En una entrevista concedida a la revista Aiurri, l'autor del llibre, Xabier Lasa Bergara, destaca una fotografia en la qual apareixen onze bertsolaris que van participar en el campionat d'Andoain celebrat un mes abans de l'esclat de la guerra, entre ells Joxinixio Etxeberria Merdilledi. "Malgrat estar mirant, no he trobat cap cas similar en tota Euskal Herria. Aquell campionat indica l'afició pel bertsolarismo que hi havia en aquella època a Andoain".

El renaixement basc fort a Andoain

La primera part del llibre tracta la tesi principal de Lassa Bergara: que el renaixement basc va viure la seva època més pròspera en l'època de la República (1931-1936) i el dolor que el franquisme va suposar al bertsolarismo i a l'euskalgintza: "La reaccion que després de l'abolició dels Furs se sentís una certa amenaça de la uniformització política i cultural d'Espanya, va deslligar un moviment en favor del basc i de la cultura i els costums bascos, anomenat Euskal Pizkundea, que va aconseguir el seu apogeu durant la República per iniciativa de la generació d'Aitzol".

En aquella època Andoain comptava amb 4.000 habitants, i són exemple de la floració que va tenir al poble el moviment del renaixement. El llibre conta que es va treballar en basc: literatura, periodisme, teatre, bertsolarismo...

El cop militar de 1936 va revolucionar completament aquesta realitat, establint una única llengua (castellà) i una única mentalitat (franquisme) a través de les armes: "No hi ha més que veure que molts euskaltzales van ser afusellats, empresonats, exiliats i terroritzats. El missatge era clar per a qui treballava a favor del basc. No obstant això, durant el franquisme alguns bertsolaris van fer els seus esforços".

Joxinixio Etxeberria Merdilledi, bertsolari gudari

La segona part del llibre analitza la biografia. Lassa Bergara ha afirmat que va posar la seva obra "al servei del nacionalisme basc i de la cultura basca", en paraules de Lassa Bergara. Cantava en mítings del sindicat ELA, del sindicat de baserritarras ENB o del PNB i també va cantar en la final del campionat de bertsolaris d'Euskal Herria, en la qual va guanyar Txirrita. Lassa Bergara ha explicat que "d'una banda va rebre la tradició o l'ombra de Txirrita, i per un altre, va treure el vers de les sidrerías i el va portar als teatres". En l'època de la República, Lassa va trobar els versos escrits per Etxeberria en el diari El Dia i en ARGIA.

També va destacar com gudari, en una estratègia militar amb sentit especial i com a espia en el front biscaí, fent incursions nocturnes cap als seus enemics, vestit de carlista o falangista. Era la confiança del lehendakari, José Antonio Agirre, que confiava en ell.

Lassa Bergara reconeix que "em va semblar un personatge absolutament novel·lesc. Va morir d'una manera molt tràgica. Va ser assassinat pels franquistes en les trinxeres d'Artxanda en la gran ofensiva contra Bilbao, amb el metrallador a la mà i cridant a favor de la pàtria basca. Es diu que va ser assassinat amb una baioneta per un conegut carlista del seu mateix barri, Goiburu.

El bertsolarismo d'Andoain, des de 1936

L'última part del llibre recull les biografies d'altres 53 persones del món del bertso d'Andoain del segle XX: "Es posaria en dubte la creença que en les últimes dècades, abans que sortissin a la llum els bertsolaris Sorozabal i Mendiluze, els andoaindarras a penes han aportat res al bertsolarismo". Entre aquestes 53 hi ha persones que tenen tot tipus de relacions amb el bertsolarismo: des de les places fins als amics, passant pels falsos bertsolaris, els bertsolaris, els aficionats al bertsolarismo, els cantants dels bertsos vells...

Dona única, Anastasi Etxeberria: "En el llibre també volia fer referència a les dones bertsolaris, però se m'ha fet molt difícil. En aquella època els bertsolaris solien cantar sobretot en bars i sidrerías i les dones tenien aquest camí tancat. Però suposo que hi haurà moltes dones amb capacitat per a cantar. Per exemple, Anastasi Etxeberria, del caseriu Maxartegi, cantava amb el seu pare en el saló d'estar, a porta tancada, sense cap altre testimoni. Aquest passatge ens ho diu molt.