Aquesta jornada parteix de la convicció que en el context de les crisis i canvis que estem vivint, s'estan creant noves iniciatives i aliances. En les recerques desenvolupades en els últims anys s'ha constatat que s'estan duent a terme noves maneres d'interactuar, relacionar-se i influir. En aquest curs han volgut fixar-se en això, i per a això, han organitzat tres taules rodones en el centre: La cura, la socioecología i l'autogestió. Van moderar i van presentar els seus treballs Mari Luz Esteban (professora d'Antropologia Social en la UPV/EHU), Marta Luxan (membre del departament de Sociologia II de la UPV/EHU), Andere Ormanazal (membre del departament de Ciència Política i de l'Administració de la UPV/EHU) i Ainara SANTAMARIA.

El divendres al matí ens reunim unes vint-i-cinc persones. Per a donar principi a la jornada, Marta Luxan i Mari Luz Esteban van presentar el programa i els objectius de la jornada. Mari Luz va començar amb la frase “La presencialitat és política”, subratllant des del principi la importància d'estar junts en aquests temps.

En primer lloc, van explicar que en 2018, amb el suport de la Diputació Foral de Guipúscoa, quatre grups de recerca (AFIT, NOR, EKOPOL i PART HARTU) van iniciar un projecte de recerca teixint comunitats des d'iniciatives ciutadanes. En total, una vintena d'investigadors van estar entre febrer i novembre, “analitzant els punts de trobada i processos comuns que s'estaven desenvolupant entre grups, agents i moviments socials en el context de crisi i canvi social que veníem vivint en els últims anys”. Es van analitzar diferents moviments i iniciatives: cases de dones, grups feministes, iniciatives per a la promoció del basc, iniciatives contra el racisme, iniciatives soci-ecològiques, moviment de pensionistes…

Avui dia, no obstant això, aquest grup d'investigadors continua treballant, sobretot, analitzant l'impacte de la pandèmia en aquest àmbit. Com deia Marta Luxan, “és aviat, però és interessant començar a analitzar els efectes de la pandèmia”. Per als investigadors és important contrastar el que s'està fent amb la societat i això és el que han buscat en aquestes jornades.

La primera taula rodona del matí va tenir com a centre i com a interlocutor a Liz Quitana i Mariana Urcuyo del grup de dones treballadores no domesticades, Olatz Talavera de l'experiència “Xarxa d'Art” i Mirin Txurruka del barri Judimendi de la xarxa de cures Batera de Vitòria. Marta Luxan va ser la dinamitzadora.

Comunitats des de la cura dels teixits

Les tres associacions convidades comptaven amb un punt de trobada, però cadascuna d'elles va posar sobre la taula diferents realitats, experiències i punts de vista. El grup de dones treballadores no domesticades va sorgir en 2018, quan es va iniciar una recerca participativa amb el personal de llar i de cures a Bilbao, després de finalitzar el procés, aquest grup va decidir seguir endavant. La majoria són migrants i estan formats per treballadors de la zona de cures i per uns pocs activistes. La Xarxa Artea està formada per persones procedents d'altres moviments. La seva activitat se centra en l'acolliment de persones refugiades i per a això compten amb habitatges comunitaris i empreses cooperatives. La xarxa de vigilància conjunta ha estat una iniciativa per a cobrir les necessitats generades a Vitòria-Gasteiz juntament amb el confinament, en la qual han participat 2.500 persones. Marta Luxan va fer diverses preguntes als comensals:

Quins han estat les aportacions de Batera a teixir la comunitat?

Mireni el Churruca va tenir clara la seva resposta: “Amb això hem guanyat la custòdia comunitària i el coneixement comunitari”. El seu objectiu inicial era fer aquestes tasques que les institucions no complirien, és a dir, “col·lectivitzar la vigilància”. A més d'ajudar en les compres, parlaven amb els que vivien solos, es va organitzar la Tamborrada de San Prudencio, es van organitzar activitats d'oci i una campanya de consum en petits comerços.

Quin tipus de reflexió feu sobre la cura? Quin ha estat la influència del COVID-19?

Mariana Urquero ens va deixar clar quina és la seva realitat. La seva proposta és fer una reflexió col·lectiva, perquè la cura és responsabilitat de tots i totes. Més enllà de la millora de les condicions, van reivindicar la necessitat de polítiques públiques i d'institucionalització. “Tu em cuides i jo també et cuido”, va subratllar també que la implicació i la responsabilitat són necessàries. En aquesta crisi sanitària, aquestes dones han estat un dels col·lectius més afectats. Van denunciar que la societat els havia deixat en situació de desemparament i que no s'havia preocupat per ells. Davant el lema “queda't a casa”, va llançar la pregunta “quina casa?”. Molts d'ells van perdre el seu treball i es van quedar sense casa, i molts altres vivien en espais molt petits. Van haver de buscar solucions pròpies per a ells, secundant-se entre ells.

