Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Les necessitats de les persones amb dificultats de comunicació són gairebé desconegudes”

  • Les persones amb dificultats de comunicació i els obstacles que viuen en la nostra societat tenen baixa visibilitat. Es desconeix la labor dels mediadors de comunicació que es formen en aquest àmbit, ajudant les persones amb dificultats a desenvolupar les seves capacitats, però també fomentant la sensibilització social per a la seva accessibilitat per a tots. Tot això i les necessitats dels professionals del sector estan sent reflectides aquest dijous en la I Trobada de Mediadors de Comunicació de Vitòria-Gasteiz.
Argazkia:funcasor.org

23 de setembre de 2024 - 05:45
Última actualització: 08:20

Persones amb autisme, paràlisi cerebral, persones sordes no autònomes, amb trastorns del llenguatge, amb síndrome de Down, amb pèrdua de llenguatge per una demència... Itxaso Viñe Minayo i Asun Zelaia Etxarri, alumna i professora del cicle d'Intermediació Comunicativa de la Formació Professional, han explicat a ARGIA que les dificultats de comunicació poden ser molt diverses.

Què fa un mediador de comunicació? D'una banda, treballen amb persones amb dificultats de comunicació perquè “desenvolupin les seves capacitats”, explica Viñe. D'altra banda, també treballen de cara a la societat, promovent la sensibilització i la transformació “perquè la societat sigui accessible a tots”. Finalment, fan un “treball de pont” entre les persones i la societat en dificultats, amb la ciutadania, organitzacions o associacions. “El mediador de comunicació sempre treballarà dins d'un equip multidisciplinari”, detalla Zelaia: logopedes, professorat, personal sanitari, psicòlegs, gestors...

Reivindicacions professionals bàsiques

La labor dels mediadors de comunicació és molt desconeguda en la nostra societat en general i la pròpia figura professional és relativament recent. Pel que fa a Hego Euskal Herria, a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa es va estrenar l'any passat el cicle de Formació Professional en Mediació Comunicativa (Vitòria-Gasteiz, Elgoibar i Barakaldo), i enguany a Navarra.

Viñas i Zelaia han enumerat tres preocupacions principals. El primer es refereix a un trastorn que es dona “en la societat, en el mercat i en l'educació”: pensar que la llengua de senyals és el mateix que la interpretació i la mediació comunicativa. Però si els intermediaris treballen amb diferents perfils, els intèrprets sol amb persones sordes, i dins d'elles, amb comunicativament autònoms. Aquest desordre fa que dues figures professionals comparteixin la mateixa borsa de treball en les llistes educatives del Govern Basc. Precisament, una de les seves principals reivindicacions és la creació de dues borses de treball especialitzades en educació. Aquesta reivindicació ha estat posada en marxa fa temps per l'Associació d'Intèrprets de Llengua de Signes i Conductors i Intèrprets de Llengua de Signes del País Basc (ESHIE) i s'ha sumat l'Associació de Mediadors de Comunicació del País Basc, Euskobi. La segona reivindicació principal és el conveni laboral per als professionals del sector. “No tenim a nivell estatal ni autonòmic”, diu Viñas, sorprès. A més de ser una nova figura, pot tenir molt a veure el fet de ser un sector molt feminitzat. “Dels 20 alumnes de Vitòria, quinze són dones”, ha explicat Zelaia.

I la societat?

Viñas i Zelaia afirmen que es poden fer moltes coses perquè la societat en general sigui més accessible per a persones amb dificultats comunicatives, “la majoria d'elles senzilles i barates”. El primer pas seria ampliar el concepte d'accessibilitat en si mateix, actualment molt limitat a l'accessibilitat física. En conseqüència, els mitjans més importants són evitar obstacles físics i el braille per a les persones cegues. Però les dificultats, i per tant les tasques, són moltes més. En els edificis, per exemple, caldria tenir en compte la senyalística completa. “Caldria utilitzar pictogrames o símbols gràfics, bucles magnètics, línies d'orientació en el sòl...

L'any passat, els alumnes de mediació comunicativa de Vitòria-Gasteiz van analitzar cinc centres cívics de la ciutat i van establir propostes per a millorar l'accessibilitat. Amb l'objectiu d'aprofitar més el treball realitzat, es van presentar als coordinadors dels centres cívics. En general, els va semblar “molt interessant”, però els van explicar que no tenien temps per a aplicar-ho, que la burocràcia també era un problema... “Si a l'Ajuntament hi ha un grup de treball mirant a això, per exemple, el que sembla difícil seria fàcil”. Ha de ser un canvi global, en tot cas, i per a això la visibilitat i la sensibilització van de bracet.

Jornades

Les jornades pretenen crear una xarxa en la comunitat educativa i donar a conèixer el perfil de les persones mediadores. “Per això hem convidat a alumnes i professors d'Hego Euskal Herria, a associacions, sindicats i al Departament d'Educació”. Se celebraran el dijous, dia 26, a partir de les 10.00 del matí i fins a les 15.00 hores, en la Sala d'actes de l'Institut Francesc de Vitòria. Es formaran grups de debat i compartiran experiències de mediadors, o se celebrarà una taula rodona d'associacions del sector i un taller d'accessibilitat (a baix, cartell del programa).

