Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'assassinat de Joxe Arregi o els dies que van marcar una dècada

  • Una crònica en estil literari. O una novel·la sense ficció. No és fàcil classificar la nova obra de Xabier Mendiguren, però ell explica que “no és història, no és assaig ni és treball periodístic”. Seguint la línia de Rodolfo Walsh i Truman Capot, ha creat una novel·la de no ficció per a parlar de l'assassinat del zizurkildarra Joxe Arregi.

08 de setembre de 2023 - 09:56
Última actualització: 11:58
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La història es desenvolupa entre el 6 i el 16 de febrer de 1981. Durant aquest temps, la Guàrdia Civil va detenir, va torturar i va assassinar a Arregi i uns joves van rescatar el seu cos. Per a Mendiguren, molts dels quals van viure l'època estan mirant cap enrere a la transició política de 1975, “més que des de la nostàlgia”, perquè hi ha alguna cosa a comptar.

I aquest mes de l'any no diguem: ETA(m) segresta i va assassinar a l'antic enginyer cap de la central nuclear de Lemoiz; Karlos Garaikoetxea va donar la benvinguda als reis d'Espanya a la Casa de Juntes de Guernica i en l'acte els representants de la HB van cantar Eusko Gudariak; el 23 de febrer Tejero va intentar el cop d'estat a Madrid; i a la fi de mes ETA (pm) va donar el cop definitiu.

Esquema del conflicte polític

Mendiguren explica que en aquella època va sorgir un “esquema polític-psicològic” que va durar fins a 1989-1992. Explica que en aquest “esquema” el “món de la HB” creia que la victòria era possible: que caldria sofrir, que caldria fer coses “lletges i dures”, però que va sorgir una “cultura de resistència” que permetés la victòria. Per contra, l'entorn d'ETA (pm), convençut de la impossibilitat de derrotar a l'Estat, donaria per bona la democràcia, aprofundint encara més en aquest camí. Tots aquests esdeveniments d'aquell mes van reforçar posicions, i potser aquí està la importància de comptar el terrible succés Arregi.

En assabentar-se que el cos d'Arregi estava enterrat, diversos joves li van treure del sòl i li van fotografiar per a conèixer l'ocorregut. Entre aquests joves es trobaven Juan Kruz Unzurrunzaga i Bixente Ameztoi. Perquè la novel·la barreja les vides d'Arregi, Unzurrunzaga i Ameztoi per a donar una foto de l'època. El mort Arregi i els que “van ressuscitar”.

L'obra té, doncs, un gran simbolisme religiós. No en va, el subtítol de la novel·la és la passió, l'herència i la resurrecció de Joxe Arregi. I portada Crist mort d'Andrea Mantegna.

Les paraules de Joxe Arregi van ser “Ha estat molt dur”, quan tres presos polítics li van preguntar què li havien fet. Després d'anys sense reconeixement institucional. Aquestes paraules van quedar “clavades” en una generació. Aquesta generació està ara mirant cap enrere, i les que no es podien comptar en el moment del rescat, o les que s'havien oblidat encara comptades. Desgraciadament, la tortura va continuar durant anys “aplicant-la de manera sistemàtica”.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
Monument als Caiguts de Pamplona
Familiars dels afusellats demanen que no s'usi el nom de Meravelles Lamberto
L'Associació de Familiars d'Afusellats de Navarra ha criticat durament l'acord aconseguit per EH Bildu, Geroa Bai i PSN sobre el Monument als Caiguts a Pamplona. Diu que hi ha millors llocs per a fer "pedagogia" i que al centre d'interpretació se li farà una "revictimització" de les... [+]

Acorden que el Monument als Caiguts de Pamplona sigui el centre d'interpretació Meravelles Lamberto
EH Bildu, PSN i Geroa Bai han acordat convertir el Monument als Caiguts de Pamplona en un centre d'interpretació per a la denúncia del feixisme i la memòria democràtica. L'enderrocament parcial de l'edifici i l'eliminació o cobriment d'elements de sentit franquista, inclosa la... [+]

2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

Eguneraketa berriak daude