Des de l'1 de novembre d'aquest mes, les persones preses no tenen en l'Estat espanyol la possibilitat de sol·licitar l'anomenat Subsidi d'Excarceració. De fet, aquest dia va entrar en vigor el Reial decret 2/2024, amb el qual s'ha eliminat la subvenció específica que les persones que han estat a la presó podien sol·licitar. La mesura s'ha adoptat sota l'excusa de "simplificar i millorar el nivell d'atenció a la protecció per desocupació", segons ha explicat l'Associació Pro Presos Salhaketa.
El fins ara Subsidi d'Excarceració substituirà a l'actual Ingrés Mínim Vital (IMI) general, que segons Salhaketa "es tradueix en un canvi en els danys que sofriran tant els presos com els seus familiars i afins", segons ha explicat Salhaketa. "La nova normativa, en lloc de millorar la situació i corregir les mancances que existeixen, genera una situació més perjudicial per a les persones preses", ha resumit.
Per a sol·licitar l'ajuda, calia complir una sèrie de requisits: haver estat pres durant almenys sis mesos, no tenir encara treball assalariat i no haver rebut prestació per desocupació. Així, Salhaketa ha considerat que el Subsidi d'Excarceració era "essencial" perquè els expressos poguessin tenir "una base econòmica mínima" quan "passessin a viure en llibertat".
El subsidi, que ascendia a 480 euros, ha recordat que l'Associació a favor dels Presos de Catalunya tenia "greus limitacions". Per exemple, només les persones que es trobaven en llibertat condicional o permanent podien sol·licitar-ho, i s'excloïen les que es trobaven en tercer grau. En el cas de les persones migrants, només podien accedir a aquesta ajuda els qui ja tenien regularitzada la seva situació administrativa, i no ho podien demanar els qui abans havien treballat a la presó.
Amb les modificacions introduïdes al novembre, s'amplien els terminis de sol·licitud i cobrament de la DFB respecte als terminis de percepció de l'antic subsidi. El procés burocràtic de cobrament de la DOP pot prolongar-se fins a nou mesos en l'actualitat, quan el Subsidi d'Excarceració podia tramitar-se entorn de dos mesos.
A més, segons Salhaketa, s'ha incrementat la burocràcia de la tramitació de la BGD a Espanya. Per exemple, ara es demana un informe dels serveis d'engreixament per a "justificar la situació d'exclusió social" de les persones preses que viuen soles.
Per si no fos prou, la nova regulació de la BD també afecta als familiars dels ex presos. Si una persona surt de presó i es viurà amb els seus familiars i un d'ells cobra el BGD, se li talla la prestació durant almenys sis mesos. La nova legislació obliga al fet que una unitat familiar "estigui composta" almenys durant sis mesos, i quan algun membre "nou" de la família s'uneix oficialment a aquesta unitat, com un ex pres, el còmput d'aquests sis mesos comença de zero.
I, d'altra banda, la nova normativa deixa fora a "les persones alliberades dels centres d'internament de menors i a les persones que surten dels centres de desintoxicació". Aquests hauran de complir "condicions normals" per a rebre la DOP.
Des de Salhaketa han condemnat els últims canvis normatius i han subratllat la necessitat d'articular " una prestació econòmica ràpida i eficaç per a totes les persones que surten de presó", sense "més requisits que passar de presó". El col·lectiu ha reivindicat una prestació "que ajudi a tornar a la seva llibertat en millors condicions" i que eviti "llargues esperes, la burocratització de les circumstàncies [de les persones preses] i el mal als seus familiars".
Alarma jo du, beste urte batez, OIP Presondegien Nazioarteko Behatokiak. Abenduaren lehenean marka berri bat hautsi zen frantses estatuan, 80.792 pertsona atxiloturekin. Espetxe-administrazioaren aitzinikuspenen arabera, gainera, 86.000 baino gehiago izan litezke 2027an egungo... [+]