La Wikipedia Basca defineix la cultura com: “la cultura en general són les peculiaritats espirituals, materials, intel·lectuals i afectives que caracteritzen a una societat o col·lectivitat. A més de l'art, inclou la vida, els drets fonamentals, els sistemes de valors, els costums i les creences”.
No pretenem discutir què és i què no és la cultura, és un tema complex i no és la nostra tasca. Però sí que volem expressar i expressar la nostra sorpresa, o la nostra ira, o la nostra desesperació, davant el nou “criteri” o “cultura” que la direcció de Koldo Mitxelena ha establert per a l'ús de la sala.
La veritat és que, com hem fet en altres ocasions, decidim presentar en Koldo Mitxelena la iniciativa “El camí dels Pirineus”, que se celebrarà el 2 de juliol. Com sabeu, Gure Esku és una iniciativa organitzada en col·laboració amb altres agents de Catalunya que il·luminarà des del Cantàbric fins al Mediterrani infinitat de cims.
"Hi ha hagut un canvi de criteri i a partir d'ara només es podran organitzar esdeveniments relacionats amb la cultura", ens van dir. Ens quedem de pedra.
Ens truquem per telèfon per a informar-nos de les nostres intencions i veure les opcions de data. L'empleat ens va informar de les dates lliures i en línia que havíem d'emplenar la sol·licitud i enviar-la a aquesta. Va afegir que ja havíem realitzat aquest tipus de presentacions, però ara la direcció tenia nous criteris i no sabia si ens anaven a permetre. Per tant, completem la sol·licitud i l'enviem per email. Al no rebre resposta, truquem per telèfon i rebem verbalment la següent resposta: "Hi ha hagut un canvi de criteri i a partir d'ara només es podran organitzar esdeveniments relacionats amb la cultura". Ens quedem de pedra. Però no parat. El primer va ser buscar un altre lloc i fer la presentació. I vam fer la presentació. I els donostiarres, el 2 de juliol, il·luminarem Jaizkibel al costat de lezoarras, pasaitarras i hondarribiarras.
No obstant això, no érem tranquils. No podíem acceptar que no. Abans se celebraven diversos actes similars –n'hi ha prou amb una mica de reporti en l'hemeroteca–. En 2016, el 27 de maig, entre els ponents, Laxaro Azkune i Angel Oiarbide entorn de les enquestes populars. El 20 de juny de 2017, presentació de la Consulta Popular de Sant Sebastià que se celebrarà el 18 de novembre de 2018. Recordem que un altre, que seria en 2013, al fil del documental “Un tros de formatge” i amb la intenció de crear Gure Esku Dago; entre els oients, juntament amb molts altres, algun alt càrrec del PNB.
Segons els nous criteris, es pot organitzar “Només esdeveniments relacionats amb la cultura”. I no és, doncs, que la cultura popular s'associï en auzolan, en un treball real de veïnatge, per a fer de la cultura un poble més democràtic, un poble més participatiu, una societat més lliure i més independent? No és, doncs, que la cultura, amb aquest objectiu, en el treball veïnal, vulgui il·luminar els cims de les muntanyes, tal com hem encès durant segles en les muntanyes d'Euskal Herria (no sols) els llacs?
Perquè sembla que per als nous responsables de Koldo Mitxelena això no és cultura. El Diputat de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa, Arkaitz Millan, del PSE, està al seu càrrec Koldo Mitxelena, i ara s'ha produït un canvi de criteri. La ciutadania en general no pot saber quin ha estat el procediment per a dur a terme aquest tipus de canvis, ni la visió de la resta de les parts.
Però com a ciutadà també és la nostra responsabilitat, perquè el centre cultural Koldo Mitxelena pertany al poble. La ciutadania som plurals i algunes coses ens agraden i altres no. Però el que no podem acceptar és que Koldo Mitxelena es converteixi en el centre cultural de la censura. Per això, demanem que es revisi aquest canvi de criteri als quals han participat en ell, o a tots els que puguin influir, perquè Koldo Mitxelena torni a estar al servei de tots els ciutadans.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]
El tema de la cohesió és avui dia la primera responsabilitat de molts governs, institucions públiques i organitzacions no governamentals. De fet, les societats amb baixes desigualtats generen més fàcilment les condicions de desenvolupament econòmic, social i cultural,... [+]
A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en... [+]
La Federació Navarresa de Municipis i Consells neix amb l'objectiu de "protegir i promoure els seus interessos compartits i l'autonomia local". En breu se seleccionarà un responsable de comunicació que haurà de dominar el castellà i el basc.
Perquè el PSN-PSOE ho rebutja... [+]
Fi de curs. El professor en la seva solitud. Li imprimeix el ritme de la reflexió que el soroll fa en la tracció del tren: ha valgut la pena el treball realitzat enguany? Extenuat, pensatiu, recorda les paraules del seu amic: “Txo, els professors no teniu dret a queixar-vos... [+]
Arriba l'estiu i amb ell les festes populars de pobles, barris i ciutats. Les festes sempre han estat refugi de reivindicacions socials i polítiques, de relacions veïnals i d'eufòria popular. Prenen els nostres carrers i durant uns dies són un exemple d'autogestió, de... [+]
El Govern Basc s'acaba de constituir i la consellera d'Educació serà Begoña Pedrosa. Sent viceconsejera en la legislatura anterior i sent una de les fundadores de la nova Llei d'Educació aprovada el mes de desembre passat, ens està permès plantejar... [+]
Les últimes eleccions ens han enviat un missatge clar. Els europeus no volem guerres. Això d'Ucraïna ha d'acabar i els polítics han de fer passos en aquest sentit al més aviat possible. A França i Alemanya la ultradreta s'ha imposat amb folgança i la raó està en la guerra... [+]
L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]
La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]
Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.
No podem imaginar ni imaginar el que... [+]