Potser és una casualitat. Però quan Xi Jinping va anunciar que anava a realitzar una visita d'Estat a Vietnam el 12-13 de desembre, la letaría de la Mar del Sud de la Xina s'ha bolcat com si algú hagués incidit. En primer lloc, un enfrontament entre els vaixells dels Estats Units i l'exèrcit xinès al voltant de la broma 'ai Jiao' de Second Thomas/Ayungin Shoal/Ren. La polèmica posterior es va produir de broma entre els pesquers filipins i els guardacostes xinesos, bastant més al nord. I l'últim, de moment, torna a succeir en la zona de Second Thomas, entre els guardacostes xinesos i filipins.
La successió pot ser casual. Però és indiscutible que la Xina i Vietnam són els principals protagonistes dels avatars de la Mar del Sud de la Xina amb veu i vot. I, sens dubte, el tema estarà sobre la taula en el cim de les dues parts, juntament amb qüestions econòmiques, tecnològiques, etc., i en confusió. I que la resta dels països membres de la costa (Filipines, Brunés, Malàisia,...) són interlocutors secundaris i terciaris en aquest tema.
La qüestió polític-diplomàtica en la Mar del Sud de la Xina té dos escenaris principals. I en tots dos casos, avui dia, Vietnam i la Xina s'enfronten d'una manera o un altre. En l'escenari septentrional, a l'illa de Xisha/Hoang Sa/Paracel, el debat, en tot cas, haurà de ser teòric, ja que des de fa 50 anys Xina té un control total dels mateixos i els ha integrat en la seva estructura administrativa, amb els maldecaps propis de la seva conversió en escomesa turística. Vietnam ja no té presència ni possibilitat d'existir.
Una altra cosa és el cas de la broma Masinloc/Huangyan, que es troba en la mateixa latitud, però més a l'est, a 125 milles de Filipines. El seu principal valor radica en aquesta proximitat i localització. De moment no hi ha més que la mar, però cal ser cec per a no veure'l, que la Xina controlaria el trànsit marítim i aeri que es desvia per l'oest de Manila i Lugo (per tant, des de la badia de Subic, si es reprengués la seva antiga base americana)... mitjançant "adobat". D'aquí la major part o la totalitat de la tensió.
Aquesta "irlagintza" sí que es parlarà entre Vietnam i la Xina a l'illa de Spratly/Nansha/Truong Sa, en l'escenari sud. Allí, Vietnam ha conquistat gairebé totes les seves valuoses illes. Però fa deu anys Xina ja "va construir" set "illes noves" (tres majors i quatre menors), en bromes segellades, amb dragues i excavadores. Després, en elles, per a situar veritables bases i destacaments militars compactes amb ports, aeroports, heliports, radars, etc.
Prop d'una d'elles, a 20 milles, queda l'arenal Second Thomas reclamat per Filipines...
Serà casualitat. Tal vegada.
Dijous passat, 27 de juny, el Politburo del Partit Comunista de la Xina va presentar dues notes de premsa, molt semblants però amb els seus matisos i matisos, al fil del ple que celebra cada mes el Partit Comunista de la Xina. El seu contingut, no obstant això, era poc... [+]
La Revolució Industrial va ser un dels moments clau de la història de la humanitat, igual que la Revolució Neolítica, que va canviar definitivament el nostre destí. Aquest procés, a mitjan segle XVIII, va alliberar les forces econòmiques i socials que havien estat... [+]
El dimecres 10 d'abril, l'ex presidenta de Taiwan, Dt. Ying-jeou (2008-2016), va recórrer la Xina durant onze dies amb un grup de joves de la seva trajectòria i va entrevistar el president Xi Jinping i secretari general del Partit Comunista a Pequín. En 2015, quan Dt. encara... [+]
Sense més que encuriosir dels aficionats –en aquesta part del món, és molt diferent en altres parts–, estan en marxa les Dues Reunions de Pequín d'enguany, que es reuneixen al mateix temps i en el mateix escenari, però cadascun per separat i amb la seva pròpia agenda... [+]
El diable governa les metàfores i jocs mentals com aquest.
A vegades, el mestre és el dimoni de la realitat. Quants mesos portem sense el verb del famós “ordre internacional basat en regles”? Aquest “rules-based international order”, que li donaven per sigles:... [+]
Xina, cap a 1417 anys. L'almirall Zheng He, explorador assalariat d'emperadors de la dinastia Ming, va afirmar que era possible “que tothom surti de la Xina”. Per a llavors la xarxa de colònies xineses començava a expandir-se en l'Oceà Índic, al Mar Roig i en el sud-est... [+]