L'extrema dreta va ocupar el Capitoli. Vaig sentir la por, la ira, el to de paròdia friki increïble, la preocupació... De sobte, sense adonar-me, estava a punt de fer un pas perillós: des de la profunda enemistat cap als agressors i el seu projecte polític, a la defensa del capitoli. I amb la defensa del capitoli, la democràcia capitalista patriarcal en general, i en concret la dels EUA. Ño, un calfred.

L'extrema dreta denúncia i presa de consciència els paranys de les principals organitzacions del capitalisme, denúncia desobedientment la gestió autoritària de la crisi sanitària, nega la legitimitat dels governs sorgits de les ‘eleccions democràtiques’, parla contra les ‘elits’... (ensenyant les dents als empresaris? –He llegit que l'ex treballador de Mercedes que va destruir 69 furgonetes de luxe és seguidor de Vox. No sé si és cert, el preocupant és que em sembla possible–). Al cap i a la fi, l'extrema dreta representava actituds antisistemes. En la sokatira de la política s'està fent fort, ha sortit del tauler de la democràcia formal per la dreta, i com estem tots lligats a la sokatira, tot ens arrossega cap a la dreta.

Per a respondre a l'ofensiva de la dreta, existeix el risc que l'esquerra es converteixi en una crossa de democràcia formal –capitalista, patriarcal, colonial...–, defensant el capitoli com a símbol de democràcia; reivindicant com a autoritat l'Organització Mundial de la Salut finançada pels farmacèutics i Bill Gates enfront de Bolsonaro, Trump o Johnson; reivindicant la “solidaritat” en les armes de l'UMX i PPI. En alguna mesura i en alguns casos, a vegades, pot ser necessari, però no ens vengem la necessitat com a virtut, ja que podem acabar de celebrar el que ahir rebutjàvem. La crisi de legitimitat institucional i del sistema democràtic s'intensificarà en els pròxims anys. La pregunta és: un ciutadà del carrer que per primera vegada comença a qüestionar el sistema per la pobresa i la incertesa, a on mirarà avui dia demanant solucions i respostes, a l'esquerra o a la dreta?

En temps de crisi i col·lapse sistèmic, no regalem a la dreta l'imaginari i la bandera de les alternatives radicals i de les posicions contràries al sistema. És el moment d'exigir-nos més, no acontentar-nos amb menys. Tirem de la sokatira a l'esquerra i a l'esquerra, fins i tot des de fora del tauler. Els peus en la terra i al poble, però somiem radicalment i treballem per a materialitzar aquests somnis. Que els capitóleos de la casa i del món siguin atacats, però per baix i per l'esquerra.