De fet, el descens de les emissions de metà (CH4) seria una bona via per a donar la volta a l'emergència climàtica. Malgrat ser el segon gas d'efecte d'hivernacle després del diòxid de carboni, els Estats no prenen mesures ni objectius sòlids per a limitar les seves emissions de metà. Així, els abocaments de metà en els últims cinc anys han estat "més alts que mai". Això és el que diu el nou estudi del 10 de setembre publicat en la revista Environmental Research Letters. L'informe es basa en un estudi dut a terme per 69 investigadors del projecte The Global Carbon Project, que analitza el clima.

A pesar que el CH4 dura menys temps en l'atmosfera, uns nou anys, amb el que els diòxid de carboni són diversos segles, el seu poder calorífic és molt major que el del CO₂: 80 vegades més en els primers vint anys i 30 vegades més en el període de cent anys.

Les emissions de metà s'han mesurat des de 1980 i en els últims cinc anys ha estat el cas més significatiu. L'Acord pel Clima de París va superar l'increment de les temperatures de 1,5 graus, la qual cosa suposa un terç d'aquest augment, segons l'informe. Tots els sectors han incrementat el seu abocament: el sector de l'agricultura, que és el model agroindustrial el principal productor, el de les escombraries, el de l'explotació de combustibles fòssils...

Aquí també té la seva importància la noció de justícia climàtica, precisament perquè es tracta d'uns pocs estats rics: dos terços de l'abocament de metà són responsabilitat d'una desena de països, sent els principals Xina, els EUA i Rússia. Els abocaments accidentals per males infraestructures també tenen un pes important – s'han incrementat en un 50% l'any passat –.

Necessitat de canvi sistèmic

L'endemà, la revista Lancet Planetary Health ha publicat una recerca més esperançadora: L'estudi del grup d'investigadors internacional Congrés per la Terra revela que si es produeixen "canvis radicals" es pot donar la volta a l'emergència climàtica. Aquest nou estudi descriu els canvis que cal donar en la política, en l'economia i en el conjunt de la societat. En concret, el repartiment més just dels recursos, el final dels combustibles fòssils, així com la generalització dels models de vida sostenibles i de les tecnologies que generen una baixa emissió de carboni són alguns dels canvis a prendre. En aquest sentit, en la recerca es desenvolupa la recomanació de posar límits al consum i repartir els impostos a favor de la justícia social i ecològica.

Saben que els canvis dràstics que demanden generen desconfiança i traves dels decisius: "La grandària del canvi necessari alarmarà a molts governs. (…) Aquesta modificació no serà admesa de manera immediata. En part és temible, però ens demostra que encara hi ha lloc per a humans i altres espècies".

Un informe de 62 pàgines elaborat per 65 experts a nivell mundial té com a objectiu determinar com els 7.900 milions d'habitants del planeta poden estar en un món habitable, tenint sempre a mà aliments, aigua, energia, habitatge i transport de manera justa i sostenible. També es posen en marxa plans per a 2050, ja que per a llavors es preveu que hi hagi uns 9.700 milions d'habitants. Ho diuen clarament: les condicions socials, econòmiques i polítiques actuals no garanteixen després cap estímul, i els canvis són necessaris.