Després de la medalla de plata de Maialen Chourraut en els Jocs Olímpics de Tòquio, hem sentit per boca de la portaveu del Govern Basc que en el riu Oria (en Usurbil, en les proximitats de la central d'Orbeldi) està molt avançada la idea de fer un canal d'aigües ràpides.
Per a començar, felicitats a Maialen, que no és una gloriosa gesta. La conseqüència d'aquest succés, no obstant això, és inquietant. Perquè no és normal, ni molt menys, que les medalles olímpiques siguin l'excusa per a construir un canal artificial que impacti en el riu Oria. Panem et circenses (pa i espectacle de circ), convertit en model d'autoritat.
La idea del canal artificial no sembla ser nova. L'ex president de la Federació Basca de Piragüisme ha aclarit en un article de premsa titulat Aquell projecte en Oxinbiribil que el projecte, aprovat per l'Ajuntament d'Irun i rebutjat pel Departament de Medi Ambient del Govern Basc, va ser encausat i condemnat pel Tribunal Constitucional, en considerar que l'article preveia destinar 500.000 persones més a l'espai natural protegit d'Oxinbiribil. El que és una pressió humana excessiva per a l'oxinbirro, és acceptable per a una Orbela amb sòls d'alt valor agroecològic?
"No és normal, ni molt menys, que les medalles dels Jocs Olímpics serveixin com a excusa per a construir un canal artificial que impacti de manera espectacular en el riu Oria"
Per a la construcció del nou canal, a més de la demolició dels residus de la central i el nou canal de 195 metres de longitud, el pla és la construcció d'un pavelló que permeti la urbanització del marge del riu mantenint la presa. Per si no fos prou, es preveu també una ocupació de 12.000 l/s del riu Oria.
El projecte necessita l'aprovació de les diferents administracions. En primer lloc, la de l'Ajuntament, ja que la llicència d'activitat és a les seves mans. L'Alcalde ha explicat que l'Ajuntament ha aprovat inicialment el Pla Especial, a pesar que en el “Pla d'Acció per al Paisatge del riu Oria” de l'any 2016 es proposa la restauració de l'entorn d'Orbeldi (per a això seria necessari demolir la presa). També el Consell de la COTPV del Govern Basc ha emès un informe favorable, condicionat a l'adequació del projecte i, la qual cosa mereix atenció: La Diputació Foral ha de declarar el projecte de “interès general”.
En els últims anys, la qualitat de les aigües dels nostres rius i rierols ha millorat considerablement, però, no obstant això, existeixen grans zones de rierols canalitzats, i associades a ells, preses i altres estructures que dificulten i perjudiquen la mobilitat dels habitants dels rius i rierols. Segons la Diputació, aproximadament 750 obstacles es troben en els rius de Guipúscoa, la majoria d'ells sense funció i sense ús en l'actualitat. Per això, recentment ha presentat el Pla Director de Permeabilització de Barreres Fluvials de Guipúscoa (2020-2035), amb un pressupost de 8,5 milions d'euros. Com es casa aquest pla amb el nou canal de corrents que es vol fer en Orbeldi?
D'altra banda, les inundacions d'Alemanya i el centre d'Europa ens han mostrat recentment els riscos ambientals que provoquen les urbanitzacions de rius i rierols. Periòdicament els rierols ocupen el seu lloc i com més urbanitzats estan els llits, majors són els danys causats.
Doncs bé, la pregunta és: què té interès general en Orbeldi (riu Oria), conservacions naturals o canals de corrents? L'una no és accessòria ni compatible amb l'altra.
Si creiem que el clima està en una situació d'emergència, sent testimonis de la pèrdua de biodiversitat que ha arribat fins al punt de condicionar la nostra salut, davant els usos privats del medi natural, la conservació i/o recuperació de la biodiversitat ha de ser una prioritat. Que és no sols un projecte d'interès general, sinó també un objectiu d'interès general.
Utilitzem la tecnologia en zones ja urbanitzades. Les influències dels espectacles esportius desapareixen com a escumes, mentre que les d'aquestes obres tenen greus conseqüències durant molt de temps. L'espectacle no ocultarà la realitat (pèrdua intolerable de la biodiversitat).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]
En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]
Any de la Guerra, any de la mentida!
Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.
Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]
La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.
Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]
Després de tants anys de lluita per això, 34 anys, precisament, estem molt contents per la decisió que es va prendre fa uns dies, el 28 de desembre, dia de l'Innocent, a Pamplona, en l'assemblea que va organitzar la Federació Internacional de Pilota Basca. Perquè bé, d'ara... [+]
Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.
Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]
Al febrer de 2023 vaig llegir la notícia en la premsa i em vaig deprimir perquè em va sorprendre i em va donar què pensar. La botiga del carrer Jostaldi Kirolak Erdikale d'Azpeitia es tancarà al públic després de 48 anys de marxa.
Això em va fer viatjar en el temps. Havia... [+]
La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]
Camí 20 de gener. El president dels Estats Units, Donald Trump, serà investit el pròxim 20 de gener. Les elits econòmiques afins als demòcrates han intentat en diverses ocasions posar fi a la vida de Trump. Aconseguiran l'objectiu abans del 20 de gener? A més, pretenen... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]