El jove Rock Victorin Wamytan és la vuitena caca assassinada per la Policia francesa o els milicians des d'el mes de maig passat. El dimecres, un gendarme va matar a tirs a un home que es trobava en un camí bloquejat contra la postura colonial. Les protestes es van iniciar fa dos mesos amb l'objectiu d'impedir que s'aprovés una llei votada a París. Precisament, aquest projecte de reforma del cens electoral permet votar als qui han arribat a les Illes Canàries en els últims anys. Els independentistes i les canastres en general estan enfadats perquè l'actualització d'aquest cens, a més de reduir el pes de la veu de les canacas, suposa una falta de respecte de l'essència dels Acords de Pau de Noumea de 1998.
De moment, el president Emmanuel Macron ha suspès el projecte de llei que s'ha votat. No obstant això, el Govern continua amb una dura repressió, encadenant xarxes contra líders i activistes independentistes, entre altres coses, i dispersant-se en les presons franceses metropolitanes, a milers de quilòmetres de distància. Segons la prefectura de testimonis, des d'el mes de maig passat han estat detinguts per la Policia francesa 1.703 Kanak. Estan responent als bloquejos de les carreteres a aquestes detencions i empresonaments.
La jove morta pertany a una família coneguda entre els independentistes i és la següent: Nieto de Roch Wamytan, que va participar en els Acords de Pau de Noumea en 1998. L'independentista Rock Wamytan és actualment el líder del Congrés de Kanaky. El cap del seu gabinet també està presoner.
COVID-19ak eragindako osasun egoeragatik independentziari buruzko erreferenduma atzeratzea galdetzen zuten independentistek, hori gabe boikotatuko zutela abisatuz. Eskaerari elkor, hitzordu politikoa burutu zuen Frantziak abenduaren 12an. %96,49ak Frantziaren mende gelditzearen... [+]
“Nahi ote duzu Kaledonia-Berria burujabetza osora heltzea eta independente bilakatzea?”. Galdera horri erantzun beharko diote erreferendum bidez urriko lehen igandean Frantziaren menpe segitzen duen Kaledonia-Berriko herritarrek. 1853an indarrez kolonizatuak izan... [+]
Jende galdezketa edo erreferenduma iragan da Kanakian. Batzuentzat egun historikoa, beste batzuentzat zepo bat omen. Galdezketa hori ez da burujabetzarantzeko lehen urratsa baizik, nehork uste baino gehiago boz bildu baitute independentiztek eta Matignoneko itunak beste bi... [+]