Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

40 anys després de la mort de Joxe Arregi, els torturats demanen reconeixement

  • La fundació Egiari Zor ha organitzat un acte dissabte que ve en Zizurkil; sortu es concentrarà demà a Tolosa, Anoeta i Lizartza per a denunciar la situació de la violència masclista.
Artikulu hau CC BY-SA 3.0 lizentziari esker ekarri dugu.

11 de febrer de 2021 - 13:03
Joxe Arregiren tortura argazkiak.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Han passat 40 anys des que el veí de Zizurkil Joxe Arregi Izagirre morís el 13 de febrer a causa de les tortures provocades per la policia. «Aquesta mort es va produir uns anys després de la mort del dictador, quan la inèrcia franquista i els casos de tortura es mantenien en els centres de detenció», han assenyalat Ixone Fernández i Enkarni Blanco, de la fundació Egiari Zor.

«Arregi no va ser el primer assassinat per tortures en el context del conflicte polític, però sí el primer després de la reforma del règim i la signatura de la Constitució espanyola. Desgraciadament, en l'època de la democràcia, a Joxe Arregi se li van afegir altres noms en la llista d'assassinats per tortura en la quadrícula tètrica», han dit en una compareixença a Bilbao.

Els membres de la Fundació Egiari zor han reconegut que hi ha un llarg camí per recórrer entorn de les conseqüències de la tortura. Creuen que es deu veritat, reconeixement i reparació als qui van sofrir aquesta «aberració». «I les persones, partits i institucions que van vulnerar els nostres drets encara no han assumit responsabilitats. Encara no ha fet cap responsable un exercici d'honestedat reconeixent el mal causat».

Només el 3% dels casos documentats en el projecte de recerca de tortures i maltractaments realitzat per l'Institut Basc de Criminologia a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa entre 1960 i 2014 han estat reconeguts com a casos de tortura. «És necessari aclarir el paper que han jugat polítics, jutges, mèdics forenses, policies, mitjans de comunicació... perquè la tortura sigui possible. És necessari esclarir les morts que s'han produït en el moment de l'aplicació de la tortura o a conseqüència d'ella, així com el trauma que ha generat generació rere generació aquesta vulneració de drets que s'ha emportat a la pràctica en la protecció de l'Estat, i que s'ha dut a terme amb total impunitat, seguint una estratègia».

Monument a Joxe Arregi en Zizurkil. (Foto: Portal de Tolosaldea)

ANOMENADA DE SORTU

La realitat de la tortura exigeix, segons sortu de Tolosaldea, que es «reconegui i aclareixi» les responsabilitats. En un comunicat, ha indicat que la tortura ha estat una «arma sistemàtica i sistèmica» contra l'independentisme basc en les últimes dècades. Per això, ha considerat necessari que la veritat surti a la llum «juntament amb el reconeixement, la reparació i les garanties de no repetició que es mereixen els milers de torturats perquè aquest poble avanci cap a un nou escenari de pau i llibertat».

Sortu de Tolosaldea creu que, encara, la tortura continua tenint total impunitat: «En aquests temps en els quals vivim la batalla del relat, negar l'existència de la tortura en si mateixa, en el fons, cerca ocultar el conflicte polític d'Euskal Herria amb els estats. D'aquesta manera, ens volen imposar un relat fictici, entre els bons i els dolents, per a continuar negant la paraula i la decisió a tot un poble, per a perpetuar el sofriment i el dolor de tot un poble».

Sortu ha informat que s'han pogut acreditar almenys 262 casos de tortura a la comarca de Tolosaldea. «No obstant això, cap responsable polític ha fet cap exercici d'honestedat ni ha fet passos per a reconèixer el mal causat», ha afirmat en la nota. «En aquest poble hem hagut d'aprendre a viure amb un sofriment greu. Encara no s'han curat els dolors causats per la barbaritat que ens van causar en les casernes de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l'Ertzaintza. Ens van insultar i ens van humiliar, van menysprear i van menysprear, van tocar i van ofegar, van colpejar i van violar, fins al punt de causar la mort a varis».

ESDEVENIMENTS EL CAP DE SETMANA

Sortu, de Tolosaldea, ha anunciat la seva intenció de portar al carrer aquestes reivindicacions i ha organitzat tres mobilitzacions per a demà. A Anoeta i Tolosa, a les 19.00 hores, es duran a terme concentracions per a reclamar "reconeixement, reparació, garantia de no repetició". En Lizartza, sortu ha realitzat la crida a les 20.00 hores.

