L'Audiència Nacional va obrir en 2005 l'acte en el qual Urrutikoetxea es trobava en situació de clandestinitat. Va ser detingut en 2019 sota la condició que fos posat en llibertat per la Justícia francesa, i en aquest mateix any la justícia espanyola va sol·licitar la seva extradició, basada en aquest assassinat. L'home, que pateix una malaltia greu, va ser detingut als Alps quan es dirigia a un centre hospitalari per a atendre-li. Urrutikoetxea sempre ha negat que tingués res a veure amb aquest atemptat, entre altres coses perquè l'atemptat va ser reivindicat per l'organització ETApm i perquè ell es va quedar en ETA quan es va cometre la divisió de l'organització armada en 1974.
No obstant això, l'Audiència Nacional es va mantenir al marge i el passat 6 de gener el Tribunal d'Apel·lació de París va donar per bo la participació d'Urrutikoetxea en l'acció i va acceptar l'extradició. Ara, el jutge instructor ha admès l'error i ha demanat a l'Audiència Nacional que retiri la denúncia. La petició es basa en un informe de la Guàrdia Civil sobre aquest tema, segons el qual Urrutxikoetxea es va quedar en ETA en el moment en el qual es va produir la divisió.
Encara està en perill d'extradició
Malgrat la suspensió d'aquest cas, Urrutikoetxea es troba en una situació complicada i corre el risc que pugui ser extradit a Espanya. París ja ho va condemnar en 2010 i en 2017, però com ell es va escapolir en el moment de la causa oral, té dret a repetir el judici i així es farà.
Per altres dues causes, París ha acceptat l'extradició d'Urrutikoetxea, una de les tavernes del poble, i l'altra, per l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa, acusat d'ordenar-lo.
A Urrutikoetxea se li dona un paper important la fi de la lluita armada per part d'ETA i, segons ha explicat en diverses ocasions, s'ha centrat en els últims 20 anys en diverses converses i sessions de negociació en les quals ha participat la mediació. És conegut que va participar en les negociacions que van mantenir ETA i el Govern espanyol a Suïssa i que, per a això, l'Estat francès li va donar el seu suport diplomàtic.
Euskal errefuxiatuei laguntzeko 1960ko hamarkada amaieran sorturiko Anai Artea elkartearen historia laburbiltzen duen liburua argitaratu du Elkarrek. Txomin Hiriart-Urrutyk egindako ikerketa da eta Joseba Sarrionaindiaren sar hitza ere badu. Liburuaren harira Juan Mari Arregik,... [+]
Asteartean jaso zuen Venezuelako Gobernuaren erabakia. Bere herritartasuna eta 13 urteko bere semearena onartzea eskatuz abiatu zuen gose greba mugagabea abenduaren 3an.
Venezuelan dagoen Asier Guridi Zaloña euskal iheslari politikoak abenduaren 3an gose greba abiatu duela jakinarazi du. Caracas hiriburuko Espainiako kontsuletxearen aurrean dago, bere eskubideak eta 13 urteko bere semearenak aitortuak izan daitezen eskatzeko. 2005ean... [+]