El cas de Julián Assenge és molt conegut perquè en 2010 Wikileaks va revelar la informació de guerra dels Estats Units, i així es van conèixer les destrosses i vulneracions de drets humans comeses per l'exèrcit dels Estats Units en diferents països. Va publicar 400.000 informes de guerra a l'Iraq, 90.000 de guerra a l'Afganistan, 800 de Guantánamo i 250.000 informacions diplomàtiques als EUA.
Les autoritats estatunidenques van ordenar la detenció contra Assange i en 2012 el president de l'Equador, Rafael Correa, va donar suport a l'ambaixada del país a Londres. Va ser allí durant set anys, fins que l'11 d'abril de 2019 Lenin Moreno, nou president de l'Equador, va ser expulsat de l'ambaixada.
Lenin Moreno i Julian Assang van tenir moltes tensions, sobretot perquè Moreno feia Wikileaks amb filtracions sobre ell. Entre elles es troben les denúncies de corrupció que corresponen a Ina Investment Corporation, empresa vinculada a Moreno. I a més d'aquests enfrontaments, estaven també les pressions dels EUA perquè l'Equador expulsés a Assange de la seva ambaixada. Al final així va ocórrer, i això li va portar a la presó d'alta seguretat d'Assange Belmarsh.
Molt poques visites i situació greu
En aquests quatre anys Assang ha tingut molt poques visites, sobretot de la seva dona i advocada. Al principi sortien al pati amb la resta dels presos, però segons els ordenances de la presó, la presència d'Assange alterava el pati i van decidir sortir solos. Després va arribar l'època del COVID-19 i van tenir 23 hores en la cel·la. A causa de l'aïllament extrem, es troba en una greu situació psicològica, segons ha denunciat el seu advocat Aitor Martínez. Nils Melzer, un relator especial sobre la tortura de l'ONU, també ha denunciat les condicions de vida i com s'està manipulant l'assumpte per a arribar finalment a la pena.
L'Associació de Reporters Sense Fronteres també ha realitzat la seva visita, però al final no li han deixat. L'associació ha denunciat que el 4 d'abril es van emportar totes les autoritzacions, però se'ls va denegar l'entrada, posant com a excusa les informacions d'intel·ligència d'última hora i argumentant que eren periodistes. Segons l'associació, és conegut que el president de l'associació és periodista, però no anaven a visitar a Assange per a fer de periodista, sinó en defensa de la llibertat d'expressió”.
Tres recursos abans d'extradició als EUA
Quan Assang va demanar refugi en l'ambaixada equatoriana, Suècia i els Estats Units van sol·licitar la seva extradició. En 2017 es van arxivar totes les acusacions i el país va suspendre la petició d'extradició. Als EUA l'acusen de 18 delictes, entre ells la conspiració –pel seu injust rastreig d'informàtica– i la revelació de documents secrets. Aquestes acusacions poden ser sancionades amb 175 anys als EUA. Al juny de 2022, el Regne Unit va acceptar l'extradició d'Assange.
Ara hi ha tres recursos abans de l'extradició. El primer que cal decidir és el que s'ha posat a l'extradició de l'Alt Tribunal del Regne Unit, i si falla seria el torn del Tribunal Superior del Regne Unit, primer, i el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, després.
L'advocat Aitor Martínez informa el periòdic Públic que l'Alt Tribunal haurà de decidir si podria entrar en vigor la Llei d'Espionatge dels EUA al Regne Unit de 1917 quan un periodista hagi publicat informació veraç utilitzant fonts reals. O si, atès el principi de proporcionalitat, un periodista pot rebre un centre penitenciari de 175 anys per realitzar una recerca periodística.
Els Metges Sense Fronteres han denunciat que el Regne Unit està constantment obstaculitzant la defensa d'Assange i ha afegit que “Assang va fer possible que el públic conegués els crims de guerra. No es tracta de caure bé o malament, sinó de què és just”.
Osasun artak biltzen ari da Pablo Gonzalez Moskun une honetan. Joan den astean, Poloniako Radomgo segurtasun handiko espetxetik atera zen kazetaria bi urte eta bost hilabeteko preso egon ondoan. Poloniak leporatzen zion espioitza frogatu gabe libre atera da.