LAB i Steilas de Navarra han denunciat els serveis mínims abusius en l'àmbit de l'educació –una quarta part de les plantilles–. L'Exèrcit del Treball precari encara té menys possibilitats de decidir. Això no és una vaga de resposta habitual, sinó una “vaga d'atac”, segons defineixen els convocants. Sobre totes aquestes imatges contradictòries hem partit a mesurar la resposta del carrer.

A les 8.40 del matí ha partit el Kalebira des de la Plaça del Castell de Pamplona, entre núvols ombrívols, sense que el dia es buidés del tot. El piquet informatiu, compost per prop de 200 persones, s'ha dirigit directament al Parlament de Navarra pel passeig Sarasate. Allí s'han viscut els primers moments de tensió amb la Policia Nacional, que ha retirat als manifestants de la calçada. Mirant la Llei Mordassa, aquí els primers vídeos amb els policies, aquí les primeres tirades, “benga, puja a la vorera!”, “soc periodista”, “a, d'acord” i m'ha deixat la meva pròpia caixa en la carretera; però un altre, “cura i puja a la vorera!”, “soc periodista”, “sí, però per això t'enxamparà l'autobús”, tocant d'humor. Vaig somriure. Crits, petites empentes, en general hem sortit bastant tranquils d'aquest pas.

S'han registrat diversos moments de tensió en el piquet del centre de Pamplona, però el pitjor ha estat als pobles i barris de la comarca. Entre les 5 i les 10 de la matinada, quatre joves encadenats a bidons han tallat l'entrada al polígon d'Areta en Burlada. S'han emportat a la presó. En el barri de Sant Joan també hi ha hagut un detingut, segons ha informat el Departament basc de Seguretat. En la Txantrea han estat identificades cinc persones, en Mendillorri sis, a Sant Jordi dues, en Villava altres sis... en total han estat diverses desenes.

Una jove de moviments socials pronuncia un breu discurs davant el Parlament. D'allí a la direcció d'habitatge, direcció de treball, oficina d'immigració del Govern de Navarra, La Caixa, punt de venda Mango, delegació del Govern espanyol i, entre altres, a la seguretat social. En totes elles s'han pronunciat breus intervencions des de PAH, joves contra el canvi climàtic, SOS racisme, moviments contra el TAV, pensionistes... Un dels objectius de la vaga s'ha relacionat perfectament al llarg del recorregut: unir el moviment sindical i els moviments socials.

Fa temps que la reivindicació i la necessitat, l'ex secretari general d'ELA Joxe Elorrieta ho va expressar clarament en el llibre “Una mirada sindical contracorriete”. El subtítol era: Classe, territori i noves aliances. I el sindicalista veterà deia que en les futures lluites era imprescindible vincular el món sindical amb el feminisme, el moviment ecologista i els grups antiracistes. Aquest és un dels grans assoliments d'aquesta vaga: els treballadors al carrer, a Euskal Herria, teixint noves aliances.

 

 

 

 

“Vaga general”, “ningú és il·legal”, “visqui la lluita feminista”... aquestes i moltes altres, moltes vegades tretes de la boca de la ciutadania, però una es repetia especialment i amb força: “Governi qui governi les pensions o 'els drets' a vegades es defensen”. Cadascun pensa, d'una banda, que aquí està el reflex i la força de les mobilitzacions de dos anys dels pensionistes. D'altra banda, quan s'ha constituït un govern progressista a Madrid, aquí està la crida als partits d'esquerra perquè portin a les institucions les seves reivindicacions al carrer. I aquí està també l'embranzida de l'esquerra social, pressionant a l'esquerra política.

Segons els convocants, la resposta del nord de Navarra ha estat molt alta a tots els nivells. La comarca de Pamplona/Iruña destaca per la seva incidència en la indústria i l'administració, sobretot en educació i ajuntaments, i per la seva menor incidència en el sud de Pamplona, però amb molts aturs.

A la vista de les valoracions, és evident que no ha estat un dia normal i que hi ha hagut un dia de mobilització important. Era evident al carrer. Moltes botigues obertes i altres tancades. El carrer ple de papers cridant a la vaga i milers de persones al carrer. El dia ha començat amb bastant fred i al migdia hem estat esperant les temperatures que el termòmetre marcava en la Plaça del Castell i el vent. Quina imatge deixarà la manifestació del migdia? Se semblarà a aquelles vagues de principis de la dècada? I sí, ha tingut, i molta gent s'ha tranquil·litzat, perquè la imatge transmetia força: 15.000 persones, fins a 20.000 persones, han estat convocades pels convocants. En qualsevol cas, molt. Una multitud acollidora en la calor de la lluita i del sol. I alhora, en l'arrencada de l'acte: pensionistes, moviments socials, SOS Racisme, moviment estudiantil, ESK, LAB i ELA, tots en fila. Set oradors, un cel blau amb sostre i una petita mar de banderoles verdes, vermelles i violetes que els protegien sota el quiosc.

“Aquesta lluita no ha fet més que començar”, ha dit Iratxe Álvarez d'ESK. “Tenim una reunió el dimarts amb el Govern Foral, si aquest i la patronal no fan cas a les nostres reivindicacions, tindrem una primavera vermella”, ha afegit Imanol Karrera de LAB. Pepe Mujica ha estat portat al quiosc per Imanol Pascual d'ELA, “No anem, estem arribant” i “el bé més preuat d'un poble és la gent lluitadora, i aquesta plaça està plena de gent així”.

Després han cantat Eusko Gudariak i Internazionala i la ciutadania s'ha retirat encantada a menjar, per a tornar a prendre força en les mobilitzacions de la tarda.