Els països que van sofrir l'esclavitud i el colonialisme, especialment els del Carib, estan pressionant perquè es miri amb una altra actitud al passat esclavista del Regne Unit. Al seu judici, ja és hora de parlar del passat britànic “d'una manera significativa, sincera i respectuosa”. Els líders del Carib consideren que no és sostenible la resistència que els britànics posen a l'hora d'abordar aquest assumpte.

El primer ministre laborista del Regne Unit, Keir Starmer, ha assegurat que està disposat a parlar del tema i a plantejar-lo en l'últim escrit sobre les conclusions de la reunió, però que no hi haurà “indemnitzacions financeres”.

De moment, Downing Street es nega a demanar disculpes o a pagar una indemnització monetària, però ara està disposat a parlar de la reforma de les entitats financeres que concedeixen préstecs als països de la Commonwealth i a alleujar el deute dels estats endeutats.

Keir Starmer ha arribat a Samoa aquest dimecres. També és significatiu que hagi estat el primer ministre britànic que ha visitat per primera vegada en un Estat illa en el Pacífic. Allí va manifestar: “Per descomptat, l'esclavitud és absolutament odiosa per a tots, tant el comerç com la pràctica, per la qual cosa no hi ha dubte. Però jo prefereixo unir les mànigues i treballar a mà amb aquests països que van sofrir l'esclavitud, de cara als reptes del futur, sense dedicar massa temps al passat. No podem canviar la nostra història, però sens dubte hem de parlar d'ella”.

“Holocaust de l'esclavitud”

Un dels fundadors de la comissió d'indemnitzacions que impulsa aquests temes va ser Ralfh Gonsalves, primer ministre de Saint Vicent i Grenadinas, qui ha subratllat que “és molt important elaborar un pla que reconegui la justícia reparativa, que tingui en compte l'impacte psicològic i socioeconòmic de l'esclavitud en el temps”.

Gonsalves diu que els britànics van cometre genocidi amb els indígenes i africans i que els van traumatitzar, “però en l'abolició de l'esclavitud les indemnitzacions milionàries van ser concedides als esclavistes, mentre que als quals van sofrir esclavitud i als oprimits, res. Aquests últims no tenien res a començar a construir: ni terra, ni aparença, ni educació. Aquesta herència d'esclavitud i opressió continua afectant les nacions del Carib”.

Els governs del Carib i la societat civil local s'han mantingut fermament en el tema i demanen al Govern del Regne Unit, al Banc d'Anglaterra i a l'Església d'Anglaterra que adoptin una estratègia adequada per a donar suport a la reconstrucció post-colonialista: “El Regne Unit va rebre el Pla Marshall després de la Segona Guerra Mundial, però es nega a comprometre's amb el Carib quan aquest ha sofert l'Holocaust de l'esclavitud”.

Milions d'esclaus en el Carib

Segons la revista Black History Month Magazine, entre els segles XVII i XIX els britànics van portar 3,1 milions d'esclaus a les seves colònies del Carib per a treballar en les plantacions de sucre, tabac i cafè.

Esclavitud. En el llibre Una història de la Humanitat, Philipp Curtin va donar en 1969 el nombre d'esclaus que van ser traslladats d'Àfrica a Amèrica per la força entre 1501 i 1868: Entre 11 i 12 milions de persones, la majoria homes i nens. Aquestes quantitats es mantenen en l'actualitat.

Segons l'autor del llibre, Michael Zeuske, el tràfic d'esclaus més important del segle XVIII. –“en el segle de la il·lustració” – i en el segle XIX –“en el segle de la civilització europea”-, quan l'esclavitud ja estava prohibida legalment. Segons els seus càlculs, a Amèrica van arribar entre 9,4 i 12 milions de persones amb vida a bord.