Grup: Invertebrat/ macroplàncton Verdós/ Cnidario/ scyphomedusa.
Mesura: Poden tenir un diàmetre superior a 150 cm i un pes superior a 25 kg.
On viu? En alta mar . Però el pòlip es posa en la costa, d'on sorgeixen les meduses joves (ephyras).
Què menja? Plàncton i petits crustacis.
Nivell de protecció: No està protegit.
En el Golf de Bizkaia, amb les confusions entre espècies per onsevulla, podem trobar exemples de meduses del gènere Rhizostoma, tan conegudes a l'estiu. Al Cantàbric podem trobar dues espècies d'aquest grup: Rhizostoma octopus (Gmelin, 1791) i Rhizostoma luteum (Quoy et Gaimard, 1827). No obstant això, a vegades s'ha utilitzat el nom de la medusa Rhizostoma pulmo (Macri, 1778) que es troba en les aigües mediterrànies. Per tant, podríem parlar també de la còpia atlàntica de R. octopus R. pulmo.
Igual que ocorre amb les notes vives verdoses, no és un grup fàcil d'investigar, però en l'última dècada s'han donat grans avanços en la recerca del seu cicle de vida. Encara que en totes les espècies del gènere Rhizostoma hi haurà exemplars joves, són difícils d'observar ja que són meduses transparents de 3 a 4 cm. Les campanes d'adults, no obstant això, poden tenir més de 150 centímetres de diàmetre i existeixen meduses de més de 25 kg.
R. octopus és la immensa medusa que podem trobar al Cantàbric i en Zurriola, Saturraran o Ondarraitz que acaricia. Encara que en molts llocs i idiomes es coneix com a “Medusa de Kupel”, “Pulmó de Mar” o “Coliflor”, en el nostre cas és “Campana Blava”. Al nord de la nostra càlida mar, per exemple en la mar d'Irlanda, és més fàcil observar-lo en grans grups, mentre que aquí, individualment i en petites quantitats. Les tortugues de pell i els peixos lunars són amants d'aquesta medusa i realitzen milers de milles marines a la recerca d'aquesta presa, visitant les fredes aigües del nord.
La campana blava pot presentar diferents colors al llarg de la seva vida: blanc o groguenc, verd, blau, rosa o marró. Però té una corona de color morat que mereix especial atenció: decora tota la vora de la campana donant color als seus 112 lòbuls arrodonits. A més, els vuit braços bucals que té sota la campana són indicatius per a la identificació de l'espècie, amb una estructura en forma de coliflor arrissada. En aquests braços tenen centenars de petits tentacles, proveïts de cèl·lules urticants anomenades “nematocistas” que els utilitzarà per a la caça i la defensa.
L'altra campana que podem trobar en les nostres aigües és la campana blanca (R. luteum). S'ha donat per desaparegut durant molts anys, en haver-se identificat malament, en confondre's amb altres membres. La campana blanca és més abundant de l'esperat, des de la mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica.
Entre elles destaquen dues característiques: una corona violeta de la vora de la campana i la morfologia dels braços de la boca. Les pales de la campana blanca tenen la forma d'una esborra llarga, que pot aconseguir els tres metres de longitud, generalment de color groc pàl·lid, amb tons porpra en el seu extrem.
Atenció, doncs, si la pròxima vegada veiem meduses en la mar, no totes són iguals.
Itsasoan badira landareen itxura izan arren animalia harrapari diren izaki eder batzuk: anemonak. Kantauri itsasoan hainbat anemona espezie ditugun arren, bada bat, guztien artean bereziki erraz atzemateko aukera eskaintzen diguna: itsas-tomatea.
Ugaztunei eskainitako azken artikuluaren amaierako hitzak hurrengo animalia aurkezteko aitzakia paregabea dira. Bertan esaten genuen muturluzeak erreka “garbi eta txukunak” behar dituela, kutsadurarik gabeak baina elementu natural anitzekin. Animalia txiki horren... [+]
Antxoa, bokarta edo albokartia, gure arrain komertzialen artean txikiena, euskal kostaldera hurbildu da.
Katalanen ustetan artzainak engainatzen omen ditu hegazti honek: “enganyapastors”. Espainiar eta latindarrek, aldiz, ahuntzari esnea kentzen diola diote, hortik datorkio hain zuzen ere izen zientifikoan (Caprimulgus europaeus) islatzen den caprimulgus (capra... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]