Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Campanes per onsevulla

  • La taxonomia és el camp de la ciència que té per objecte la diferenciació i identificació de les espècies tenint en compte les seves característiques mínimes. Mil orígens, mil noms comuns i un sol nom científic. Consensuar noms és una tasca difícil i tan important com per a garantir que estem entorn d'una espècie concreta.

18 de març de 2024 - 06:51
Última actualització: 08:16
Argazkia: Xavier Caisey / CC-BY-4.0
Campana blava (Rhizostoma octopus)

Grup: Invertebrat/ macroplàncton Verdós/ Cnidario/ scyphomedusa.

Mesura: Poden tenir un diàmetre superior a 150 cm i un pes superior a 25 kg.

On viu? En alta mar . Però el pòlip es posa en la costa, d'on sorgeixen les meduses joves (ephyras).

Què menja? Plàncton i petits crustacis.

Nivell de protecció: No està protegit.

En el Golf de Bizkaia, amb les confusions entre espècies per onsevulla, podem trobar exemples de meduses del gènere Rhizostoma, tan conegudes a l'estiu. Al Cantàbric podem trobar dues espècies d'aquest grup: Rhizostoma octopus (Gmelin, 1791) i Rhizostoma luteum (Quoy et Gaimard, 1827). No obstant això, a vegades s'ha utilitzat el nom de la medusa Rhizostoma pulmo (Macri, 1778) que es troba en les aigües mediterrànies. Per tant, podríem parlar també de la còpia atlàntica de R. octopus R. pulmo.

Igual que ocorre amb les notes vives verdoses, no és un grup fàcil d'investigar, però en l'última dècada s'han donat grans avanços en la recerca del seu cicle de vida. Encara que en totes les espècies del gènere Rhizostoma hi haurà exemplars joves, són difícils d'observar ja que són meduses transparents de 3 a 4 cm. Les campanes d'adults, no obstant això, poden tenir més de 150 centímetres de diàmetre i existeixen meduses de més de 25 kg.

R. octopus és la immensa medusa que podem trobar al Cantàbric i en Zurriola, Saturraran o Ondarraitz que acaricia. Encara que en molts llocs i idiomes es coneix com a “Medusa de Kupel”, “Pulmó de Mar” o “Coliflor”, en el nostre cas és “Campana Blava”. Al nord de la nostra càlida mar, per exemple en la mar d'Irlanda, és més fàcil observar-lo en grans grups, mentre que aquí, individualment i en petites quantitats. Les tortugues de pell i els peixos lunars són amants d'aquesta medusa i realitzen milers de milles marines a la recerca d'aquesta presa, visitant les fredes aigües del nord.

La campana blava pot presentar diferents colors al llarg de la seva vida: blanc o groguenc, verd, blau, rosa o marró. Però té una corona de color morat que mereix especial atenció: decora tota la vora de la campana donant color als seus 112 lòbuls arrodonits. A més, els vuit braços bucals que té sota la campana són indicatius per a la identificació de l'espècie, amb una estructura en forma de coliflor arrissada. En aquests braços tenen centenars de petits tentacles, proveïts de cèl·lules urticants anomenades “nematocistas” que els utilitzarà per a la caça i la defensa.

L'altra campana que podem trobar en les nostres aigües és la campana blanca (R. luteum). S'ha donat per desaparegut durant molts anys, en haver-se identificat malament, en confondre's amb altres membres. La campana blanca és més abundant de l'esperat, des de la mar Cantàbrica fins a Sud-àfrica.

Entre elles destaquen dues característiques: una corona violeta de la vora de la campana i la morfologia dels braços de la boca. Les pales de la campana blanca tenen la forma d'una esborra llarga, que pot aconseguir els tres metres de longitud, generalment de color groc pàl·lid, amb tons porpra en el seu extrem.

Atenció, doncs, si la pròxima vegada veiem meduses en la mar, no totes són iguals.


