Les milícies supremacistes han tirotejat a dos manifestants en la protesta contra l'estat del cruel conqueridor basc Juan Oñate
- Als Estats Units, els moviments contraris als estats dedicats als colonitzadors blancs continuen obrint una perspectiva crítica sobre la història tant en un com en un altre. El dilluns els manifestants van intentar derrocar l'estàtua de bronze que adorava al conqueridor Juan Oñate a la ciutat d'Albuquerque, en l'estat de nou Mèxic. Una milícia armada de blancs supremacistes, no obstant això, va disparar i va ferir a dues persones. La Policia va detenir a l'agressor i va llançar gasos lacrimògens als manifestants, que van ser dispersats per la Policia.
Un dels protestants va ser traslladat en estat greu a un centre hospitalari amb pronòstic reservat. Juan d'Oñate està previst que sigui retirat per la destrucció dels seus pobles d'origen fa 400 anys, i el mateix dia, a la ciutat d'Alcalde de nou Mèxic, va ser eliminat una altra estàtua seva.
"El tiroteig de l'escultura d'Oñati va ser un acte de violència absolutament intolerable", ha declarat l'alcalde de la ciutat, Tim Keller, que ha anunciat que l'Estat serà retirat de l'escultura. "Anit, més que un símbol d'escultura, s'ha convertit en una qüestió de seguretat pública", ha declarat a la cadena estatunidenca CNN.
Qui va ser Juan Oñate?
Oñate va ser un conqueridor d'origen guipuscoà nascut a Mèxic, tal com es pot llegir en la Wikipedia en basca. El seu pare era el conqueridor Cristóbal Oñate (nascut a Vitòria o Oñati) i la seva mare, Catalina Salazar i de la Cadena. En aquesta època es deia Nova Espanya a un dels districtes administratius que Espanya va crear en 1535 per a gestionar les seves colònies a Amèrica.
En 1595, Juan Oñate va organitzar una expedició per a conquistar Nou Mèxic. La Wikipedia en anglès té l'article més complet sobre Juan Oñate entre les enciclopèdia lliure. En la mateixa es pot llegir que va tenir "la mà dura" i que va causar estralls en diversos pobles d'origen fins a la conquesta d'Amèrica. Un passatge diu així:
"Avui dia Oñate és coneguda per la massacre d'Acoma en 1599. Arran d'una disputa sorgida entorn de la propietat d'unes terres, els membres del poble d'Acoma van matar a 11 espanyols, inclòs el nebot d'Oñate, Juan de Zaldivar. Oñate va ordenar llavors una brutal resposta contra el poble d'Acoma. Van destruir el poble d'Acoma i van matar a entre 800 i 1000 habitants d'Acoma". Per a destruir el poble, va ordenar a Vicente de Zaldibar, germà del seu nebot.
Aquest altre passatge també es pot llegir en Wikipedia en anglès:
"Oñate també és conegut pel cas d'uns 500 supervivents: En el judici d'Ohkay Owingeh, Oñate va condemnar a la majoria a 20 anys de servei d'esclavitud, i a més va ordenar a tots els homes majors de 25 anys que tallessin un peu. Acoma va ser jutjat pel Govern espanyol per un delicte de "violència de gènere" contra els veïns de la localitat.
Avui dia la figura d'Oñate és molt controvertida en la història de nou Mèxic: En 1998, algú li va tallar el peu esquerre de l'estat que tenia a la ciutat d'Alcalde. Durant anys no es va saber qui i per què va fer aquesta acció fins que en 2017 el New York Times va publicar que un ciutadà natiu li va tallar el peu, com a repulsa a la figura de les matances i conqueridors que va cometre.
Dos amics van oferir una petita actuació de rap en la plaça i musutruk, després d'un senzill menjar popular. Amb una cançó ens van acordar que un veí, un jove, va morir recentment. Calia recaptar diners per a retornar el cadàver al seu poble natal. Ai, aquesta mare meva!... [+]
Euskal Herriko kaleetan kolonialismoarekin eta esklabotzarekin lotura duten pertsonaien presentzia aztertu du ARGIAko kazetari Axier Lopezek Gure heroiak liburuan, nazioartean sinbolo horien inguruan dagoen eztabaida Euskal Herriratzearen garrantziak mugituta. Liburua ARGIAren... [+]
L'exercici inconscient del dia a dia s'ha convertit en tema durant la seva estada a Euskal Herria. No porto molts dies i ja m'ha estret la respiració diverses vegades... Estic com observadora intentant buscar i redescobrir el meu poble. Si abans no volia veure coses o si hem fet... [+]
La sala d'exposicions d'Alhondegi sembla un espai més. Els murs s'han aixecat allí i aquí transformant l'espai, s'han vestit de moqueta negra i il·luminat únicament amb els fars de la construcció. Al llarg de la història hem de viatjar sobre una figura històrica amb ombres... [+]