficaç alternativa al model de combustibles fòssils, cada vegada més pròxim a la data de caducitat, reivindicant la necessitat d'un model més sostenible.

En Ayala també són diversos els passos donats en l'últim any per a la creació de Comunitats Energètiques. Els diferents grups de ciutadans es van sumant per a buscar una resposta a una preocupació comuna i a poc a poc es va estenent el model a la nostra comarca. Però, què són les comunitats energètiques?

Comunitats energètiques

“Una comunitat energètica és un grup de ciutadans que afronta els reptes energètics i adquireix personalitat jurídica; siguin associacions, cooperatives…”, resumeix Koldo García Madariaga, membre del grup fundacional de la cooperativa Goiener. García treballa principalment com a tècnic d'oficina per a assessorar i acompanyar en temes tècnics que puguin sorgir en diferents instal·lacions. Koldo García ha visitat Faktoria en les últimes setmanes, instal·lant una instal·lació fotovoltaica que podria ser el germen d'una comunitat energètica.

Per a García, una comunitat energètica no es limita a la instal·lació d'unes plaques fotovoltaiques per a autoconsum: “L'eix central és la creació de la comunitat per a afrontar els reptes energètics locals i fer el salt a un model més sostenible”. Així defineix Goiener la comunitat energètica, un espai de decisió fonamentalment. “Nosaltres posem força en la paraula comunitat, no en l'energia. Fomentar el coneixement mutu i trencar amb un moviment popular”.

L'interès per aquest model és un creixement evident. El poble de Soxo d'Ayala és un clar exemple d'això. El mes de desembre passat es va crear la comunitat energètica i s'han fet passos importants perquè les energies renovables imperin en el municipi. “Els principals objectius a l'hora de crear la comunitat energètica han estat l'energia neta per al poble i l'estalvi en factura. També anirem veient les diferents dinàmiques que poden sorgir a partir d'ara, a on ens porten els nostres passos”, explica Ascen Agirre, president de la Junta Administrativa de Soxo.

Fa uns dos anys es va començar a moure el tema al poble degut a unes subvencions i al fet que no eren. A mesura que es va aprofundir en el tema, es van anar coneixent altres experiències, entre elles la del poble alabès de La Serra, una de les primeres comunitats energètiques creades en la zona. A través d'ells es va contactar amb la Xarxa de Comunitats Energètiques IE+P. Una vegada coneguts els diferents models, van decidir prendre el camí seguit en diversos consells alabesos per a crear la seva pròpia comunitat. “La Junta Administrativa ha assumit la responsabilitat de secundar i dinamitzar el projecte, finançant la instal·lació. Una vegada fet això, cedirà la producció d'energia a la comunitat energètica i els ciutadans pagaran la inversió realitzada per l'Assemblea mitjançant factura. Estimem que en dos anys estaria amortitzat”, ha destacat Agirre.

D'aquesta manera volen posar a la disposició del poble la instal·lació fotovoltaica: “La Junta Administrativa estarà sempre aquí, venen els veïns i es van”.

Per a això han provat les subvencions derivades dels Fons Europeus. “La Unió Europea ha aportat diners per a crear comunitats energètiques, una subvenció molt major si hi ha una entitat pública implicada”, ha subratllat Koldo Mendioroz, veí de Soxo. Destaca que el model de les Juntes Administratives és molt adequat per a això, perquè és una institució molt pròxima. Més enllà dels pobles petits, als ajuntaments més grans també s'ha pres aquest camí, entre altres coses, Mendioroz ha posat com a exemple l'aposta de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz per la promoció de les Comunitats Energètiques: “A les ciutats també es pot apostar per aquest model”.

La proposta ha tingut un gran èxit en Soxo: “Tots els veïns ens hem unit a la comunitat energètica, dues o tres han quedat fora de moment”. Les últimes modificacions normatives han permès al poble de Soxo ampliar el projecte. De fet, els receptors que ara estan a dos quilòmetres del punt de generació d'energia poden entrar en una única comunitat energètica.

Actualment s'està realitzant un estudi de consum de tots els ciutadans per a definir la naturalesa de la instal·lació, que una vegada elaborat serà lliurat a Iberdrola per a sol·licitar el punt d'accés a la xarxa elèctrica. “Fins ara s'ha fet a l'inrevés en molts casos, primer una instal·lació fotovoltaica i després de demanar un punt d'accés. Però hem vist que això ha generat problemes en alguns països. Perquè Iberdrola ha posat moltes dificultats. En Amarita, per exemple, van haver d'esperar cinc mesos fins que Iberdrola permetés la connexió”, explica Mendioroz. No són pocs els gegants energètics que estan obstaculitzant aquest tipus de models, però Mendioroz ha demanat que se saltin les pors: “Hi ha qui diu que quan s'instal·len aquestes instal·lacions Iberdrola deixa de fer el manteniment de la xarxa elèctrica. Això és una mentida rodona. La realitat és que, segons la Unió Europea, el 40% de l'energia total consumida per a 2030 ha de ser autoconsum”.