Els de la Xarxa Artea realitzen una altra de les proves de cures. “Entre l'acolliment i l'acolliment no hi ha horitzontalitat i estem treballant per a superar-la”. El seu objectiu és “conformar el nostre poble amb solidaritat a llarg termini”. Els membres d'Artea viuen en la comunitat i la sobirania alimentària i productiva són importants per a ells, per la qual cosa han creat empreses socials. També disposen d'una petita botiga, que han pogut mantenir oberta durant la pandèmia. No obstant això, Olatz va posar de manifest els efectes de la pandèmia: “La COVID-19 mata a les persones, però les mesures per a combatre-la maten al col·lectiu”.

La importància de les aliances

Segons va relatar el dirigent de Batasuna, la iniciativa es va posar fi quan es va acabar el confinament. Però el missatge que es va difondre als veïns va ser clar: “Ens veiem en el barri”. S'estan detectant les diferents necessitats que hi ha en el barri i per a això estan en contacte amb diferents col·lectius amb la finalitat de realitzar un diagnòstic. Mirin va manifestar que també s'ha sentit incapaç de respondre a les necessitats que tenen algunes persones i que per això han hagut de posar-se en contacte amb els serveis socials, "nosaltres no volem fer el treball de les institucions".

Segons Olatz Talavera, les aliances amb aquells que es troben en el camí de l'Art es generen de manera natural.Per a ells són importants el feminisme, l'ecologisme, l'antiracisme… Es reuneixen en aquests punts comuns.Per exemple, tenen un nou projecte entre mans: El bosc. La idea és crear una casa de suport a defensors i activistes que senten la necessitat d'espais per a alimentar-se.

Finalment, el col·lectiu de dones treballadores no domesticades va dir que aposta per aliances, però que hi ha aliances internes i externes. El que volen és centrar-se més en els processos que en els resultats, sovint pensen amb qui i com ho faran. No obstant això, també van parlar de la idealització de les aliances, que sovint són difícils i requereixen grans esforços. "Cal buscar l'equilibri", tracten de fer esforços per a crear aliances horitzontals. Durant aquesta crisi sanitària, han estat en contacte amb nombroses associacions i col·lectius.

La gestió de la diversitat és un gran repte

Com gestionar la diversitat? Quant a la pregunta, van fer aportacions interessants i tots van identificar aquest assumpte com un gran repte. El membre de la Xarxa Artea va contar que ha après que cal posar tot en dubte. “Ho gestionem parlant, amb consens i arribant a acords”. Va assegurar que es basa en la confiança i el respecte, per als quals la cura mútua és imprescindible. “Si no ens cuidem entre els oprimits, ens menjaran. Som utòpics, però totalment imperfectes”, va concloure la seva intervenció.

“Ens reinventem contínuament. Aprendre constantment. No ens enlluernem amb els resultats, el camí és important per a nosaltres”, va assenyalar Mariana Urquito. Si és el cas, cada membre té diferents horaris, estils de vida i possibilitats. Volen que estigui tothom, però respectant les motivacions i possibilitats de cadascun. Van subratllar la importància de cuidar els espais i els passos donats, ja que treballen en la construcció col·lectiva.

Per a acabar, Mirin Txurruka ens va contar que la seva xarxa ha estat molt diversa. 2.500 persones han estat de procedències, edats i circumstàncies diferents. Per a ells la diversitat ha estat un punt fort i l'experiència ha estat molt enriquidora.

El col·loqui va servir per a conèixer l'activitat d'aquests tres grups i les conseqüències que ha tingut el context actual. Com va dir Liz Quintana, "la custòdia no és un problema, sinó un reflex d'altres problemes". En aquesta taula rodona s'han creuat moltes qüestions i hem tingut l'oportunitat d'acostar-nos a la problemàtica de la cura des de diferents punts de vista i experiències.

Així que vam donar per finalitzada la primera taula rodona. Seguint el programa, ens van oferir un esmorzar en el bar de l'edifici i després, comencem la segona taula rodona: Les comunitats des de la socioecología de les tejedurías. Havent dinat, vam tenir l'última taula rodona. Aquest tercer va ser el que va portar l'autogestió al centre.