Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Martín Villa se senti davant la justícia

  • L'exministra franquista ha defensat la seva innocència davant la jutge María Servini. Servini té un termini de deu dies per a decidir si pot o no processar a la jove o tancar el procés contra ella.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

04 de setembre de 2020 - 08:41
Osteguneko kontzentrazioa. Argazkia: Ahotsa

La Justícia argentina imputa a l'exministre franquista Rodolfo Martín Villa un delicte d'homicidi per la massacre de 1976 a Vitòria-Gasteiz, els successos dels Santfermins de 1978 i altres sis assassinats per les forces armades espanyoles entre 1976 i 1977, en el marc del delicte general de crims de lesa humanitat. A la tarda, Martín Villa ha declarat telemàticament davant la jutgessa argentina María Servini. Al carrer, centenars de persones s'han reunit al llarg de l'interrogatori en la plaça Tahrir.

Segons fonts jurídiques citades per diversos mitjans, Martín Villa ha defensat la seva innocència en aquests fets i ha elogiat el paper de la transició com a "pont entre la fi del franquisme i la democràcia", entre el nou món. En una carta remesa al jutge el passat 25 d'agost, Martín Villa va negar que existís "genocidi" durant la Transició, en la qual va morir assassinat. Per tant, ha insistit avui que la transició ha estat "una de les millors etapes" i que "ha estat impossible" que es produís un genocidi.

Després d'analitzar la declaració de Martín Villa, el jutge Servini té tres possibilitats. L'advocat de les víctimes del franquisme, Eduardo Fachal, ha explicat que el cas es pot arxivar en l'Audiència Nacional. "Llavors ho recorreríem nosaltres, en aquest procés judicial anirem fins al final", ha dit Fachal. La segona opció és declarar que no té proves suficients per a ser processat. "Martín Villa seguirà imputat i hauríem d'aportar més proves". Finalment, el jutge argentí podria decidir també processar a Martín Villa, que ja ha estat imputat.

Després de la declaració, la jutgessa María Servini té un termini de deu dies per a prendre una decisió, encara que els terminis poden ser ampliats.

Al matí, a Madrid, membres de la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina, Ceaqua, han comparegut davant els mitjans de comunicació. Han destacat que amb la presa de declaració, l'Argentina ha fet el primer pas per a "posar fi a la impunitat contra els crims comesos durant la dictadura franquista". 10 anys després de la querella argentina, la jutgessa Servini de cobria ha subratllat que ha pres declaració a l'exministre franquista "superant les resistències i els obstacles" i han denunciat la labor de l'Estat espanyol durant tot aquest temps "entorpint el procés judicial".

A més, han destacat que la Querella argentina és l'eina "més eficaç" contra la "impunitat" dels crims del franquisme.

A més, els quatre ex presidents del Govern espanyol -Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy– han denunciat el suport a Martín Villa i l'enviament d'una carta per part del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.Els membres de Ceaqua han subratllat que la postura que han adoptat és "irreverent" i "inacceptable". "Han infringit el respecte a la independència del poder judicial, intentant pressionar l'actuació de la jutge Servini", ha afegit.

No obstant això, Andoni Txasko, membre de l'Associació 3 de Març, ha assegurat en una compareixença a Madrid que "no li ha sorprès" l'actitud dels expresidents espanyols perquè els governants que han governat durant els últims anys han "intentat entorpir" el cas.

Concentració multitudinària en Pamplona/Iruña

Al mateix temps, a Euskal Herria, els manifestants s'han concentrat enfront del Palau de Justícia de Pamplona/Iruña per a exigir que el franquisme sigui jutjat. A la concentració, convocada per la plataforma Sanferminak gogoan del 78, s'han sumat altres col·lectius com l'Associació 3 de Març, la família de Joseba Barandiaran, l'associació Goldat, l'Associació Cultural Intxorta 1937, la Fundació Egiari Zor, Rosella del Camí i l'Associació Republicana de Miranda, entre altres.

Els assistents han mostrat el seu suport a la querella, impulsada per la jutge Servini, i han aclarit que aquesta és l'única acció penal que s'ha obert per crims del franquisme. Els concentrats a Pamplona/Iruña han denunciat que la querella mostra "una sèrie de violacions massives i sistemàtiques" de drets humans en el règim franquista. Esperen que aquest sigui el camí per a "obrir les portes al fet que Rodolfo Martín Villa sigui jutjat i condemnat per l'assassinat d'eta".


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
La Universitat de Los Angeles posa a disposició vídeos inèdits de la guerra del 36
Es poden veure imatges d'altres municipis de Donostia-Sant Sebastià i Guipúscoa en la pàgina web de la universitat.

