El projecte europeu CASIS ha analitzat la prevalença i les característiques de les violències a menors en el firol en els següents sis estats: el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Espanya i Romania. El sondeig s'ha realitzat a 10.306 persones, totes elles d'edats compreses entre els 18 i els 30 anys, que han hagut de contestar a les seves experiències anteriors quan eren menors. D'ells, el 50% són dones, el 49% homes, l'1% no definits. 82% heterosexuals, 11% bisexuals, 4,5% homosexuals, 1% lesbianes, 1% altres opcions i 2% que no s'expressin. El 4% pertany a un grup ètnic reduït. El 3% declara tenir una discapacitat física i el 19% d'ells només ha practicat esport adaptat.

S'han considerat com a zones les activitats esportives extraescolars: tant els clubs com les escoles amb equips esportius... pel que no s'han analitzat les que s'han produït durant les hores de gimnàstica o descans escolar.

El professor de la Universitat Catalana de Montse Martí ha presentat en Donostia-Sant Sebastià els resultats preliminars. En aquest vídeo es pot veure tota la xerrada.

Violència normalitzada

El 82% dels enquestats va qualificar la seva experiència en l'esport com a “bona” (41%) o “molt bona” (41%). El 5% assenyala que la seva experiència va “ser dolenta” (4%) o “molt dolenta” (0,7%). Un 14% l'ha qualificat de "neutral". Montse Martín valora aquests resultats de la manera següent: “Són molt bons resultats per a l'esport, però també pot indicar que la violència entre les persones està molt normalitzada en l'esport. Perquè, com veurem a continuació, les dades de violència també són molt alts. Com s'entén que es valori bé l'experiència malgrat la violència? Perquè aquesta gent no veu tan greus aquestes situacions de violència, ‘això és esport, sabia que abans de començar a fer esport anava a haver-hi això’ és una cosa habitual escoltar”.

Les xifres de les cinc violències

La violència psicològica és la més freqüent en l'esport (el 65% dels entrevistats l'han sofert). Després ve la violència física, i no són ridículs el nombre de negligències i de violències sexuals. Les xifres de cada tipus de violència són les següents:

Violència psicològica: La mitjana europea se situa en el 65%. Bèlgica és la regió menys poblada de Flandes (59%) i Alemanya la que més (70%) té.

Violència física: La mitjana europea se situa en el 44%. Àustria va ser la que menys (32%), seguida de Bèlgica, Brussel·les-Valònia (52%).

Negligència: A Europa, la mitjana és del 37%. A Àustria, el 32% dels entrevistats i a Alemanya, el 42%, van ser els més perjudicats.

Violència sexual sense contacte (tirar la mirada sexy, per exemple, fer comentaris sobre el cos de l'un o l'altre): A Europa, la mitjana és del 35%. El Regne Unit és el país amb menys (30%) i Bèlgica-Brussel·les-Valònia el que més (41%).

Violència sexual amb contacte: A Europa, la mitjana és del 20%. A Àustria, el 15% dels entrevistats i a Alemanya, el 25%, són els més perjudicats.

En aquest article es detallen les situacions concretes i quantitats que hi ha darrere de cadascuna d'aquestes formes de violència.

En un àmbit esportiu menys violent que social

Preguntats per les violències sofertes tant en l'àmbit esportiu com en el no esportiu, els esportistes que han respost en l'estat espanyol afirmen que és major la violència que han hagut de sofrir fora de l'esport. Però no és així en el cas de les dues formes de violència: la violència física i la negligència són les que més han sofert en l'esport que en altres àmbits. En el gràfic, en quin número han sofert cada tipus de violència, en l'esport i fora de l'esport:

Violència psicològica: 76% fora de l'esport i 70% en l'esport.

La violència física: el 36% fora de l'esport i el 43% en l'esport.

Negligència: 33% fora de l'esport i 34% en l'esport.

Violència sexual sense contacte: 55% fora de l'esport i 36% en l'esport.

Violència sexual amb contacte: 37% fora de l'esport i 20% en l'esport.