T'interessa pel canal: A ze fauna!
2024-12-23 | Irati Diez Virto
No soc un ratolí, ni un talp; soc un ratoner
En sentir la paraula mamífer, sovint els primers representants que se'ns venen al capdavant són els de major grandària: l'os, el llop, el cérvol… A vegades els primers a aparèixer són el gat domesticat o el gos, o lleons llunyans i elefants. L'espectacularitat sol guanyar... [+]

Or al cap, la majoria en l'aqüicultura
Hi ha diverses espècies que semblen forçades a romandre sempre en les peixateries. Un peix entre ells té una resplendor especial, perquè ens mira amb una corona d'or: orades (també en castellà, obeint a la mateixa característica, daurada). Al costat d'ells hi ha un lot que... [+]

Caçador forestal
És de nit. La llum de la lluna passa a través de les poques fulles que queden en els arbres. El silenci és absolut. Els ocells dormen entre la mala herba, protegits, adormits. Però de sobte alguna cosa va colpejar l'estómac. La majoria dels ocells s'han espantat, però s'han... [+]

Menovell d'escut jaspiat
Turista no convidat
Va ser vista per primera vegada en 2016 als Països Catalans. Dos anys després, en 2018, els entomólogos Xanti Pagola i Imanol Zabalegui van donar a conèixer la seva presència a Guipúscoa. I també nomenar-ho en basc! Han passat uns anys i no diré que ens hàgim acostumat... [+]

2024-11-25 | Iñaki Sanz-Azkue
Una sargantana “on no hi ha res”
Últimament es parla molt del bosc. Sovint escoltaràs sobre la recuperació dels boscos, la creació de boscos i l'extensió del bosc. I pot ser una bona acció, sens dubte, perquè el seu valor com a ecosistema és alt. Però, en aquesta atenció i força que li prestem al... [+]

2024-11-18 | Nagore Zaldua
Cavaller, ballarí o guardador, un tresor invisible
Aquests animals, considerats pels antics grecs i romans com a éssers mitològics, havent nascut i crescut en el fons de la mar, en aconseguir la grandària dels cavalls de terra, haurien estat tirats del carro de Neptú. Els veien al lluny, saltant sobre els cims de les ones.

2024-11-11 | Irati Diez Virto
Incansable gegant marí
Els boscos canvien de color, el vent es refreda i els dies s'escurcen. Arriba l'hivern i apareix en terra seca i també en la mar. Els animals migrants comencen el seu camí cap al sud, i mentre les grues passen volant pel cel, el cel flueix a través de la mar, nedant en aigües... [+]

Sardina europea
Sense límits però no il·limitats
Es van trobar dues sardines... A l'Atlàntic, al Mediterrani, en l'Índic, en el Pacífic… De nit, a 25-55 metres de profunditat; de dia, fins a 100 metres, per a protegir-se dels depredadors.

Tórtora europea
Protagonista de l'època de passada
Un Ürx’aphal és un trixte al poble que es fa en Nigarrez pel carreró, Amb el seu afecte Lagün: Espera'ls, diables.

Eternitat d'un instant
En aquest apartat hem esmentat en diverses ocasions que en el món dels éssers petits, com en el nostre, l'aparença ens porta a empitjorar moltes vegades. I l'amic que avui portem és un clar exemple d'això, ja que pocs animals tenen un aspecte més feble o més vulnerable en la... [+]

2024-10-14 | Iñaki Sanz-Azkue
Trident de cantonada
Quatre potes petites per a un cos ràpid
Traurem dues fotos a la nostra memòria: una ens portarà a les Bardenas de Navarra. Allí, al costat d'una pista polsosa, trobarem un petit camp d'herba alta. La foto mostra a un jove herpetólogo que s'endinsa en ella: alerta, què veure. Però més que veure, percep moviments en... [+]

Jabirón
L'agulló, que no és medusa
Aquest estiu no hem vist massa meduses a les nostres platges. Però centenars de persones han estat ateses en els llocs del Cantàbric, des de Galícia fins al País Basc. Meduses? No. Caravel·les portugueses llavors? Tampoc. En aquesta ocasió, els agullons d'un peix han estat... [+]

2024-09-30 | Irati Diez Virto
És cérvol o cabirol?
Segurament un naturalista hauria pogut llegir i pensar aquesta pregunta: “Preguntar també! No tenen res a veure!” És cert que, una vegada conegut, el cérvol i el cabirol es diferencien fàcilment. Però per a alguns no és fàcil veure aquest animal a la muntanya i... [+]

2024-09-23 | Nagore Zaldua
Adeu, J.
Quina fauna! En la primera temporada del capítol IV, he presentat diverses onades d'éssers marins des de la borda de la trainera d'aquest racó. No obstant això, vull utilitzar el meu primer article de la segona temporada per a homenatjar un amic i subratllar la importància... [+]

Antzandobi comú
Cabezón de campanya
És un ocell capgròs, però no perquè sigui obstinat, sinó perquè físicament té un cap gran. Per això és coneguda aquest ocell, molts dels noms que s'utilitzen en basc fan referència al seu gran ull i cap: capgròs, gegantesc, begihandi, badall… En canvi, el nom comú... [+]

Eguneraketa berriak daude