Presenten una proposició de llei per a la supressió d'elements de simbologia feixista i la creació d'un centre d'interpretació del Monument als Caiguts
El PSN, que s'ha presentat avui amb la signatura dels grups parlamentaris d'EH Bildu i Geroa Bai, comptarà amb el suport de la coalició.

2025-02-06 | dantzan.eus
Reviuran els carnestoltes que es van perdre fa temps a Lazkao
En les últimes setmanes hem llegit que Lazkao vol recuperar els carnestoltes que es van perdre en els anys 1960-70. A partir d'aquestes festes, diversos grups del poble es reuniran i es publicaran el 28 de febrer per a celebrar els carnestoltes. Per a conèixer més detalls hem... [+]

2025-01-28 | Leire Ibar
Les associacions memorialistes demanen que La Cimera sigui lliurada a l'Ajuntament de Sant Sebastià
Les Juntes Generals de Guipúscoa han exigit que l'edifici de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià on van ser segrestats i torturats Lassa i Zabala compleixi la Llei de Memòria Democràtica es converteixi en un espai de memòria històrica. L'estat havia de cedir el palau a... [+]

2025-01-22 | Julene Flamarique
Pinten de vermell el Monument als Caiguts de Pamplona sota el crit de 'Caiguts' i 'Contra el feixisme a primera línia'
Les pintades s'han realitzat al llarg de la nit del dimarts, segons han explicat els veïns. S'han pintat la façana principal, les portes de la zona i les parets laterals de l'habitatge. La crida coincideix amb la mobilització convocada per la Coordinadora Juvenil Socialista per... [+]

2025-01-20 | Julene Flamarique
Demanen la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
Les associacions memorialistes consideren que el Palau del Marquès de Rozalejo, on se situaria l'Institut Navarrès de la Memòria, pot ser "un local d'homenatge, record i record", i portar el nom de Meravelles Lamberto. Els manifestants han afirmat que l'acord aconseguit pel PSN,... [+]

Joxe Mari Esparza: “Txikitik handira borrokatu behar dugu, egunerokoan gertu ditugun gauzak aldatuz”

Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]


Una manifestació reivindicarà aquest dissabte a Pamplona la demolició del Monument als Caiguts de Pamplona
La manifestació convocada pels grups memorialistes començarà en el Monument als Caiguts a les 18.00 i finalitzarà en la plaça del Castell. En la gala final participaran, entre altres, El Drogues, Gran Resperason, Ilargigorri i La Fanfarrona Poltra. En les següents línies... [+]

L'Ajuntament d'Hondarribia reconeix a Jesús Carrera com a "víctima de les situacions injustes generades per la dictadura"
En el 80 aniversari de l'assassinat de Jesús Carrera, tots els partits polítics que componen la corporació d'Hondarribia han fet pública una declaració municipal.

Koldo Amatria
“Eraistea da Erorien Monumentuaren esanahia aldatzeko modu bakarra”

Eraispenaren aldeko elkarteek manifestazioa antolatu dute larunbatean Iruñean. Irrintzi Plazan manifestazioaren deitzailea den Koldo Amatriarekin hitz egin dugu.

 


2024-12-27 | Julene Flamarique
Les associacions memorialistes criden a manifestar-se el 18 de gener per a exigir la demolició del Monument als Caiguts
Les associacions memorialistes han criticat la decisió de l'Ajuntament de Pamplona de no procedir a la demolició del Monument als Caiguts. L'alcalde de Pamplona, Joseba Asiron, ha estat acusat d'interpretar " malament" la Llei de Memòria Democràtica i ha convocat una... [+]

Reprenen els treballs per a exhumar a més víctimes de la presó franquista d'Orduña
Les obres es van iniciar el dilluns i s'han recuperat els cadàvers de 20 noves víctimes del franquisme, segons ha informat el Departament basc d'Interior. La tercera campanya d'exhumació de restes humanes es prolongarà fins al cap de setmana i està previst que s'allarguin.

2024-11-28 | Irutxuloko Hitza
L'Ajuntament de Sant Sebastià col·locarà el dissabte una placa en record de Mikel Zabalza enfront de la caserna d'Intxaurrondo
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià col·locarà aquest dissabte, 30 de juliol, una placa en record de Mikel Zabalza Garate (1952-1985), enfront de la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo (c/ Baratzategi, 35). Zabalza va ser detingut per la Guàrdia Civil en el seu... [+]

Eguneraketa berriak daude