El periodista Enekoitz Esnaola, entrevistat en Ziburu (Lapurdi), revela la seva insatisfacció per falta de context polític en la pel·lícula: “El que s'explica és què penso en uns fets durs. Vaig prendre riscos, i això no és el resultat que jo esperava, però no entraré en el seu treball. Ells han fet el que creïn, jo tinc una altra visió i una altra idea d'aquest treball, però ho dic amb tot el respecte”.

Diu que sobretot volia explicar que tot l'ocorregut té una explicació política i que quan va decidir participar en el projecte volia explicar-lo: “Ha estat un conflicte polític, amb les seves dures, crues i irreversibles conseqüències. Volia demostrar-ho a la societat espanyola. Que no pensin, d'alguna manera, que en aquests fets algú es donava plaer. Les accions polítiques eren les que tenien objectius polítics. Volia demostrar-ho. I quan entrem en aquesta dinàmica en una lluita tan dura i violenta, d'una banda i per un altre, es perd l'empatia amb l'altre”.

També ha reconegut en la pel·lícula que va tenir relació amb l'assassinat de l'alcalde de Galdakao, Víctor Legorburu, assassinat per ETA en 1976, i que preguntant per si tenia algun objectiu concret amb aquest reconeixement, diu que no, que van treballar durant llargues hores, i que en aquest context va sortir aquesta qüestió.

Dues qüestions en España

Urrutikoetxea té obertes dos litigis en l'Estat espanyol, un relacionat amb la qüestió dels bars del poble i un altre, l'atemptat d'ETA contra una caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa en 1987, en el qual van morir onze persones. En la primera, la fiscalia li demana dos anys de presó, i en la segona, 2.300 anys acusada d'haver ordenat un atemptat des de la direcció d'ETA.

Els tribunals de París admeten que l'Espanya d'Urrutikoetxea sigui jutjada per aquests litigis, però en l'entrevista explica que l'Audiència Nacional d'Espanya no ha fixat de moment la data de celebració dels judicis. Per contra, Urrutikoetxea va dir que ell no era directiu ni va tenir res a veure en l'atemptat.

En breu, també parla de la situació política actual i considera que és una època interessant, “també mòbil, i s'ha vist la rapidesa i els avanços de l'esquerra abertzale. Però això no ha d'encegar-nos. Encara que a Madrid torni a haver-hi un govern progressista, la situació no serà fàcil; si hi ha un altre tipus de govern, serà molt més difícil”.

Considera clau donar l'oportunitat a la ciutadania de “construir les bases de la casa; la ciutadania ha de sentir-se part d'aquest llarg procés”.