La dansa no es considera esport normalment. La dansa no compta amb el suport institucional de l'esport, ni amb la xarxa d'infraestructures. Encara així, a Guipúscoa cada setmana són 10.000 les persones que participen en la dansa basca. A això caldria afegir altres tipus de danses: ballet, modern, contemporani, balls de saló, balls de carrer, etc. En la seva majoria dones. En les estadístiques esportives no es recull el coneixement de la dansa, per la qual cosa els qui ballen, a més de la dansa, no fan esport, es consideren passius. És a dir, els ballarins es consideren ciutadans als quals és necessari activar físicament, ja activats, sense tenir en compte que estan ballant. Enmig de l'àmplia oferta d'activitats d'oci, la dansa competeix amb escassos recursos i suports, sent l'Administració pública la que té un major competidor, ja que incita a l'esport sense tenir en compte si s'està ballant.

A tots els nens els agrada ballar. Treure a la llum les sensacions que ens produeix la música a través del cos és una capacitat que tenim tots els éssers humans. Naixem amb aquesta facultat. A mesura que augmenta, la majoria de les dones treballen i desenvolupen aquesta competència i la majoria dels homes l'abandonen i la desactiven. Als nens i nenes els indiquem la identitat de gènere que els hem assignat, i s'ensinistren en activitats estereotipades relacionades amb cada gènere, construint la seva identitat en oposició a l'altre gènere. Així, l'esport en general s'identifica com una activitat dels nens i la dansa com una activitat de les nenes. Per tant, quan arriba l'època de l'esport escolar cal fer un esforç especial per a acostar a les dones a l'esport, ja que durant diversos anys moltes noies s'han separat de l'esport, creient que la pràctica era masculina. Així, les noies que han estat ballant principalment s'animen a l'esport, on es troben amb nois que fins llavors només han fet esport.

La majoria dels homes considera la dansa com una activitat femenina, no la coneixen i no la valoren. No saben que la dansa, a més de ser patrimoni cultural, és tan beneficiosa per a la salut com l'esport. Són aliens a les emocions i plaers físics i intel·lectuals que produeix la dansa, als beneficis que produeix en l'equilibri, a les aportacions que realitza en l'organització de la intel·ligència, de l'espai i de les dimensions i en el benestar físic i mental. La majoria dels homes desconeix com la pràctica de la dansa contribueix al desenvolupament personal, intel·lectual, afectiu i social de la persona.

Les noies i els nois desenvolupen habilitats i capacitats diferents en el procés de creixement, però de sobte se'ls diu a les noies que l'exercici, la dansa, no té valor i que han de fer esport. Han de fer esport, per tant, una activitat que han fet poc, i al costat d'ells estan els nois que només han fet esport. A més, l'esport s'entén principalment de manera competitiva. A través de l'esport s'enforteix i naturalitza la complexa discapacitat de les dones respecte als homes i la dels homes. Però ull, la majoria dels homes mai ballaran, no es dedicaran a l'activitat en la qual les dones estan ensinistrades, no hauran de passar per una humiliació que els demostri que són menys.

Algú podria explicar-me per què està fomentant l'esport i rebutjant la dansa? Per a qui és millor fomentar l'esport i rebutjar la dansa? Per què no hem posat en valor la dansa, una política pública que fomenti la dansa i anima als homes a ballar?

(Per a l'aula de debat de la notícia, em van demanar opinió sobre esport, dansa i gènere. En el mateix apartat, BEÑAT Amenabar ha realitzat una invitació a reflexionar sobre la centralitat del futbol en l'organització de l'espai escolar. Són apartats amb un espai limitat, per la qual cosa les opinions de tots dos estan expressades de manera escarida, sense tenir en compte tots els detalls del tema, amb la finalitat de fomentar el debat i no amb intenció d'establir una resposta tancada. A l'Aula de Debat de la Notícia, en l'entrada Marges de l'Esport, es recullen les opinions de tots dos i aquí sota he pegat el meu text)

Aquest article ha estat publicat per Dantzan i l'hem portat gràcies a la llicència CC-by-sa.