Sota la justícia
L'imperialisme lingüístic espanyol, en els últims 40 anys anomenats democràcies, a través del poder judicial, ha posat en via judicial permanentment el basc, i ha donat més d'una puñetada al progrés de la nostra llengua sacsejant els martells de fusta dels jutjats que estan en l'arrel del regne. En els últims 40 anys, des dels tribunals, sovint s'han tallat les ales al basc que volia ser ocell.
Per a cuidar i promoure el basc en la Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra (i, per descomptat, en Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa) necessitem un canvi de paradigma de l'actual legislació perquè, com en els últims 40 anys, el martell de la justícia no ens colpegi una vegada i una altra.
La primera Llei 10/1982, bàsica de normalització de l'ús del basc, aprovada a Euskal Herria, acaba de complir 40 anys el passat 24 de novembre. I recordem —no ho oblidem— que, encara, en el segle XXI, el basc manca d'oficialitat legal en tot el País Basc (no té oficialitat plena en la major part del territori navarrès, on resideix el 90% dels navarresos, 600.000 navarresos) i en tot el País Basc Nord, i mai ha tingut cap reconeixement legal). Per tant, al País Basc de principis del segle XXI encara estem lluny de ser una legislació que permeti el ple ús normalitzat de la nostra llengua en tota l'extensió del nostre territori.
"La primera llei aprovada per a regular l'ús del basc a Euskal Herria acaba de complir 40 anys el 24 de novembre. I recordem que encara el basc no té oficialitat legal en tota Euskal Herria"
En l'actualitat, la Llei del Basc vigent en la Comunitat Autònoma del País Basc se centra en la llibertat lingüística dels ciutadans i els drets lingüístics. Però amb la direcció que ha adoptat l'actuació judicial en els últims 40 anys, aquest sistema basat en la llibertat lingüística dels ciutadans i els drets lingüístics s'ha convertit en una espasa doble. De fet, en un únic territori en el qual el basc té plena oficialitat —en la CAB— en els últims 40 anys, des dels tribunals —establint el principi fraudulent d'equilibri imprescindible entre les llengües— els jutges espanyols han vetllat més rigorosament i apassionadament pels drets lingüístics dels ciutadans monolingües castellanoparlants, establint el mateix tractament i simètric per a les dues llengües que no es troben en la mateixa situació, a vegades el desconeixement del basc enfront de la necessitat de coneixement forçós del castellà i a la conversió en un autèntic privilegi tabàquic.
La renovació dels paràmetres del règim lingüístic és fonamental per a la normalització de l'ús social del basc. Hem de focalitzar el nou paradigma legal en la cura i foment de les àrees funcionals respiratòries d'ús natural i espontani del basc. El nou eix legal ha de situar-se en els espais funcionals propis del basc. Tenim el patrimoni immaterial de la cultura com a àrees respiratòries funcionals del basc i hem d'aconseguir que siguin així nomenades perquè rebin el màxim suport legal. En això hem de posar l'esforç. Una nova direcció i una nova tasca de l'activitat cultural basca del segle XXI ha de ser la d'intentar protegir, conservar, trencar i difondre aquest patrimoni.
Patxi Saez Beloki, sociolingüista i membre de la Comissió de Foment d'Euskaltzaindia.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Fa unes setmanes, al carrer Diputació, en el centre de Vitòria-Gasteiz, dos homes van llançar a una persona sense llar des del petit replà de l'escala que donava a l'exterior del local on dormia. No sols ho van derrocar, sinó que immediatament van col·locar davant la llotja... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]
Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]
Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]
Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]
Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]
Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]
Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.
Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]
Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]
Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:
“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du
Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]