Amb la situació actual, el festival ens ofereix una alternativa interessant per a gaudir de la cultura, ja que la majoria dels projectes es poden veure en l'espai obert i el recorregut que se'ns proposa, que pot recórrer-se en tres hores, es pot fer a peu, gaudint de l'encant que té el propi poble. Des del principi ha estat part de la personalitat pròpia del festival portar l'art al carrer i fer-se amb l'esfera pública penjant les teles de fotos en nombrosos racons del poble. Enguany, no obstant això, aquesta acció s'ha tornat més necessària que mai, en una edició que s'ha cridat a ser la més urbana, digital i participativa.

Des de l'aparició del COVID-19 les nostres vides s'han transformat i si bé encara no sabem fins a on poden arribar les conseqüències directes i indirectes del virus, ja estem vivint les limitacions i les retallades que afecten els nostres moviments i hàbits socials. Sembla que estem en el camí d'un canvi de paradigma en el qual s'han buidat els carrers i s'han multiplicat les pantalles i sembla que estem a les portes d'una nova manera de pensar, construir i compartir l'espai públic. Aquest context és el marc per a la selecció de les propostes artístiques de la present edició. Amb la finalitat de destacar una característica dels projectes, es tracta d'adaptar aquestes obres als nous temps, tant pel que fa a temes com a formats; i encara que vegin obres d'artistes de diferents orígens, en moltes obres s'aprecia la transformació del model de vida que ha suposat aquesta pandèmia.

La seu del festival es troba en un local situat al carrer Amezti d'Algorta, on es troba a la disposició del públic el material necessari per a realitzar la visita. En aquest local del carrer Amezti hem trobat a l'artista Victoria Ascaso explicant el seu projecte T4BU-Thanks for being You. Sol·licita als assistents l'accés als seus mòbils a través d'una app perquè l'activitat de mòbil dels visitants es faci pública en temps real i durant un minut. A la sala contigua, en una pantalla gran, es poden veure fotos, agenda i matches de Tinder de diversos anònims que s'han adherit a aquest projecte. En el local contigu es troba False Positives d'Esther Hovers, un projecte fotogràfic basat en sistemes de vigilància que identifiquen comportaments inusuals en la realització de cures predictives en espais públics. Membres del col·lectiu Estampa de Barcelona treballen amb un senyal de vídeo captada directament per una càmera instal·lada als carrers de Getxo. En aquest moment, les persones o vehicles que circulen enfront de la webcam s'eliminen automàticament, bolcant completament l'ús que tenen aquestes cambres.

En el mercat d'Algorta, envoltats de carnisseries i llocs de venda de fruites de temporada, trobarem sis diorames de Sohei Nishino, realitzats en blanc i negre i en gran manera. Munta mapes de ciutats que es componen de milers de fragments de fotografies preses durant els seus viatges a ciutats com l'Havana, Amsterdam, Nova Delhi o Johannesburg, partint de l'imaginari que aquestes ciutats han deixat en la seva memòria. En la façana de la fira trobarem els acolorits muntatges fotogràfics de la polonesa Agnieszka Sejud. Aquestes fotografies tenen també una altra difusió, ja que formen una col·lecció de sotagot que es poden adquirir en diferents bars d'Algorta.

Potser la imatge més coneguda del Getxophoto és la dels contenidors situats a la platja d'Ereaga. Un any més, dos projectes de gran força cobreixen els contenidors apilats a dues altures. Michael Wolf participa en el projecte Tòquio Compression, centrant-se en les acumulacions asfixiants que es produeixen en els mitjans de transport de Tòquio i preguntant com l'allunyament social provocat per la pandèmia afectarà les megaciudades amb sobrepoblació. El fotògraf Ilyes Griyeb ha posat el focus en els immigrants marroquins que es desplacen a Espanya per a treballar en la recol·lecció de maduixes. Durant la pandèmia es va identificar com a treball essencial el treball dels temporers, encara que les condicions laborals d'aquestes persones continuen sent deplorables.

Cal destacar també la sèrie Els Intruses de la fotògrafa marroquina Randa Maroufi. A través d'un sol gest en les seves fotografies, ha aconseguit transformar per complet el missatge de les imatges. Ha omplert de dones els racons de bars, perruqueries, parcs i carrers, imitant les actituds i els gestos dels homes. Aquest és un projecte que visibilitza els desequilibris de gènere que encara vivim i Maroufi ens explica l'espai públic com un espai en disputa.

L'espai digital té una gran presència en l'edició de Getxophoto d'enguany. En la pàgina web del festival Ràdio Ambulant podcasta, Kalera! Es poden trobar, entre altres coses, el playlist de cançons ballables que encaixen amb el lema –aquest text s'ha escrit amb aquestes melodies–, la ràdio pirata que parla de tecnologies alternatives, aplicacions per a fer pòsters protestants o filtres per a utilitzar-los en Instagram. En aquest apartat cal destacar el modelatge 3D realitzat per l'artista mexicana Julieta Gil al monument La Columna de la Independència, representat gràficament per a la denúncia de femicidios. També són projectes pensats per a fomentar la participació ciutadana: un projecte que cobreix les finestres d'un edifici amb fotografies de videotelefonades realitzades durant el confinament o una selecció de fotografies que es poden veure en els aparadors dels comerços d'Algorta, entre altres.

La invitació a sortir al carrer i a repensar com volem viure i compartir l'espai públic és perfecta en aquests temps. Aquestes exposicions i propostes artístiques que se'ns presenten als carrers de Getxo ens brinden l'oportunitat de pensar en nous models.