El costum d'agafar l'avió i moure'l a distància durant unes vacances llargues o uns pocs dies està molt arrelada entre nosaltres, i la intenció dels membres del càmping d'Artaza és donar la volta a aquest concepte de turisme. Potenciar el turisme de proximitat.
El càmping consumeix poca electricitat i funciona mitjançant autoproveïment: “Tenim plaques solars i acumuladors elèctrics i un generador per a les condicions meteorològiques més adverses. No estem connectats a la xarxa elèctrica”. Utilitzen molt pèl·let i foc per a la calefacció, també per a reduir el consum d'electricitat.
En el restaurant i en el bar utilitzen els productes locals en la mesura que sigui possible: “El formatge dels pastors del poble, la melmelada ecològica que es fa aquí... intentem que tot el que es pugui sigui d'aquí”. Aquesta filosofia del càmping atreu a un perfil de client, diu Ossa, és gent que normalment té una consciència ecològica i social. De cara al futur, es pretén impulsar iniciatives com la utilització del càmping per a cursos, trobades, etc.: “A mi el turisme no m'interessa massa, ens agradaria enfortir iniciatives ecològiques i socials de cara al futur”, diu.
Ossa ens conta que, malgrat ser un poble de menys de cent habitants, des de fa 15 anys en Artaza existeix un gran moviment lligat a l'ecologia i altres models de consum. L'editorial La Fertilitat de la Terra compta amb una oficina, hi ha pastors que treballen com antany, hi ha projectes de producció ecològica, també està en marxa una cooperativa de consum ecològic...
Els membres del càmping també estan en contacte amb tots aquests moviments del poble, i diuen que s'ha creat una dinàmica molt bonica: “Aquest no és un projecte d'ecopueblecito o eco-housing, però d'una manera informal ha agafat aquest to”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.