Un home de 39 anys establert en Arrasate (Guipúscoa) va ser detingut la setmana passada per estafar a diversos nois colombians. Fingeix ser un agent de futbolistes i, a canvi de diners, es compromet a convertir a diversos joves colombians en futbolistes en l'Estat espanyol. Almenys 25 persones han estat estafades, i alguns d'ells són menors d'edat.
L'estafador ha animat a joves a moure's de Colòmbia a Euskal Herria. Una vegada migrats, els ha acumulat en diverses cases d'Arrasate. En algun cas, obliga a viure junts entre deu i dotze persones subarrendant habitacions. Es tracta de pisos llogats pel detingut i la seva parella, amb un mínim de quatre cases.
Per a enganyar els joves, el detingut ha sofert una sèrie de còmplices. La seva parella està investigada i una persona colombiana. Pel que sembla és un entrenador de futbol que ha ajudat al mondragonés a identificar i contactar amb els futbolistes colombians per a enganyar. Sembla ser que han tingut en el punt de mira a joves desitjosos d'iniciar la seva carrera professional com a futbolistes.
Els estafadors demanen diners a les víctimes, comprometent-se al fet que algun equip de futbol del País Basc pogués interessar-se per elles i que els obtindrien alguna prova per a poder jugar en algun equip. Diuen que els estafadors donaven ordres als joves perquè fessin els pagaments i realitzessin els tràmits perquè es traslladessin al País Basc. Demanaven a les seves víctimes quantitats de diners argumentant "despeses de representació, manutenció i allotjament, cartes d'invitació", etc.
A pesar que no han donat compte dels detalls, sembla que aquest frau ha afectat tres equips de futbol del País Basc: Arrasate, Aretxabaleta (Guipúscoa) i Sporting Lutxana (Barakaldo, Bizkaia).
Diuen que a través de les xarxes socials els estafadors han fet una gran publicitat al seu fals projecte. Per a això, han presentat el truc com una "agència" en la qual els joves colombians i mexicans treballen perquè compleixin el seu "somni de jugar al futbol a Espanya".
Aljeriatik datoz Mohamed eta Said [izenak asmatuak dira], herri beretik. “Txiki-txikitatik ezagutzen dugu elkar, eskolatik”. Ibilbide ezberdinak egin arren, egun, elkarrekin bizi dira Donostian, kale egoeran. Manteoko etxoletan bizi ziren, joan den astean Poliziak... [+]
Kritika artean abiatu dira Gasteizko Arana klinika zena Nazioarteko Babes Harrera Zentro bilakatzeko obrak. Ez auzokideak, ez errefuxiatuekin lan egiten duten gobernuz kanpoko erakundeak, ez PSEz bestelako alderdi politikoak ez daude ados proiektuarekin: makrozentroen ordez,... [+]
Europako Batzordeak lege-proiektu berri bat aurkeztu du asteartean. Dokumenturik gabeko pertsonak jatorrizko herrialdeetara edo igarotze-herrialdeetara deportatzeko prozesua areagotzea eta azkartzea helburua du.
Harrera-herri euskaldun nola izan gaitezkeen galdetu zion Leire Amenabarrek bere buruari eta parean zituenei iaz, Gasteizen, harrera-hizkuntzari buruzko jardunaldietan, eta galdera horrexetan sakontzeko elkartu gara berarekin hilabete batzuk geroago. Amenabarrek argi du... [+]
“Bi pertsona mota daude munduan: euskaldunak, batetik, eta euskaldunak izan nahiko luketenak, bestetik”. Gaztea zela, Mary Kim Laragan-Urangak maiz entzuten omen zuen horrelako zerbait, Idahon (AEBak), hain zuzen. Ameriketan jaio, hazi, hezi eta bizi izandakoak 70... [+]
Aurrekoan, ustezko ezkertiar bati entzun nion esaten Euskal Herrian dagoeneko populazioaren %20 atzerritarra zela. Eta horrek euskal nortasuna, hizkuntza eta kultura arriskuan jartzen zituela. Azpimarratzen zuen migrazio masifikatua zela arazoa, masifikazioak zailtzen baitu... [+]
Hamasei migrante atxilotu zituzten otsailaren 6an Baionan, etorkinen eskubideen aldeko elkarteek salatu dutenez. Dirudienez, Baionako prokuradoreak eman zuen agindua. Operazioa autobus geltokiaren eta Pausa harrera zentroaren artean gauzatu zuen poliziak, tartean, adingabekoak... [+]