Ús oral del català: en la cruïlla decisiva

(encreuament de camins, o punt d'inflexió, les nostres possibilitats de traducció, per al vostre gust)

1. Català, gal·lès del segle XXI?

Similituds entre totes dues llengües (i el basc): són llengües minoritzades. Han viscut i tenen el domini polític i l'assetjament de la llengua. En ambdues s'ha produït una revolució industrial.

• Es tracta de migracions externes que van reforçar la minorització de la llengua. Desaparició dels monolingües.
• Convertir als parlants natius en una minoria.
• Reducció del nombre d'usuaris habituals de la llengua local.

2n Quants parlen català?

Població dels països catalans: Entorn de 14 milions de persones i 10 de les quals poden parlar (71%). Parlants reals (usuaris habituals; principalment català o català i un altre): Entorn de 6 milions (43%).

Per primera vegada en la història, són una minoria els usuaris habituals del català.

 

 

 

 

 

 

3. Un territori ple de forats

L'ús del català és minoritari en les zones més poblades. Menys del 30% de la població en les 3 capitals històriques: Barcelona, València i Palma (igual que en EH).

La meitat dels catalans viuen en entorns on la llengua és minoritària. Als pobles on predomina el català, també podem trobar barris on el castellà és el predominant. Als països catalans no hi ha més de 50.000 habitants en els quals el percentatge de població catalana sigui superior al 60%.

4. Pèrdua de territori

Dins de 30 anys, el català pot desaparèixer o ser totalment marginal en: Nord de Catalunya, L'Alguer, Ribargorça, Eivissa, Formentera i les següents comarques: Alacant, Baix Vinalopó i Vinalopó Mitjà.

5. Retrocés en l'ús

El descens percentual dels parlants catalans s'explica per l'envelliment de la població vascoparlante (baixa natalitat), l'augment de la població immigrant i la població jove que està assumint un comportament castellanoparlant.

A Barcelona, el 52% dels majors de 65 es declara català, però només el 28% dels de 15 a 34 anys.

6. Llengua apagada

Des de fa 30 anys, el català no és la llengua més utilitzada als Països Catalans. L'opressió lingüística secular ha fet que els parlants hagin interioritzat que per a evitar problemes és millor no utilitzar-los en determinats llocs o amb determinades persones. Per això, avui dia, escoltar català al carrer o en llocs públics és més difícil que mai. Si tots els que saben l'usessin sense complexos, se sentiria més. És la sensació que aquesta situació genera entre els parlants d'altres llengües que el català es fa cada vegada menys i que no val la pena aprendre (Als euskaldunes tot això se'ns fa conegut, no? ).

7. Transmissió familiar de la llengua

Està forta en la majoria dels terrenys del català.

S'està afeblint en la Llista d'Aragó i en les següents ciutats: Castelló, València, Elx i Alacant. Està completament interromput a Catalunya del Nord i en L'Alguer.

8. Altres aspectes de la transmissió

En les famílies mixtes la transmissió del català varia molt segons el lloc. Un fenomen nou i preocupant: joves que reben català dels seus pares, però ho fan en castellà als seus pares, germans o companys.

• Bona dada. A Balears, el 60% de les famílies mixtes transmeten català als seus fills.
• Mala dada (2020). Coneixement de l'idioma dels joves de Barcelona. Ho saben bé: Castellà (92%), Inglés (58%), Català (53%).

9. La immigració augmentarà el nombre de parlants catalans?

Els immigrants són més d'un terç dels països catalans. A pesar que ha augmentat molt el nombre de parlants d'altres llengües que entenen o saben parlar en català, el nombre de parlants de català ha augmentat poc, i per contra, el dels quals parlen en castellà sí.

Només el 1,9% dels alumnes de 4t de l'ESO que tenen el castellà com a primera llengua parla català.

Entre els quals tenen una altra llengua aquest percentatge s'eleva al 8,4%.

10. La independència no resol tots els problemes

Pobles d'Europa que han conegut situacions similars van aconseguir la independència en el segle XX i els ha ajudat a superar aquests problemes. No obstant això, el cas de l'irlandès demostra que no és suficient: es necessita una política lingüística adequada i un país compromès. De les 16 llengües subjacents de 100.000 parlants d'Europa, 14 poden desaparèixer en aquest segle. De les altres 22 de fins al milió, 2 estan en greu perill, i en altres 12 la transmissió està feble i poden ser substituïdes per llengües estatals. D'aquests 38 idiomes, només 3 són oficials (maltès, islandès i irlandès) perquè són Estats independents.

11. Escenaris de futur per al segle XXI

Dins de 50 anys els catalans parlants poden arribar al 20-25% si no s'interrompen les tendències actuals. Quants seran els catalans parlants en 2075? 3 hipòtesi:

• Alt: 40-45% (7-7,5 milions);
• Mitjana: 20-25% (4,5-5 milions);
• Baix: 10-15% (2,5-3 milions).

No sabem com serà el futur, però el que hem d'evitar és que el català sigui excloent i no necessari als Països Catalans.

L'extensió de l'ús hauria de provenir, sobretot, de la necessitat i de la connotació cultural i social de la llengua. Aspectes bàsics per a fomentar l'ús oral del català: ús permanent i local, llocs de treball relacionats amb el públic, model d'immersió docent, xarxes socials i audiovisuals i compliment de la normativa lingüística.

És el moment d'abordar el tema de debò, ja que els processos de substitució actuals són molt ràpids. En les dues generacions que queden per a 2080, la nostra llengua pot ser representada.