 

 


T'interessa pel canal: Aniztasun funtzionala
Sorolls corporals
"Viu en un conflicte entre l'orgull i la vergonya"
Encara que sembli que l'art i la ciència poden estar molt lluny, a tots dos els agrada Maider Mimi (Maider Triviño), científica i artista (Aretxabaleta, Guipúscoa, 1997). Es dedica a la recerca, el teatre, la música, els monòlegs, la poesia i moltes altres coses. A través... [+]

Sorolls corporals
"Abans, els cecs els guardaven a casa"
Encara que no són d'Hazparne (Lapurdi), porten més de quaranta anys vivint en Hazparne l'haltita Étienne Arburua i la frívola Cathy Arrotcarena, i des de fa anys es coneixen. Els dos són invidents i tots els dissabtes es desplacen a Angelu (Lapurdi) per a fer-se una bicicleta... [+]

Sorolls corporals
"És molt perillós pensar que qualsevol pot ensenyar llenguatge de signes"
Per a Aitor Bedialauneta (Ondarroa, Bizkaia, 1991) és “imprescindible” que s'escoltin i respectin per a treballar en xarxa. El president de la Federació Basca d'Associacions de Persones Sordes, Euskal Gorrak, s'ha referit a la importància de preservar la qualitat del... [+]

Escola forestal amb nens amb problemes de mobilitat: superació de pors i límits
Dos alumnes de 5 anys amb dificultats per a moure's i caminar han gaudit d'una sessió setmanal d'escola forestal en el col·legi d'Irun: el repte iniciat entre fronteres i pors ha tingut grans beneficis, desenvolupament i aprenentatge. "Són estudiants molt protegits i els ha ajudat... [+]

Sorolls corporals
"La mar està molt a prop i molt lluny per als discapacitats"
A través de sessions de sensibilització, xerrades i xarxes socials, Jonquera Cepeda (Irun, Guipúscoa, 1986) realitza un activisme anticapazitista. De petit no ha tingut referents discapacitats i fa divulgació per a ajudar als altres i crear referents. A través de les xarxes... [+]

Aritz Huarte, membre del Club Esportiu Cecs de Navarra i jugador de golbol
"Som esportistes cecs i no cecs fent esport"
Malgrat perdre la vista, Aritz Huarte continua guanyant. Va deixar l'handbol i va començar a jugar en el Golbol, en el Club Esportiu Cecs de Navarra, fa tres anys. Es tracta d'un esport creat expressament per als cecs, i que actualment només juguen els que tenen alguna... [+]

Sorolls corporals
"En Erotika tampoc aconseguim sortir de la producció"
El sexòleg Igor Nabarro parla sobre la visió del desig, de la identitat de gènere, de l'eròtica … En l'adolescència va sofrir una lesió medul·lar que li va fer dubtar de la masculinitat i de la sexualitat. Ha denunciat que després de l'accident no ha rebut cap mena... [+]

Sons corporals
"Als pobles les plomes tenen lloc o almenys el meu cos ha aconseguit cabre"
L'activista anticapacitista Itxi Guerra presumeix de ploma al ritme de Jot (Madrid, 1998). Es parla de la importància de penetrar per a valorar les violències que viuen els cossos discapacitats i enfrontar-se al sistema. Reivindica l'habitabilitat del cos: “Hem de ser un... [+]

Sons corporals
"És piano com ser companyia, mai et sents només"
El pianista Jakes Txapartegi (Hondarribia, Guipúscoa, 2009) se sent atret per la música clàssica, el regetón i el rock. És cec, toca música clàssica i a poc a poc li agradaria aprendre jazz i improvisació. Amb el seu teclat a casa improvisava la cançó “Maite... [+]

Sons corporals
"Les pel·lícules no estan fetes per als sords, estan fetes per als que no saben basc"
Irati Erauskin (Hondarribia, Guipúscoa, 1996) es troba en silenci o més silenciós del normal quan està envoltat de molta gent i de diàleg. Per això, encara que és “molt obert”, alguns creuen que és tímid. Té deficiència auditiva i a vegades li resulta “molt... [+]

Vivència: visibilitzant i treballant la diversitat funcional, cultural i sexual
Bizipozak reuneix un total de 38 associacions de caràcter especial i familiars de nens amb necessitats especials. Amb l'objectiu de visibilitzar i conèixer de primera mà la realitat d'aquestes famílies, se celebrarà una festa a l'abril. També disposen d'unitats didàctiques i... [+]

Sons corporals
"El més bonic seria eliminar totes les ocupacions motoritzades"
Juan Larreta (Pamplona, 1968) va començar fa cinc anys a denunciar als conductors que aparquen el seu cotxe en un lloc indegut. A causa de la seva esclerosi múltiple li correspon una targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat. Porta anys intentant aconseguir un... [+]

Demanen que en les convocatòries d'ocupació pública es tinguin en compte les persones amb discapacitat intel·lectual
A pesar que el 2% de les places d'ocupació pública han de reservar-se per a persones amb discapacitat intel·lectual, s'incompleix amb freqüència i demanen que les hi tinguin en compte a l'hora de convocar oposicions: "És fonamental perquè ens adonem que aquesta societat és... [+]

Manu Agirre. Als nens cecs?
"Nosaltres no vivim al País Basc polític i institucional"
No distingeix el color de la llum, no el veu com els que no som cecs, sinó com no. No ens veu, no ho veiem. Som cecs els uns per als altres. Ens hem vist res més començar a parlar, hem seguit amb suavitat el seu continu basc, en el vaig fer més natural. Ell ens recorda les... [+]

Lexuri Badiola. Dona poderosa
"Estar en la cadira no t'impedeix portar endavant el teu projecte de vida"
Fa dos anys va aparèixer en molts mitjans de comunicació, però el meu amic em va posar en la pista de Lexuri Badiola. “Ja sé a qui has d'entrevistar”, em va dir. No estava equivocat. Qui es troba de front amb Badiola rep ràpidament la seva força i la seva habilitat per... [+]

Eguneraketa berriak daude