Aquestes dades han estat valorats per Montse Martí de la manera següent: “Les xifres de les violències dins i fora de l'esport no estan molt allunyades. Això demostra que l'esport és part de la societat. Però el fet que hi hagi més violència física dins de l'esport ens ha fet pensar que en la societat la violència física està malament vista, mentre que en l'esport potser no està tan mal vist. Part de la violència estructural de l'esport és pensar que les dures exigències físiques faran que l'esportista sigui millor, ‘com més s'estrenyi físicament, millor’. Però on està el límit? Quan passa el que se suposa que és l'entrenament a la violència? Hem de començar a investigar aquestes ambigüitats”. Martí ha explicat que és habitual que en els entrenaments esportius s'imposin castigues físiques, "per exemple, que un xaval que no fa cas es castigui per donar deu voltes al camp".

A mesura que augmenta el nivell esportiu, major violència

De l'anàlisi de les dades de l'Estat espanyol es desprèn que a major nivell esportiu, major és la violència que s'ha sofert. Montse Martín explica que: “A nivell internacional hi ha molta més intensitat, més hores de treball, més contactes, més concursos... i totes aquestes violències es produeixen de manera molt més estructural, perquè la gent que mana en la competició d'alt nivell té molt més poder per a fer aquestes violències i sembla que no passa res. Per tant, també en l'àmbit de l'esport d'alt nivell s'han de realitzar labors de prevenció i sensibilització”.

La gràfica mostra les dades:

Violència psicològica: Quant als grups de temps lliure, el 62%, el club local el 71%, el territorial el 77%, l'estatal el 82% i l'internacional el 91%.

Violència física: Quant als grups de passatemps, el 34%, el club local el 46%, el provincial el 51%, l'estatal el 51% i l'internacional el 82%.

Negligència: Quant als grups de passatemps, el 29%, el club local el 34%, a nivell territorial el 42%, a nivell estatal el 43% i a nivell internacional el 73%.

Violència sexual sense contacte: Quant als grups de passatemps, el 30%, el club local el 39%, a nivell territorial el 41%, a nivell estatal el 43% i a nivell internacional el 64%.

Violència sexual amb contacte: Quant als grups de passatemps, el 15%, el club local el 22%, el territori nacional el 25%, l'estatal el 23% i l'internacional el 36%.

Aquest estudi revela que les noies sofreixen menys violència en l'esport que els nois. En aquest article s'explica l'abast d'aquesta dada inesperada.

Però, com aconsegueix l'agressor fer violència sexual i passar en silenci als menors en l'àmbit esportiu? En aquest article recollim les explicacions de Montse Martí.

Les quatre conclusions

Montse Martí destaca quatre conclusions d'aquest estudi europeu:

1.-Potser l'esport no ofereix l'entorn " protector" que se li atribueix. Martí diu que cal bandejar el discurs benèvol que vincula l'esport amb els valors més alts de les persones i retirar la bena dels ulls: “L'esport és molt combatiu, meravellós, però no és l'entorn protector que se li assigna”.

2.- Es requereixen recerques científiques, independents i sòlides. Quantes més recerques, més informació, més coses es podran fer per a reduir més la violència.

3.-El tractament de la violència en l'esport implica un canvi cultural. “Exigeix als tècnics, a les organitzacions esportives, als clubs, a tots els implicats en l'esport escolar... un lideratge proactiu que impulsi el tema fins i tot quan no hi hagi parenceries o temes calents en la societat”.

4.-"Hem de posar en pràctica polítiques i accions, i hem de deixar de fer el que no veiem davant situacions de violència. Cal detectar-los d'hora per a afrontar-los de manera eficaç. Com més aviat millor es combati la violència contra els menors, els efectes negatius de la mateixa seran menors".

En el projecte CASIS (en anglès Abús de menors en l'esport, estadística europea) participen universitats i entitats esportives de sis països europeus: el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Espanya i Romania. Montse Martín explica que es tracta de la primera recerca de prevalença que es realitza en l'Estat espanyol i va cridar a la retirada de la tapa que se sol col·locar en els ulls per a mirar amb bondat a l'esportista: "Hem de fer estudis de prevalença, en cas contrari no sabem quants casos són, no coneixem la realitat, no evitarem aquestes violències i no podrem avaluar el treball de conscienciació informativa que es realitza".