El 8 d'octubre, dones de diferents realitats i contextos es van asseure entorn de la taula, sota el lema “Feminisme pagès i popular, finances ètiques i economia feminista”, per a explicar i reflexionar sobre les alternatives que impulsen enfront de l'actual sistema capitalista patriarcal. La taula rodona va tenir lloc a la Casa de les Dones de Sant Sebastià, organitzada per les entitats Financiaz Haratago, Elkarcredit i Mundubat.

Per a donar una visió d'Euskal Herria, també van ser presents Josefina Roco Sanfilippo, experta en economia feminista de la Fundació Mundubat, i REES Zaloa Pérez, d'Euskadi. Josefina Roco va decorar la Casa de les Dones amb una foto de la frase “El capitalisme no funciona, la vida és una altra cosa”, que era la tesi principal de la taula rodona.

Per a organitzar i conjuminar idees, l'esdeveniment va estar dirigit per Irati Cifuentes Axpe, membre d'Economistes Sense Fronteres. “Utilitzem el sistema patriarcal i capitalista una vegada i una altra sense reflexionar”, va començar Cifuentes: “És imprescindible construir alternatives des del feminisme i per això estem avui aquí per a demostrar que hi ha alternatives”.

Les finances no són ciències exactes

Tots els experts de la taula van estar d'acord; el nostre sistema financer té una visió ‘masculina’. “Ens han venut que el nostre sistema financer i econòmic és racional i objectiu”, va explicar Zaloa Pérez, “però el nostre model de gestió del món no és sostenible ni real”.

 

 

 

 

 

 

“Les idees relacionades amb la naturalesa i les cures es consideren ‘femenines’ i el progrés, la productivitat i la usabilitat són ‘masculines’”, va subratllar el membre de REES. “Hem de canviar aquesta cultura de gestió basada en valors masculins i patriarcals i donar més valor a la vida”.

Irati Cifuentes va assenyalar que estem embussats en aquest sistema i que les institucions no fan res a aquesta situació: “L'actual Pla d'Educació Financera de l'Estat espanyol no posa en qüestió el sistema financer que tenim. Els bancs et conviden als col·legis i instituts al fet que expliquis com funciona el sistema financer, com si fos una veritat absoluta”.

Quan es tractava de models masculins i femenins, Josefina Roco va comentar un detall important: “Un negoci gestionat per dones no vol dir que sigui una iniciativa emancipadora” Va deixar clar que moltes dones hem adquirit una perspectiva masculina en les tasques econòmiques: “Creiem que l'objectiu més important és el ‘Progrés’, que el consum és reflex del benestar i que el poder és imprescindible”.

Però és objectiu la importància de la productivitat? L'economia feminista qüestiona aquesta afirmació: “No podem posar preu a tot, la qual cosa el capitalisme deixa en la catifa també és important, no tot hauria de ser monetari”, va denunciar Roco: “Sense cures no es pot mantenir la vida”.

Les feministes de Centreamèrica tenen molt a ensenyar

El nostre sistema financer actual no deixa lloc a la confiança. Per a sol·licitar un préstec és imprescindible presentar un aval. Si no hi ha cap benefici monetari, el sistema considera aquesta acció com un absurd. Per això, encara que ens acceptin el préstec, ens posen interessos.

La nicaragüenca Lola Esquivel, no obstant això, va demostrar que és possible crear altres models. Esquivel és membre de la cooperativa Gloria Quintanilla i participa des de la seva creació: “Quan comencem a treballar, les dones de la comunitat de Santa Julia només teníem el 17% de les terres. Estàvem amb els homes en els espais organitzatius, però alguns de nosaltres comencem a qüestionar el model de gestió ‘masculí’. Llavors vam portar una proposta a aquests espais: el fons rotatori.”

El plantejament del Fons a Torns era el següent: Cada participant havia de lliurar una determinada quantitat de diners a la setmana, i tots els diners recaptats podia ser prestat per algú que el necessités, a canvi d'un interès molt baix. Els diners dels interessos es destinaria a invertir en la cooperativa: compra d'eines de camp, tallers, etc.

“Els homes ens van prendre per bojos”, deia Lola entremaliada: “Ens preguntaven: Us fiareu entre vosaltres sense cap mena de garantia? I si algú no retorna els diners, què?’ Llavors vam saber que nosaltres teníem una altra visió per a entendre les finances i vam creure per primera vegada que un altre món era possible”.

