Juan Luis Goenaga ha estat un dels artistes contemporanis més representatius de l'expressionisme basc. Ha mort aquest dimarts a Madrid als 74 anys d'edat a causa d'una greu malaltia que patia. L'artista donostiarra ha deixat després de si una extensa i rica obra de cinc dècades de marxa artística.

Va començar a dibuixar des de petit, però no va rebre una educació formal. Era autodidacta. En acabar les etapes de la ikastola i el batxillerat, és a dir, entorn dels 18 anys, es va prendre la pintura amb serietat. Mancava de tècnica, va haver de sortir a l'exterior per a aprendre la tècnica. Però Euskal Herria li va donar tota la resta: el paisatge. Dibuixava des dels paisatges. Així li ho va dir a Zeruko Argia en una entrevista concedida en 1972, responent a les preguntes d'Errialde. Acabava de guanyar el Gran Premi dels Pintors Bascos amb l'obra Zelatun.

En el moment de l'entrevista, Goenaga, de 22 anys, portava ja tres anys vivint en un caseriu de la localitat navarresa d'Alkiza. Anteriorment havia visitat París, Roma i Londres, i segons ell havia passejat amb freqüència pels museus d'aquestes capitals. Els seus ulls es veien ben oberts, estudiant sense descans. L'entorn d'Alkiza també li donava aquest aspecte. Segons les seves pròpies paraules, després de passar dies de passeig, començava a pintar a la nit, entorn de la naturalesa que li envoltava i al món mitològic i simbòlic que l'enlluernava. Però a Goenaga li agradava pintar gris, o almenys fosc; per a donar-li un altre significat, el verd dels prats que li envoltaven era marró.

Però no ha viscut només amb el paisatge entorn de les gammes. També porta sempre aconsegueixo la fotografia, i ha realitzat algunes obres que es poden considerar land art.