Pendent de connexió a xarxa

En aquests moments els veïns de Soxo estan esperant el seu punt d'accés per a fer més passos cap a un model més sostenible. Una vegada obtinguda la connexió a la xarxa elèctrica, es vol instal·lar la instal·lació fotovoltaica en el txoko del poble: “Un altre dels projectes que tenim és reparar i tapar la pista de bitlles del poble. Això suposarà una ampliació de la coberta del txoko, possibilitant l'ampliació de la instal·lació fotovoltaica. Així tindrem una instal·lació que donarà servei a tot el poble”, explica el veí Anaven Barrera. “Al principi teníem previstes 40 plaques, però veient l'èxit del projecte necessitarem més per a cobrir les necessitats de tots els ciutadans”. Es calcula que cada veí estalviarà 220 euros de mitjana en la seva factura anual.

Per sobre de les fronteres de Soxo, altres zones d'Ayala també han començat a fer passos per a la creació de comunitats energètiques com Luiaondo, Zuatza o Izoria. A més d'en Ayala, el projecte ha arribat a altres localitats com Orduña.

També a Orduña

Un pas més enrere que Soxon però amb la mateixa determinació s'està treballant en la promoció de models sostenibles a la ciutat a Orduña. Juntament amb Goiener, estan rebent formació en els últims mesos per a conèixer què és la comunitat energètica i quina models existeixen. A l'abril esperen finalitzar la formació. La proposta ha suscitat un gran interès entre la ciutadania, i cada mes, cada dues setmanes, al voltant de 30 persones es reuneixen en les sessions formatives que Goiener ofereix a l'Alhóndiga. L'Ajuntament d'Orduña també ha col·laborat molt en el projecte.

“Portàvem molts anys amb ganes de fer una cosa així, fins que Mikel Cormenzana ens va agafar la iniciativa i ens va submergir en ella”, explica el duñarra David Hosking.

L'alcalde d'Hernani va ser convidat a una conferència per a conèixer la seva experiència. “Em va agradar molt perquè vaig veure que les comunitats energètiques donaven cabuda per a unir a la gent més enllà de la producció d'energia i entrar en altres dinàmiques”. Hosking, membre de l'associació Bitxobola, sempre ha tingut un interès pel medi ambient: “Em vaig sentir molt atreta perquè també és una eina per a treballar la sobirania més enllà de la cura del medi ambient, i també per a crear comunitat”.

Ara s'està consensuant la forma jurídica que tindrà la comunitat energètica, les inversions que realitzaran i qui les assumeix.

Mentre es dibuixa aquest model de futur, Hosking ha reflexionat també sobre l'important paper que pot jugar la comunitat energètica a Orduña: “Tenim una visió molt àmplia de les possibilitats que ofereix aquest projecte. A Orduña s'han fet passos importants en els últims anys per a centrar l'agroecologia i estrènyer les xarxes entre agricultors i consumidors. La comunitat energètica incorporarà una nova dimensió a aquest projecte integral. En principi pot semblar que el cultiu d'algunes hortalisses no té res a veure amb algunes plaques solars, però totes són peces imprescindibles per a teixir la xarxa”.

Plaques solars en Faktoria

Les 30 plaques fotovoltaiques instal·lades per Goiener en la teulada de Faktoria poden ser també germen d'una nova comunitat energètica regional. La instal·lació generarà una mitjana de 13,75 kW per a alimentar l'activitat de Faktoria. Koldo Garcia, membre de Goiner, ha realitzat un estudi anual dels consums per a l'execució de la instal·lació, previ a la resolució de la instal·lació que millor s'adapti a les necessitats de Faktoria. “La instal·lació fotovoltaica ha de ser adequada als consums, la de Faktoria no és molt gran, però la meitat de l'energia que s'utilitza anualment es produirà en autoconsum. Calculem que s'utilitzarà el 30% i el 20% restant seran excedents”, explica García, "perquè l'electricitat no ve des de lluny i perquè les pèrdues energètiques són molt menors.

Goiener destaca la necessitat de parar esment a aquest excedent energètic. De fet, una instal·lació d'energies renovables ha de suposar una transformació del model de consum. “Es pot jugar amb aquest excedent reduint els consums nocturns, o augmentant el consum en determinades hores de sol, amb la finalitat d'aprofitar al màxim l'energia produïda”, explica García. “Per a això és molt útil que la instal·lació fotovoltaica se situï sobre la seva teulada, ja que a través d'una aplicació pots comprovar la quantitat d'energia que estàs produint i consumint en el moment. Com a amo d'aquesta energia, també cal gestionar-la de manera sostenible”, ha reivindicat Koldo García. García destaca que la reducció del consum redunda en benefici de la xarxa elèctrica. La necessitat de reduir el consum energètic és també un repte que sorgeix davant una crisi energètica que està oberta de bat a bat, consumim molta energia i no és possible substituir tot aquest consum procedent de fòssils de combustible per energies renovables. “Aquest és el dilema que tenim avui dia: consumim molta energia, volem que saltem de fòssils de combustible a energies renovables amb l'objectiu de reduir les emissions de C02, però no tenim capacitat per a satisfer aquests nivells de consum”, explica García. Enfront d'aquest gran repte ple d'arestes, la promoció de les comunitats energètiques és un projecte molt petit, però el reunir-se i pensar en la comunitat és sens dubte una força per a fer majors passos.