Quan unes poques dones van posar en marxa aquest model, van considerar una bogeria que els homes utilitzessin part dels seus beneficis per a la cura personal. Amb aquests diners es van començar a organitzar jornades mèdiques per a detectar el càncer cervical o per a la revisió dental, a més de finançar les sessions de perruqueria.

En l'actualitat, quaranta dones es reuneixen tots els diumenges per a recaptar, concedir i rebre préstecs i prendre decisions en grup. “Com ha funcionat tan bé, els homes també se'ns han acostat amb ganes de participar”, deia Esquivel amb orgull. Els concedeixen préstecs, amb un interès superior, perquè no són socis de la cooperativa.

Ara són els mateixos que al principi el veien amb desconfiança, però el camí per a arribar a aquesta situació no ha estat fàcil. “Hem hagut d'entrar com Sugandil en la lluita pagesa i ara les dones tenim el 60% de la terra de la nostra comunitat”, va assenyalar el nicaragüenc.

Marlen Sánchez és membre de l'Associació de Treballadors de Zona Rural de Nicaragua i participa en l'organització de formacions per a dones. “Organitzem escoles per a dones baserritarras, perquè treballin amb dignitat”, deia Sánchez: “No és fàcil introduir canvis dins d'aquest sistema patriarcal”.

En paraules de l'agricultora, “lluitem perquè les dones pageses adquireixin terra, aigua i condicions dignes, i d'aquesta realitat i necessitat vam néixer el concepte de feminisme pagès i popular. En aquesta lluita, homes i dones, tots hem de fer front al sistema que ens oprimeix, al patriarcat i al capitalisme”.

No obstant això, Sánchez va denunciar la desigualtat que existeix en les organitzacions agràries: “En teoria, tots els membres de l'associació estan d'acord amb la igualtat de gènere, però en la pràctica no veus aquest convenciment. Hi ha moltes parelles en les organitzacions pageses i, quan hi ha reunions, en moltes ocasions només apareixen els homes, perquè les dones han de quedar-se cuidant als nens”.

Ana María Quinteros és membre de l'Associació Nacional d'Agricultura i Ramaderia d'El Salvador. Igual que els nicaragüencs, va denunciar la disparitat: “La situació dels pagesos és molt vulnerable, però més greu encara la de les dones agricultores”. Quinteros també va destacar el valor de la labor de garantir els drets de les dones rurals: “El que fem és molt difícil, va contra corrent d'aigua en un món que pivota entorn dels diners i els mercats”.

“Quan comencem a organitzar activitats exclusives per a dones, els homes de l'associació es van queixar demanant explicacions”, deia el salvadorenc. “Nosaltres els expliquem clarament la raó: tots els altres espais de l'associació són per als homes, encara que no ho diguin”.

Després d'escoltar les seves paraules, Irati Cifuentes va comentar la importància d'estendre aquestes experiències al País Basc: “Aquests models que ens han esmentat els experts de Centreamèrica han de ser traslladats a l'àmbit educatiu per a demostrar que existeixen alternatives per a l'organització del sistema financer. Si l'educació financera de les generacions esdevenidores està en mans dels qui van crear la crisi econòmica, mai podrem sortir d'aquest sistema”.

 

 

 

 

“Que cadascun lluiti per la seva trinxera”

Pel que sembla, en la taula es van reunir dones molt diferents: joves i majors, d'aquest i aquell continent, rurals i urbanes… No obstant això, totes estaven d'acord amb el que s'ha dit per la resta i van trobar similituds en molts relats.

En paraules de Josefina Roco, “no és casualitat que existeixin situacions comunes, encara que tinguem contextos diferents; d'una manera o d'una altra, aquest heteropatriarcado ens aixafa a tots”. Marlen Sánchez va cridar a la solidaritat internacional en sentir-ho: “L'internacionalisme és clau en la lluita feminista; la teva opressió ha de sentir-me jo i tu has d'interioritzar la meva”.

Quant a les similituds, Josefina Roco va expressar el següent: “Quan treballes en el moviment feminista, estiguis on estiguis, sovint escoltes la següent frase: ‘Era més feliç quan no em donava compte de les coses’. Tots van riure assentint.

“Cadascun ha de construir la seva trinxera, segons el seu context, però estem en la mateixa guerra i tenim el mateix objectiu: la igualtat”, va resumir Lola Esquivel al final de la taula rodona.