Amb motiu del 40 aniversari de l'assassinat de Joxe Arregi per tortures, la Fundació Egiari Zor celebrarà, com cada any, un acte commemoratiu el 13 de febrer en Zizurkil. En aquest, es reivindicarà el reconeixement i reparació de totes les víctimes de la tortura i s'instarà les institucions a continuar treballant en el conjunt d'aquest fenomen. L'acte tindrà lloc en la plaça Joxe Arregi, el dijous a les 12.00 hores, en les condicions que permeti l'estat de salut. Sortu de Tolosaldea ha fet una crida a participar en aquest, en la mesura en què la mobilitat entre els pobles ho permeti.

A més, a Bilbao, en col·laboració amb el Màster en Drets Fonamentals i Poders Públics de la UPV/EHU, la Fundació Egiari Zor realitzarà una lectura dramatitzada de l'obra de teatre Zutoin Beltza d'Alfonso Sastre, el mateix dissabte a les 11.00 en castellà i a les 12.30 en basca. L'esdeveniment tindrà lloc en el Bizkaia aretoa de la UPV/EHU, en Abandoibarra (Bizkaia).


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
2024-11-18 | Hala Bedi
L'Ajuntament de Lagrán va homenatjar el dissabte als represaliats del franquisme [Galeria de fotos]
"N'hi ha prou amb 88 anys de silenci; els nostres ciutadans es mereixen per fi un acte de reconeixement"

2024-11-12 | Julene Flamarique
Sortu es manifestarà el 20 de novembre a Bilbao amb motiu de l'aniversari dels assassinats de Brouard i Muguruza
Sortu ha advertit que els Estats espanyol i francès volen "ofegar el moviment d'alliberament nacional" i ha afirmat que els assassinats dels militants d'HB Santi Brouard i Josu Muguruza "formen part de la guerra bruta" que fan tots dos estats.

Guardats en la memòria i en el cor, continuaran ampliant la història de Saturraran
Organitzat per l'Associació Saturraran, s'ha reunit aquest dissabte en el Dia de la Memòria als voltants de la Presó de Dones de Saturraran, entre 1939 i 1944, per a recordar i homenatjar les dones i nens presos.

2024-10-25 | ARGIA
Identificades altres set persones ferides el 3 de març de 1976 a Vitòria-Gasteiz
Aquell dia, la Policia Nacional va matar a cinc treballadors i va ferir a diverses desenes de persones. Ara, l'Associació 3 de Març ha anunciat que ha trobat a altres set ferits que no han estat identificats com a tals. No obstant això, encara no s'ha pogut identificar a altres... [+]

Puig Antich, l'Estat mai demana perdó
El Govern espanyol ha remès a les germanes de Salvador Puig Antich un document de la mà del ministre de la Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres. Es tracta de l'acta " de nul·litat" de la condemna de mort que el franquisme va imposar a l'anarquista català. És sorprenent... [+]

2024-10-17 | Cira Crespo
Acceptaràs la veu del poble
Aquesta nit, 17 d'octubre, l'assassinat de José Ariztimuño, Aitzol, per part dels 88 anys feixistes. Acabo de llegir que no volia quedar callat davant l'escamot d'afusellament. Els soldats, pel que sembla, es van resistir a disparar, per la qual cosa van haver d'ordenar repetides... [+]

ANÀLISI | 12 d'octubre
Torturats: valents o lliures?

“En el butlletí d'avui al migdia, veureu a l'alcalde de la vostra capital, oferint la plaça principal de la ciutat al cos militar que ens va torturar. En l'informatiu d'avui al migdia, veureu desfilar pels nostres carrers l'estructura que va assassinar als nostres amics i... [+]


Proposen que La Cimera sigui la “casa de les víctimes de l'Estat”
Grups memorialistes i familiars de Joxean Lassa i Joxi Zabala han proposat que el Palau de La Cimera es converteixi en un espai de reconeixement, reparació i divulgació de les víctimes. Segons la Llei de Memòria Democràtica, l'edifici quedarà en mans de l'Ajuntament de... [+]

2024-10-15 | Julen Orbea | Zuzeu
Recordem la vida
En 1944, sota el comandament de Stauffenberg, Hitler va intentar matar-lo amb una bomba en una acció preparada entre soldades i ciutadans alemanys. En els mesos següents, els nazis van executar a més de 90 persones a causa d'aquesta acció.

CRÒNICA | 12 D'OCTUBRE, VITÒRIA-GASTEIZ
Apologia del terror de la Guàrdia Civil en una plaça semidesierta
Per primera vegada des de la seva creació fa 180 anys, la Guàrdia Civil ha celebrat el dia del seu patró i Hispanitat fora de la caserna i en el centre de Vitòria-Gasteiz. En l'acte han estat presents l'alcaldessa de Vitòria-Gasteiz, Maider Etxebarria, la representant del... [+]

2024-10-11 | Usurbilgo Noaua
Un recorregut per Usurbil que ajuda a endinsar-se en la memòria de la guerra de 1936
Podeu completar el recorregut "Memòria de la Guerra" en qualsevol moment en el centre d'Usurbil.

Eguneraketa berriak daude